Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
far
Sistema òptic d’un far
© Fototeca.cat
Transports
Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia, i resolgui, així, un problema de navegació costanera.
Cada far té unes peculiaritats que el distingeixen de tots els altres de nit, són les característiques de la llum color, període, ocultacions, pampallugueigs, etc, i de dia, les de la construcció forma, material, color de l’edifici, etc Aquestes peculiaritats dels fars, com també llur situació, són indicades en els quaderns de fars la situació també consta a les cartes nàutiques Segons com tinguin l’ òptica del foc aparell lumínic, els fars són catòptrics, si la propagació de la llum es fa per reflexió i, per tant, hom hi utilitza només miralls,…
mariner | marinera
Transports
Persona emprada en la maniobra d’una nau.
Als PaïsosCatalans, els gremis de mariners, anomenats sovint de barquers barquer, es dedicaven al tràfic portuari, a la pesca i a la navegació Reberen el nom específic de mariners els gremis de Cotlliure ordinacions del 1388, Tarragona, Alacant i Palma
carrossa
Transports
Cotxe de cerimònia, suspès sobre molles, de quatre rodes, que té davant la caixa un seient elevat per al cotxer i sovint un replanell darrere per a anar-hi els lacais.
Sovint han estat decorades amb relleus i columnes daurats i amb pintures allegòriques, i per dins luxosament entapissades les portelles de la caixa, amb finestres de vidre, substituïren les primitives cortines o pantalles de cuir que protegien els costats Els cotxes havien aparegut a Europa al final del s XV, a la cort d’Hongria, amb la mateixa funció sumptuària reservada després específicament a les carrosses Itàlia, des de la primera meitat del s XVI, n'esdevingué el centre de fabricació, i el seu ús s’estengué lentament per les altres corts i entre l’alta noblesa…
taxi
Transports
Automòbil de servei públic proveït de taxímetre.
A les grans ciutats, els taxis solen ésser pintats tots amb els mateixos colors distribuïts de la mateixa manera i llampants, per tal de facilitar-ne la localització a més, quan és fosc, els taxis lliures solen portar encès un llum petit a la part superior de la carrosseria La introducció dels taxis als PaïsosCatalans seguí de prop la de l’automòbil Els taxistes s’han organitzat en cooperatives, com la Cooperativa de la Indústria del Taxi Barcelona, la Cooperativa Valenciana de Taxistes València, la Cooperativa de…
drassana

Les drassanes de Barcelona, segles XIII-XIV
© Fototeca.cat
Transports
Establiment vora la mar o vora el riu on són fabricats i reparats els vaixells.
Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de…
mascaró de proa
Art
Transports
Figura decorativa, sovint policromada, que va a la part alta de la roda de proa, dessota el bauprès.
En l’antiguitat els bastiments ja duien imatges, que permetien de reconèixer llur país d’origen és el cas de la flor de lotus blanc de la popa de les naus egípcies, del cap de cavall vermell de la proa de les fenícies o del coll de cigne de la popa de les romanes Els vaixells atenesos portaven la figura d’Atena, i els de Cartago, la d’Ammon i, malgrat que la divinitat era la mateixa per a totes les naus d’un mateix port, l’efígie que exhibia cada bastiment solia ésser concebuda d’una manera diferent, per tal que permetés de distingir els uns…
cabotatge
Història
Transports
Navegació de port a port seguint la costa i orientant-s’hi.
La distinció entre el cabotatge i la navegació d’altura té origen i finalitat essencialment fiscals Així, tradicionalment, molts d’estats reserven el dret a la navegació de cabotatge als vaixells que arboren llur bandera A Europa, amb un litoral relativament curt, aquesta restricció és poc aplicada, llevat en alguns estats, com és ara el cas de l’Estat espanyol, on és regulat per lleis especials que distingeixen entre el gran cabotatge, d’abast internacional, i el cabotatge nacional , limitat al tràfic efectuat entre ports de la Península Ibérica o entre aquests i els del Marroc…
port

Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
submarinisme

El submarinista Eduard Admetlla entre taurons a Los jardines de la Reina, al sur de Cuba (maig 2010)
© Eduard Admetlla/Jordi Chias
Esport
Transports
Conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives.
El submarinisme ha estat practicat per l’home des de sempre primer sense cap mena d’equip, però amb un clar interès de prolongar la seva estada sota l’aigua més enllà del que l’acumulació d’aire als seus pulmons li permetia Els primers equips rudimentaris que hom emprà per a la pràctica del submarinisme daten del 332 aC, en la batalla de Tir, amb finalitats militars Malgrat que hom no deixà d’investigar en aquest sentit durant molts segles, no fou fins al segle XVI que les investigacions augmentaren notablement i foren realitzats diversos models de campana de bus, la primera demostració…
canvi marítim
Transports
Dret marítim
Contracte aleatori pel qual el capità o patró d’un vaixell manllevava una quantitat per a despeses de reparació, negociació de mercaderies, etc, amb la condició que, si el viatge arribava a bona fi, a més de tornar el principal, pagaria un premi determinat al prestador.
Aquest, per la seva banda, assumia el risc dels béns sobre els quals hom havia contractat el canvi —buc, càrrec, nolis guanyats, o tot plegat—, de manera que, en cas de destrucció d’aquestes garanties, perdia el capital donat i el premi convingut Aquest contracte, regulat ja en el Llibre del Consolat de Mar i documentat des del 1230, complia alhora funcions d’assegurança i de crèdit per a la navegació Podia ésser ell mateix objecte d’assegurança i fou reglamentat conjuntament amb aquesta a les ordinacions de Barcelona del 1435, el 1458 i el 1484 Fou habitual als Països…