Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
capa límit
Transports
Física
Capa turbulenta d’aire generada pel desplaçament d’aquest sobre la superfície rígida i rugosa del globus terraqüi i per l’elevació convectiva (per caldejament) de bombolles d’aire.
El seu gruix és d’1 km de mitjana entre 1 i 2 km durant el dia i 100 m a la nit
extradós
Transports
Cara superior d’una ala o d’un perfil aerodinàmic.
Les condicions físiques de l’extradós influeixen sobre el rendiment aerodinàmic, puix que l’existència d’irregularitats o defectes ocasiona una alteració en la capa límit que pertorba el flux d’aire entorn de l’ala
ranura
Transports
Obertura llarga i estreta al llarg de l’envergadura d’una ala, normalment prop del seu caire d’atac, que serveix per a millorar les condicions del flux d’aire a grans angles d’atac.
Durant les operacions d’aterratge i d’envol, quan la velocitat és baixa i hom necessita incrementar l’angle d’atac, una part de l’ala situada prop del caire d’atac se separa de la resta i constitueix una ranura El flux d’aire accelerat en passar per aquesta obertura incrementa l’energia de la capa límit de la part superior de l’ala i n'evita així el despreniment i, per tant, la pèrdua de la sustentació En certes aeronaus militars la formació de la ranura és automàtica quan l’angle d’atac esdevé massa gran
automotor
Transports
Vehicle ferroviari lleuger de tracció autònoma.
Pot circular tot sol o bé anar acoblat a d’altres automotors o a vagons remolc sense màquina motriu pròpia En l’acoblament de dos o més automotors tots els motors del tren són maniobrats des d’una única cabina L’automotor és molt utilitzat en el servei ferroviari de rodalia i en el transport urbà metropolitans i tramvies Segons el sistema de tracció emprat, els automotors poden ésser classificats en elèctrics i tèrmics Entre aquests darrers cal distingir els de vapor —pràcticament desapareguts—, els de motor dièsel i els de turbina de gas L’elecció entre la tracció elèctrica i la tèrmica…
remolcador

Remolcador al port de Boston (EUA)
© Corel
Transports
Embarcació especialment concebuda i construïda per a remolcar els vaixells.
Es caracteritza essencialment per l’especial resistència del seu buc, per la seva gran mànega en relació amb l’eslora, per la potència relativament gran dels seus motors, per la forma i el pas de les seves hèlixs, i per la installació, en un punt molt pròxim al seu centre de gravetat, d’un ganxo o d’un altre element de fixació, per al cable de tracció o remolc, proveït d’un mecanisme que permet d’alliberar-lo ràpidament en cas de necessitat, i d’un gigre automàtic que desvira el cable quan la seva tensió és superior al límit d’elasticitat Hom pot distingir els remolcadors de port…
velocitat variable
Transports
Sistema de regulació de la velocitat dels vehicles a les carreteres catalanes que varia segons incidències com ara la intensitat del trànsit o la contaminació.
Entre el gener i el març del 2011 el govern català derogà l’anomenada zona 80 km/h als accessos a Barcelona i implantà un mapa de velocitats amb límits a 100 i 120 km/h en diversos trams A més, el sistema de velocitat variable, ja existent a la C-32 autopista dels túnels del Garraf, entre Castelldefels i el nus del Llobregat i C-31 entre Castelldefels i la plaça de Cerdà, a Barcelona, s’estengué a la AP-7/AP-2/B-23 entre Martorell i la Diagonal, que entrà en funcionament al final del gener de 2012 El sistema de control dinàmic de la velocitat permet modificar el límit de…
pes màxim
Transports
Pes límit que és permès en ordre de vol d’acord amb regulacions específiques.
càrrega màxima
Transports
Càrrega límit que pot transportar un vaixell, segons la línia de màxima càrrega indicada al disc de francbord.
coberta d’arqueig
Transports
Coberta que el reglament defineix com a límit superior dels espais que necessàriament han d’estar compresos en l’arqueig.
Segons la reglamentació espanyola, és la coberta superior en aquells vaixells que en tenen una o dues, i, en vaixells que en tenen més de dues, la segona comptant a partir del pla del vaixell
mar

Alguns accidents de la mar, vora la costa, i el nom popular corresponent
© Fototeca.cat
Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…