Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Francesc Camprubí
Historiografia catalana
Cronista i frare dominicà.
Ingressà al convent barceloní de Santa Caterina 1584, on fou bibliotecari Escriví una crònica inèdita titulada Lumen Domus o Anals del convent de Santa Caterina de Barcelona , que inclou notícies des del 1219 –any de fundació del convent– fins al 1634 Camprubí començà la seva tasca el 1603 continuant la feina iniciada per altres frares La principal aportació de l’autor fou dotar l’obra d’un ordre cronològic, de manera que, després d’ell, es poguessin continuar recopilant amb facilitat els successos més notables ocorreguts, a la manera d’un llibre de memòries del convent La…
Pere Marsili
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits vg Crònica de Jaume I i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en quatre manuscrits…
Jesús Pabón y Suárez de Urbina
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època contemporània i polític andalús.
Vida i obra Professor de la Universitat de Saragossa 1923-30, el 1930 guanyà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de Sevilla Fou diputat de la CEDA per Sevilla 1933-36, director d’ El Correo de Andalucía i, durant la Guerra Civil Espanyola, responsable de les relacions exteriors del Servicio de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS a Salamanca L’any 1940 obtingué la càtedra d’història moderna i contemporània a la Universitat de Madrid, i el 1954 ingressà en la Real Academia de la Historia, institució de la qual fou president 1971-76 Per les seves activitats com a…
Pere Gil i Estalella
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma, del qual fou també rector entre el 1611 i el 1615 L’últim trienni de la…
Josep Pella i Forgas
Josep Pella i Forgas
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Dret
Historiador, jurista i polític.
Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei…
, ,
Felip Vinyes
Historiografia catalana
Jurista, polític i historiador.
Vida i obra Fill illegítim d’un clergue, estudià dret a Osca i exercí com a advocat a Barcelona Es distingí com a agitador dins del corrent d’oposició a la monarquia de Felip III i, sobretot, de Felip IV i el comte duc d’Olivares, fornint arguments jurídics i ideològics en les crisis del jurament del virrei 1621-23 i de les Corts del 1626 Però, alhora, cobejà un càrrec de jutge a l’Audiència de Barcelona, que aconseguí el 1630 Des d’aquest moment es lliurà al servei de la monarquia, cosa que provocà una animadversió creixent entre els seus antics correligionaris, per la seva intervenció en…
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages
© Fototeca.cat
Cristianisme
Literatura
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…
, ,