Resultats de la cerca
Es mostren 594 resultats
rosa dels vents
Transports
Cercle dividit en trenta dues parts iguals, anomenades quartes, rumbs o vents, que indiquen els quatre punts cardinals i vint-i-vuit d’intermedis, és a dir, els trenta-dos rumbs de l’horitzó, sobre el qual són efectuades les indicacions de les agulles nàutiques.
És anomenada també rosa nàutica
enginyeria dels transports
Transports
Branca de l’enginyeria que defineix el planejament, el traçat i l’explotació de les vies de transport per a ordenar la circulació, augmentar el rendiment i la seguretat i aconseguir una mobilitat més segura, eficaç i còmoda.
radi
Detall dels radis d’una roda de bicicleta de muntanya
Mountainbiker | Dreamstime.com
rai
Baixada d’un rai per la Noguera Pallaresa durant la festa dels Raiers, que se celebra cada primer de juliol a la Pobla de Segur
© Jaume Ferrández
Transports
Embarcació fluvial, utilitzada antigament a la Catalunya occidental, construïda amb trams paral·lels de troncs o bigues subjectats amb redortes (branques de vidalba, bedoll, salze, avellaner, etc.).
És impulsada pel corrent d’un riu i conduïda amb rems per dos o més raiers Sistema de transport de fustes, fins els anys trenta fou utilitzat com a únic mitjà per a transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais i, sovint, com a embarcació de mercaderies i passatgers Els rais, després d’haver baixat de les altes valls pirinenques fins als llocs de consum, eren desmuntats per tal d’utilitzar-ne tot seguit la fusta per a construir cases o vaixells Els raiers , situats l’un al davant davanter i l’altre al darrere cuer del rai, cadascun amb el seu rem, dirigien l’embarcació per…
acoblament
Transports
Unió dels dispositus de tracció i dels circuits auxiliars de dos o més vehicles per a constituir un tren.
L’acoblament és realitzat mitjançant dispositius prevists als extrems encarats dels vehicles, els quals transmeten, de l’un d’aquests vehicles a l’altre, l’esforç de tracció, el corrent elèctric per a l’enllumenat i la calefacció, el buit o l’aire comprimit de frenada i el vapor o l’aigua de calefacció L’esforç de tracció és transmès per l'enganxall, i els altres circuits són empalmats per connectors independents o incorporats als enganxalls automàtics L’acoblament permet igualment de conduir el tren des de més d’un lloc de conducció
admissió variable
Transports
Sistema que busca l’aprofitament dels efectes inercials i d’ones de pressió que es produeixen als tubs d’escapament dels vehicles.
Aquesta tècnica, juntament amb la distribució variable, ha estat introduïda per tal de millorar globalment la corba de parell motriu en qualsevol règim de gir dels motors d’explosió
vestit anti-g
Transports
Vestit emprat per les tripulacions dels avions de combat per tal de protegir-les dels efectes que els canvis bruscs de direcció exerceixen sobre l’organisme.
Ateses les grans velocitats assolides en els moderns avions de combat i els moderns sistemes de comandament, qualsevol canvi brusc de posició representa una forta acceleració, que és mesurada en g acceleració de la gravetat positiva, si actua en el mateix sentit en què ho fa sobre l’organisme l’acceleració de la gravetat, o negativa, si actua en sentit contrari La capacitat de l’organisme humà per a suportar g depèn de la configuració física de l’individu, del temps que hi és sotmès i de la seva posició Els g positius comporten una insuficiència en la irrigació sanguínia al cervell, mentre…
bisectriu d’altura
Transports
Bisectriu de l’angle format per dues rectes d’altura i de l’angle que formen les direccions dels azimuts dels astres que han determinat les rectes d’altura.
Té la propietat de representar la línia de posició de l’observador corregida dels errors sistemàtics deguts a l’observador, al sexant, o a valors incorrectes o anormals de la depressió de l’horitzó que podien haver afectat les rectes d’altura
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…