Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
portell
Transports
Cadascuna de les obertures de les cambres o cabines d’una embarcació que donen al costat del buc.
Quan el portell és rodó, hom l’anomena ull de bou
vehicle d’hidrogen
Transports
Vehicle automòbil que té l’hidrogen com a font d’energia.
Segons l'ús que donen a l'hidrogen, poden ser vehicles de gas utilitzen l'hidrogen com a combustible en un motor de combustió interna o vehicles elèctrics utilitzen l'hidrogen com a generador d'electricitat, per exemple el vehicle de pila de combustible
VOR
Transports
Sistema de navegació aèria instrumental basat en la recepció dels senyals emesos per un radiofar omnidireccional en VHF, identificable per la freqüència d’emissió i pel senyal Morse que duu associat.
L’equip de bord determina la posició relativa de l’aeronau respecte del radiofar emplaçament sobre un sistema de radis virtuals radials que parteixen del radiofar, sense indicació de llunyania la intersecció de dos radials obtinguts de dues estacions VOR, o la combinació d’un radial i una informació DMEP donen la posició absoluta de l’aeronau És el sistema més emprat en navegació aèria instrumental
sistema de navegació inercial
Transports
Sistema de navegació aèria autònom, és a dir, sense intervenció d’estacions emissores externes, basat en el principi del giroscopi.
Consta d’un conjunt de tres acceleròmetres, que donen les components de l’acceleració de l’aeronau en les tres direccions de l’espai, d’un sistema giroscòpic giroscopi , girolàser , que determina l’orientació en l’espai i que consta també d’un sofisticat conjunt d’aparells correctors i estabilitzadors, i d’un ordinador que rep les dades proporcionades pels elements anteriors i que, juntament amb certes informacions geodèsiques, gravimètriques i les condicions inicials, determina la posició i la velocitat de l’aeronau
efecte del terra
Transports
Influència que la proximitat del terra té sobre el valor de la resistència induïda d’una ala.
Tota ala d’envergadura finita provoca la deflexió de les línies de flux que es donen en el cas de flux bidimensional envergadura infinita, i origina una disminució de l’angle d’atac efectiu i una resistència induïda La proximitat del terra disminueix aquesta deflexió acostant les línies de corrent de flux a les del cas bidimensional, per la qual cosa hi ha resistència induïda i s’incrementa l’angle d’atac efectiu La proximitat del terra fa augmentar la sustentació i disminueix la resistència fins el 8% quan la distància a terra és igual a la meitat de l’envergadura de l’ala i…
coberta

Coberta per a una roda de carreta de magatzem
Transports
Part externa del pneumàtic que cobreix la cambra.
Consta de la carcassa, formada per fils de cotó, raió, niló o acer, i d’una capa de cautxú que l’envolta, prima en les parets laterals i gruixuda en la banda de rodolament o part que està en contacte amb el terra A l’interior de les vores que encaixen amb la llanda porta uns cèrcols de filferro gruixut que li donen rigidesa Actualment, la carcassa no és formada per teixits, sinó per fils parallels units per cautxú, a fi que tingui flexibilitat, disposats en capes La seva missió és de donar resistència En millorar la superfície de contacte, les carcasses de filferro d’acer…
dirigible
Transports
Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.
Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc per efecte…
mampara
Transports
Envà de fusta o de ferro amb el qual són separats i tancats els diferents allotjaments d’una nau; constitueixen, per tant, les parets de l’embarcació, llevat de les que donen a la part exterior del buc.
drassana

Les drassanes de Barcelona, segles XIII-XIV
© Fototeca.cat
Transports
Establiment vora la mar o vora el riu on són fabricats i reparats els vaixells.
Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de vapor, quan es…