Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
tren d’alta velocitat
© RENFE
Transports
Tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat.
Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat Les infraestructures per on han de circular aquests trens han de tenir uns paràmetres de qualitat estrictes, com són amplis radis de corba situats entre 4000 i 7000 metres, rampes màximes que no superin 12,5 millèsimes, túnels de gran secció per a reduir els efectes aerodinàmics, gran separació entre les vies entrevia de 4,7 a 5 metres i construcció estanca de les caixes del vehicle per a evitar molèsties als viatgers a causa…
control de la velocitat
Transports
Conjunt d’actuacions destinades a regular la velocitat a què circulen els vehicles.
L’1 de gener de 2008 entrà en vigor la normativa que limita la velocitat a 80 km/h a les principals vies de l’entorn de Barcelona, una gran àrea que engloba setze municipis de l’àrea metropolitana barcelonina Aquesta norma, promoguda pel departament de medi ambient, i amb la collaboració del departament de salut i el Servei Català de Trànsit, formava part d’un paquet de setanta-tres mesures aprovades per a reduir la contaminació a l’àrea metropolitana de Barcelona, a més de procurar una disminució de l’accidentalitat i el soroll viaris, millorar la fluïdesa de les vies i…
velocitat crítica en rampa
Construcció i obres públiques
Transports
Velocitat màxima que un vehicle pesant pot mantenir en una rampa de llargada il·limitada en un pendent constant.
sustentació
© Fototeca.cat
Transports
Força que manté en l’aire les aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter, la component horitzontal de les quals és la resistència a l’avanç.
Els plans de sustentació , constituïts per l’ala o el rotor, presenten una inclinació cap amunt, segons una secció transversal de l’aerodina, de manera que, per efecte de la velocitat, l’aire hi incideix per l’intradós, zona en la qual es produeix una compressió que empeny els dits plans sustentadors amunt i, lleugerament, endarrere La inclinació de l’ala o del rotor provoca, també, en l’extradós una depressió, que els aspira amunt i lleugerament endarrere, superior a la compressió creada en l’intradós Hom calcula el coeficient de sustentació d’una aerodina —el qual, en els…
corredora
Transports
Aparell per a mesurar la velocitat aparent d’un vaixell.
La corredora de barqueta consisteix en una peça de fusta en forma de sector circular barqueta 1 que, deixada anar a l’aigua, resta surant al punt on ha caigut mentre hom li va amollant corda des de l’embarcació en marxa, la qual cosa permet de conèixer la distància recorreguda per l’embarcació en un temps donat i, doncs, la velocitat Actualment hom empra la corredora mecànica , la qual, mitjançant el moviment de rotació que pren un eix amb ales helicoidals quan, submergit a l’aigua, és arrossegat per l’embarcació en marxa, permet de mesurar la velocitat del vaixell…
tacòmetre
Transports
Aparell que mesura la velocitat del motor d’un vehicle en revolucions per minut.
En els automòbils més moderns és un dispositiu situat en la transmissió del vehicle que produeix un seguit de pols elèctrics, els quals varien amb la velocitat i es transmeten a un aparell que envia les dades al tauler de direcció
míssil
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es…
tren magnetolevitant
Transports
Vehicle d’alta velocitat que levita sobre un carril guia impulsat per camps magnètics.
Pel que fa a la velocitat, cal destacar els 435 km/h assolits a Alemanya i els 517 km/h, al Japó La levitació magnètica es pot aconseguir, d’una banda, mitjançant la denominada suspensió electromagnètica , que utilitza electroimants convencionals situats als extrems d’un parell d’estructures sota el tren —aquestes estructures envolten cada banda del carril guia i els imants són atrets cap als raïls de ferro i eleven el tren— I de l’altra, mitjançant la suspensió electrodinàmica , que se serveix de la força d’oposició que es produeix entre els imants del vehicle i les bandes o…
estatoreactor
Transports
Motor de reacció de tipus atmosfèric, inventat per René Lorin el 1913, que aspira l’aire de combustió per efecte de la velocitat de l’aeronau que impulsa.
És constituït per un conducte d’aspiració d’aire seguit d’un difusor on, en disminuir la velocitat de l’aire, s’incrementa la seva pressió A continuació l’aire entra a la cambra de combustió, on es barreja amb el combustible aquest, en cremar-se, produeix un increment d’energia, la qual es transforma en energia cinètica en l’expansió que es produeix a la tovera de sortida de gasos L’elevada eficiència del motor a alta velocitat, la seva simplicitat i el seu baix pes específic, el fan molt apropiat per a la propulsió de míssils En alguns casos l’estatoreactor ha estat…
canvi de marxes
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de…