Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
amortidor de suspensió

Amortidor de suspensió
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu mecànic que redueix progressivament, fins a anul·lar-les, les oscil·lacions que en el sistema elàstic de suspensió d’un vehicle (molles, ballestes, coixins pneumàtics, etc.) provoquen les irregularitats del terreny o la variació de les condicions de funcionament (frenades, viratges, vent, etc.).
Generalment els amortidors de suspensió són cilindres de funcionament hidràulic, formats per un pistó de doble efecte amb unes vàlvules que tenen controlat el pas de l’oli en tots dos sentits quan l’esforç sobre el pistó —a través de la tija— és molt gran, la vàlvula corresponent estrangula al màxim el pas de l’oli i limita en proporció la velocitat amb què l’amortidor pot comprimir-se o distendre's, i viceversa L’amortiment ha d’ésser prou gran per a evitar que l’element elàstic de la suspensió trigui massa temps a deixar d’oscillar completament suspensió tova i no tan…
bomba injector
Transports
Sistema d’injecció dièsel creat per Bosch en el qual hi ha una bomba de gasoil per a cada cilindre, unida a un injector controlat electrònicament.
El seu principal avantatge és que redueix el trajecte que recorre el gasoil des de la bomba fins que arriba a la sortida de l’injector Com a conseqüència, la quantitat de gasoil comprimit i les fluctuacions de pressió són menors que en altres tipus d’injecció El sistema de bomba injector és el primer que genera una pressió d’injecció en turismes superior a 2 000 bar
blocatge
Esquema del sistema de blocatge
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de senyalització emprat en les línies de ferrocarril per a impedir que dos trens, dues màquines, etc, que circulen per una mateixa via entrin en col.lisió.
A l’inici del ferrocarril hom utilitzà per a aquest fi un tros de fusta amb el nom de dues estacions contigües que servia de penyora al maquinista, de manera que fins que el tren no arribava a l’altre extrem de la secció i el maquinista no lliurava la penyora al cap d’estació, aquest no podia donar sortida a cap tren en sentit contrari Els avisos al maquinista solen ésser fets actualment amb senyals mecànics pantalles giratòries, braços mòbils, etc o lluminosos llums de diferents colors, situats vora la via i que poden ésser reproduïts a la cabina de comandament, de manera que el maquinista…
suspensió activa
Transports
Sistema de suspensió amb el taratge controlat electrònicament mitjançant un conjunt de vàlvules i sensors, de manera que la duresa d’aquesta varia amb la sol·licitació suportada, mantenint el vehicle horitzontal respecte al pla de la carretera en la totalitat del seu recorregut.
avió

Esquema de l’avió de passatgers supersònic Concorde
© Fototeca.cat
Transports
Aerodina proveït de grup propulsor i de plans sustentadors o ales fixes durant el vol.
Els elements constituents de l’avió són l’ala, el buc, el grup propulsor, els empenatges i el tren d’aterratge, els quals solen ésser disposats simètricament en relació al buc, llevat d’algun cas en què, per consideracions molt especials, la configuració de l’avió ha estat radicalment asimètrica avió d’observació alemany Blohm Voss BV-141 Els moviments d’un avió tenen lloc a l’entorn de tres eixos que passen pel seu centre de gravetat l’ eix longitudinal o de balanç , que va de proa a popa del buc l’ eix lateral o de capcineig , que és perpendicular al pla de simetria de l’avió, i l’ eix…
Ground Controlled Approach
Transports
Sistema d’aproximació d’aeronaus a la pista d’aterratge controlat mitjançant dos sistemes de radar: el PAR (Precision Approach Radar), que explora l’espai aeri a la capçalera de la pista, i el SRE (Surveillance Radar Equipment), que serveix per a les aproximacions inicial i intermèdia.
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…