Resultats de la cerca

La seva autonomia podia ésser de dues mil milles marines, i el seu desplaçament era d’unes mil a mil cinc-centes tones D’ençà de la Segona Guerra Mundial, pràcticament han desaparegut i han estat substituïts per les fragates i les corbetes

Sovint origina barris marítims designats, per això, també graus pel desdoblament portuari d’una vila o una ciutat, que sol ésser situada a una distància entre 2 i 6 km Aquest fet, abundós al golf de València, s’explica per la franja litoral de marjals palúdiques que desaconsellaven l’establiment dels nuclis urbans vora mar Per això s’establia un terraplè fins a la platja, on era bastit el grau Sovint coincidia amb la desembocadura d’un riu antigament, l’Ebre i el Xúquer, i encara avui el Millars a Almassora, el riu Sec de Betxí a Borriana, el Túria a València i el riu d’Alcoi a Gandia Els…

Enclou, genèricament, els danys causats al vaixell i a la càrrega per imperícia o oblit del capità, els robatoris i les faltes de la tripulació, el fet de prendre una ruta equivocada o d’un canvi de rumb equivocat, el no-compliment del Reglament internacional per a prevenir els abordatges en la mar , i d’altres lleis sobre duanes, policia, sanitat o navegació En el Llibre del Consolat de Mar apareixen els mots barater i baratador aplicats tant al capità com al mestre d’aixa, en el sentit d’"aquell qui fa tractes fraudulents” Les ordinacions generals de Bilbao 1554 la defineixen com tota mena…

Algunes barques barca de mitjana, quillat, etc tenen la coberta estesa gairebé per tot el bastiment i reben el nom de barca cobertada D’altres barca de palangre, barca de sardinals, tenen bancs i un corredor a banda i banda, i són conegudes amb el nom genèric de barca de corredor Moltes barques no tenen coberta ni corredor caro, gussi, bot, etc, però totes tenen roda a proa i a popa, llevat d’algunes de petites, com la xalana i molts bots, que a popa duen mirall, i l' esclop , que duu mirall a proa i a popa Barca de pesca de materials plàstics, construïda segons un model mallorquí 1, cap de…

L’aeronàutica és un terme molt ampli que comprèn fonamentalment l’estudi d’avions de tot tipus, tant d’ales fixes com giratòries, i d’aeròstats globus i dirigibles més lleugers que l’aire El projecte d’aquestes aeronaus es basa en l’aerodinàmica, però també hi intervenen el desenvolupament de motors i l’estudi de moltes parts i peces utilitzades exclusivament en aeronaus, com és el cas de l’hèlix En la fabricació de tot aquest material aquest nom inclou el disseny, la construcció i la utilització dels elements auxiliars necessaris per al trànsit aeri els aeròdroms i els aeroports, els…

Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…

Aviació Línies aèries Els darrers anys, l’èxit del model de baix cost, la crisi econòmica i la competència del tren a Europa han obligat les grans companyies d’aviació comercials a crear filials de baix cost amb aparells i pilots de la companyia mare, però sense mantenir-ne les condicions laborals ni les dels salaris Aquests fets van provocar que al llarg de l’any es produïssin diverses vagues de pilots, com la d’Air France al setembre, de vuit dies de durada, o les dels pilots de Lufthansa i les seves filials, que entre l’abril i l’octubre van obligar a cancellar 3800 vols Aquest any, també…

Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…