Resultats de la cerca

Rector de la parròquia de Sant Pere, annexa a la seu valenciana, d’on arribà a ser vicari, fou membre de l’Acadèmia Valenciana Escriví diverses obres de temàtica religiosa, i una explicació sobre una moneda i una pedra antigues trobades a València, que publicà Jacint Segura en l’apèndix d’una obra seva, en la qual s’oposava a l’opinió del cronista de València, Agustí Sales De més interès és la seva Breve noticia de los principios y progresos de la Academia de pintura, escultura y arquitectura erigida en la ciudad de Valencia bajo el título de Santa Bárbara, y de la proporción que…

Cursà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de València Considerada una de les figures que conformaren la generació poètica valenciana dels anys cinquanta, és autora dels reculls poètics Un món rebel 1964, Conjugació en primera persona 1969, Els jeroglífics i la pedra de Rosetta 1976 i Llibre d’amic e amada 1980 L’any 1997 li fou editada íntegrament l’ Obra poètica , i tres anys més tard aparegué el recull bilingüe  Trenta poemes  2000 Ha estat antologada a  Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX  1999 i  Contemporànies Antologia de poetes dels Països…

Obra d’Antoni Fiter i Rossell, és una compilació de la història, la forma del govern i dels usos i costums de les Valls d’Andorra Escrit l’any 1748, és, segons el mateix autor, «la pedra fundamental sobre que està fundat o edificat, lo principal govern de las Valls» Nascut l’any 1706 a Ordino, doctor en dret i Sagrades Escriptures, sacerdot illustre i veguer episcopal, Fiter pertanyia a la generació dels catalans de l’època de la Illustració Jurista per vocació, coneixia a la perfecció els usos i costums del seu país, i en sabia valorar la importància, tant en dret públic com en dret privat…

Si bé des del segle XIX es practicava a Europa una arqueologia descriptiva de l’art, proporcionant estudis de monuments i objectes preferentment religiosos de l’Edat Mitjana, com les peces de la indumentària litúrgica o bé els altars, les sepultures, les creus, els calzes, etc —cal remarcar la publicació de l’obra de mossèn Josep Gudiol i Cunill Arqueologia Sagrada 2 vol, publicats respectivament el 1902 i el 1930 i altres articles i fulletons sobre aquest tema—, en finalitzar la Segona Guerra Mundial l’any 1945, diverses nacions europees es veieren obligades a replantejar-se la reconstrucció…

Vida i obra Batlle del Prat de Llobregat 1957-64 i testimoni directe dels enormes dèficits socials i urbanístics d’aleshores als municipis situats a l’entorn de Barcelona Durant els primers anys dels ajuntaments democràtics, realitzà una important tasca política salvant la memòria collectiva de la comarca i assessorant els municipis sobre molts temes, des de qüestions patrimonials fins a infraestructures bàsiques La seva dedicació, relativament tardana, a la història s’inicià amb l’estudi de les condicions de vida a l’àrea del delta del Llobregat Les seves primeres publicacions donaren pas a…

Desenvolupament enciclopèdic Per autorització d’Alfons IV el Magnànim, atorgada el 1446, la ciutat de Girona obtingué el privilegi de poder disposar d’un estudi ge-neral, però la concessió no pogué ser una realitat fins a la segona meitat del s XVI la primera pedra de l’edifici –situat a la plaça de Sant Domènec, a l’edifici denominat les Àligues– data del 1561, i les classes començaren el 1572 La Universitat de Girona, però, com totes les altres de Catalunya, fou suprimida per Fe-lip V el 1717, i les seves rendes, incorporades a la de Cervera A l’empara d’una disposició del 1869…

Vida i obra El 1826 s’installà amb la família a Barcelona, després d’una breu estada a Vilanova i la Geltrú, i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià a la Universitat de Cervera, es graduà com a batxiller i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1841 El 1846 es llicencià i doctorà en filosofia i lletres En la seva joventut signà amb el pseudònim El Trovador del Panadés El 1844 substituí Pere Felip Monlau com a professor de literatura i història de l’Institut…

Desenvolupament enciclopèdic La Llei de museus de 2 de novembre de 1990 constituí el mNACTEC com a entitat autònoma i el declarà museu nacional Entre els assessors del Museu hi ha historiadors com Santiago Riera i Tuèbols, Jordi Maluquer de Motes i Jordi Nadal i Oller Eusebi Casanellas i Rahola n’ha estat el director des de la seva inauguració Casanellas és enginyer industrial i estudià també ciències socials i medi ambient a la Universitat d’Indiana Entre el 1997 i el 1999 fou vicepresident de The International Conference for the Conservation of Industrial Heritage TICCIH i n’és el seu…