Resultats de la cerca

Fill de Josep Maria Lopez-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961 També presidí la Federació Catalana de Tennis de Taula 1957-61 abans de ser tancada i aleshores fou dos anys més president de la federació de Barcelona També fou president del Club Ariel en tres ocasions La federació de Barcelona el distingí amb la insígnia d’or

Vida i obra Format al Seminari de Vic, posteriorment amplià els estudis a Barcelona cursant dret civil i canònic Estigué vinculat a diversos càrrecs eclesiàstics del bisbat de Girona des del 1879, presidí la junta auxiliar gironina per a la restauració del monestir de Ripoll i fou collaborador assidu de l’Associació Literària de Girona La seva afecció a l’arqueologia el portà a publicar L’Episcopologio Ampuritano Precedido de una reseña histórica y arqueológica de Ampurias ca 1897, resultat de les seves pròpies recerques dels materials emporitans amb un mètode avançat per a l’…

Vida i obra Fill d’una família de terratinents, estudià la carrera d’enginyer agrícola i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Presidí el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i formà part d’entitats del país i internacionals d’història, heràldica i genealogia Aprofundí en el coneixement de la història local i publicà nombrosos treballs d’investigació arxivística sobre les terres de la Garrotxa Alguns són aplegats en una Miscellània històrica d’Olot i comarca 1983 Molts altres es localitzen en revistes com Pyrene , Misión , La Garrotxa , Revista de Girona , Annals de l’…

Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de la propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921, on defensà que l’organització de la propietat agrària es basa en principis justos i equitatius, i l’harmonia del camp català Formà part del consell central de la secció agrària de la Lliga i presidí el Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Fou bibliotecari de l’Ateneu de Girona i tresorer de l’Institut d’Estudis Gironins Collaborà en Diari de Girona , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Pyrene , Revista de Girona , etc, on publicà…

Els seus pares, pagesos, es traslladaren a Barcelona cap al 1880 Maties Pallarès es posà a treballar molt aviat i aprengué l’ofici de sastre, que desenvolupà fins a la seva mort De formació autodidàctica, collaborà en periòdics i revistes com Catalunya Artística , el Heraldo de Alcañiz , El Eco del Guadalupe i El Ebro revista publicada a Barcelona Com a historiador, els seus estudis se centraren principalment en la història medieval Publicà el llibre La caja de Valderrobres o Peña de Aznar la Gaya Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del…

Estudià dret a Barcelona S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde Dirigí el Diario de Villanueva y Geltrú i presidí l’Ateneu Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la filloxera i un centre preventiu contra les pedregades Publicà nombroses monografies de caràcter històric, la majoria en castellà, especialment al Boletín de la Real Academia de la Historia,  de la qual era membre, i en altres institucions acadèmiques, així com en revistes o en llibre, entre els quals destaquen  Guía del monasterio de Santas Creus  1884 El pasado, el presente y el porvenir de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1914 i doctor per la de Madrid 1915, el 1916 obrí un despatx d’advo-cat a València i alhora s’encarregava dels negocis familiars, particularment de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies Actiu militant valencianista, al novembre del 1918 causà un gran escàndol quan en una reunió de “forces vives” a l’Ateneu Mercantil de València utilitzà el valencià per a expressar-se El mateix any es creà el partit Unió Valencianista Regional, proper a les tesis de la Lliga Regionalista Catalana i emparat per Lo Rat-Penati la Joventut…

Vida i obra Nascut en el si d’una família benestant, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1882 Entusiasta practicant de l’excursionisme, a dinou anys s’adherí a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la qual fou secretari durant els anys 1888-90 Destacant com a jove polític de tendència conservadora, presidí la Joventut Conservadora 1890 i fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-1922 Des d’aquest càrrec promogué la publicació dels documents inèdits de l’arxiu municipal el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell…

Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid, on exercí durant deu anys 1856-66 Formà part del primer cos de metges higienistes, fou secretari de l’Academia de Medicina i participà en l’organització del I Congreso Médico Español 1864 Publicà treballs sobre l’hipocratisme i la toxicologia del treball Retornat a Girona el 1866, milità al partit progressista i fou membre de la Junta Revolucionària Provincial 1868 L’any 1874 prestà serveis en l’exèrcit d’operacions del Nord També fou regidor de l’Ajuntament de Girona 1885 Presidí l’Associació Literària de Girona i fou delegat…

Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…