Resultats de la cerca

La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…

Frare trinitari descalç i després servita, exercí diversos càrrecs dins els dos ordes en convents valencians i catalans Escriví i publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los Siervos de Nuestra Señora, colegido de sus historias y bulas apostólicas 1611 i una Historia de la maravillosa vida, angélica conversación y preciosa muerte del glorioso san Onofre, rey, anacoreta y confessor 1620 restà manuscrita una Vida, conversación y muerte del bendito padre fray Francisco Davón, valenciano, de la orden de la Santíssima Trinidad , que enllestí el 1605

Vida i obra Advocat de la ciutat de València, hi fou jurat el 1378 i el 1386 El 1387 fou nomenat vicecanceller pel rei Joan I i, posteriorment, fou conseller de Martí l’Humà En qualitat de vicecanceller assistí a les Corts de Montsó 1389 i de València 1403 Desenvolupà, encara, altres càrrecs per designació reial Sembla que posseí una notable biblioteca Les seves aportacions en l’àmbit historiogràfic corresponen principalment a treballs erudits sobre aspectes de la legislació o sobre figures de l’administració del regne de València En aquest sentit, convé assenyalar els títols que indica JP…

Estudià gramàtica, filosofia i teologia a València Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot, Tomàs Agustí Sales i…

Autor de l’obra Arreplec de dades per a la història de Barberà redactada entre el 1899 i el 1905, quan ocupà la rectoria d’aquesta parròquia El 1904 en publicà alguns capítols en el setmanari La Conca de Barberà de Montblanc L’obra restà inèdita fins el 1984, quan el manuscrit original fou trobat en el llegat personal de Manel Miró Vendrell i fou editat per Joan Fuguet Sans Al final de la seva vida Porta veié imprès el llibre Arreplec de notícies referents a Bràfim 1930 Els seus treballs són bàsicament reculls documentals amb ús de bibliografia però sense esperit crític, on barreja la…

Calls fou la primera publicació catalana amb treballs dedicats específicament a l’estudi del judaisme a Catalunya, fruit de la inquietud i les necessitats de l’esmentada associació A més d’omplir les mancances en aquest àmbit, intentà posar Catalunya al nivell de la resta de països europeus, molts dels quals ja tenien una tradició consolidada pel que fa als estudis judaics Les pàgines de Calls són extenses, complexes i rigoroses, i fan una especial atenció al significat de la presència dels jueus a Catalunya En el segon volum 1987 es publicà la primera traducció íntegra a una…

Prengué l’hàbit dominicà el 1604 i fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València S’interessà, igualment, per les llengües llatina, grega, hebrea i àrab, i també per la teologia Escriví diversos volums en llatí sobre la història de l’orde de Sant Domènec i un tractat sobre geografia Tratado de geographía , conservat actualment a la Biblioteca Universitària de València, núm 1523 del catàleg de Gutiérrez del Caño, que també restà manuscrit Tampoc no arribaren a les premses dos treballs seus en castellà Historia del Real Convento de Predicadores de la ciudad de Valencia i unes…

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, s’especialitzà en història urbana i econòmica de la Baixa Edat Mitjana Entre les seves obres cal esmentar, entre d’altres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1954, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 L’interès per la història de Catalunya resta palès en diversos treballs, com el titulat “Finances et vie urbaine Barcelona et Tolouse au début du XVè siècle” 1965 i també amb la coodirecció amb Joaquim Nadal i Farreras de…

Nasqué l’any 1981, i el darrer volum aparegut és el de l’any 2001 Editada per la UB, té una periodicitat anual El director de la publicació ha estat, al llarg de tots els anys, Pere Molas i Ribalta El consell de redacció el formen el conjunt de professors del Departament, i el càrrec de secretari de la revista és rotatiu, i sempre l’ocupen dos membres del departament Es tracta d’una publicació especialitzada en història moderna L’àmbit geogràfic on se centren la majoria dels articles és Catalunya, si bé hi abunden articles sobre la Corona d’Aragó, i també sobre Castella i altres…

La seva principal finalitat és l’estudi i la divulgació de la cultura, preferentment de la Conca de Barberà Les seves activitats principals són les pròpies d’un centre d’estudis d’àmbit comarcal assessorament científic per a qualsevol entitat, divulgació dels estudis de temàtica comarcal i totes les activitats que serveixin per a millorar el coneixement de la realitat històrica i cultural de la comarca El Centre ha organitzat un gran nombre d’exposicions, conferències, jornades d’estudi i publicacions, tant periòdiques com de caràcter monogràfic Josep Iglésies i Fort, que hi restà molt…