Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
transponedor
Transports
Etapa transmissora d’un repetidor (un sistema de radionavegació d’una aeronau, un satèl·lit de comunicacions) que només actua per l’estímul de la recepció d’un senyal a transmetre.
En el cas d’una aeronau, en rebre el senyal provinent d’un radar respon emetent un senyal específic que en permet la localització inequívoca i individualitzada en la pantalla de radar
catalitzador
Transports
Aparell emprat per a reduir l’emissió de substàncies tòxiques dels gasos d’escapament produïts pel motor tèrmic d’un vehicle fins a uns límits mínims, fixats per norma, i basat en la combustió catalítica d’aquests gasos.
Utilitzat en els automòbils moderns, és d’ús obligatori per a tots els vehicles sortits al mercat després de l’1 de gener de 1993, els quals l’han de dur incorporat de fàbrica Els valors baixos dels gasos tòxics residuals són impossibles d’aconseguir amb els motors de combustió interna corrents i per això cal recórrer a la incorporació d’un convertidor catalític muntat a l’escapament Entre els diferents tipus de catalitzadors, el més corrent per als vehicles de turisme és el de tres vies, anomenat així perquè elimina tres tipus de gasos CO monòxid de carboni, HC hidrocarburs residuals o…
paracaigudes
paracaigudes d’ala
© Fototeca.cat
Transports
Aparell que permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que, caient…
embragatge
Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge…
carro
Carro
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle de tracció animal per a transportar càrrega, que consisteix en un marc o caixa, amb baranes o sense, proveït d’una perxa o de dues vares on van enganxats els animals i d’un fusell fixat a la part inferior, als extrems del qual giren lliures dues rodes.
La part destinada a la càrrega és constituïda per un marc format per dos braços mestres units en els extrems pels capçals anterior i posterior d’un marc proveït de baranes, en poden penjar unes barres, un bossat o unes cofes carro de pagès o una plataforma unida al marc per unes cadenes disposició, aquesta darrera, que permet d’augmentar la càrrega en altres models, però, com en els carros emprats per al transport de material en orri o en el carro de trabuc , el marc és substituït per una caixa amb el sòl d’empostissat en els de trabuc, la caixa va articulada damunt una estructura rígida…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…