Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
portahelicòpters
Transports
Vaixell de guerra especialment preparat per al transport, envol i aterratge d’helicòpters, per a la seva reparació, manteniment, etc, i per al transport de tropes.
És semblant al portaavions però de dimensions més reduïdes i sense pista inclinada, armat amb canons i metralladores i, eventualment, amb llançamíssils
llanxa antisubmarina
Transports
Llanxa ràpida destinada a combatre submarins.
És més petita i més veloç que la llança torpedinera, i va armada, només, amb càrreges de profunditat i metralladores, aquestes per a defensar-se dels avions Hom l’empra també per a detectar submarins enemics prop de les bases navals pròpies
caçamines
Transports
Embarcació de guerra, especialment concebuda per a destruir o inutilitzar mines mitjançant rastreig, i equipada de bussos o d’equips especials.
Algunes de les característiques constructives dels pescamines són especialment adequades al tipus de mina a destruir de fons molt pla per a les de contacte, de buc de fusta o de plàstic per a les magnètiques, molt silenciosos per a les acústiques, etc L’estructura general del vaixell ha d’ésser sòlida per tal de poder suportar les explosions de mines properes Desplacen entre 300 i 700 t i van armats amb dues o més metralladores de 20 mm Llurs mitjans d’acció són els rossegalls mecànics, acústics i magnètics En temps de guerra, poden ésser emprades com a pescamines petites…
blindatge
Transports
Militar
Capa de material especialment resistent (acer, formigó, etc.) amb què és revestit un vehicle, un vaixell, una fortificació, etc., a fi de protegir-los dels projectils, del foc, etc.
L’evolució del blindatge ha estat marcada per l’evolució dels sistemes ofensius, tant, que modernament l’extraordinari increment de la potència de les noves armes ha relegat el blindatge a un segon terme artilleria Els blindatges han estat aplicats, sobretot, a bastiments fixos nius de metralladores, blocaus, etc amb blindatges de formigó, i a ginys mòbils vaixells, tancs, avions, etc amb blindatges d’acer i d’altres aliatges Bé que en l’antiguitat clàssica o en els vaixells vikings poden ésser trobats precedents de l’actual blindatge, l’aparició d’aquest en el sentit estricte de…
llanxa torpedinera
Transports
Llanxa ràpida més grossa i menys veloç que la llanxa antisubmarina; va armada amb torpedes, càrregues de profunditat i metralladores o canons antiaeris.
És talment un torpediner petit indicat per a atacar de nit amb bonança
portaavions
Transports
Vaixell de guerra de superfície, especialment concebut i construït per al transport, llançament i recollida d’avions de guerra, els quals constitueixen el seu principal armament.
La part superior del buc del portaavions és una coberta que sobresurt per ambdós costats del buc i per la proa i per la popa, sense cap obstacle en la seva superfície, puix que tota la superestructura que en sobresurt és disposada a un costat, de manera que és una pista d’envol i d’aterratge dels avions que constitueixen la dotació del portaavions, els quals són disposats a l’interior del buc en un hangar molt gran, del qual són pujats a la pista mitjançant uns enormes muntacàrregues Els portaavions són dotats també d’alguns canons, especialment antiaeris, metralladores i armes antisubmarines…
patruller
Transports
Vaixell de guerra de poc tonatge i poca velocitat, armat d’artilleria reduïda, proveït de metralladores antiaèries i de càrregues de profunditat contra els submarins.
És emprat per a la vigilància contra les aeronaus i els submarins i, també, com a escorta de combois En temps de no-belligerància, els patrullers solen ésser dedicats a tasques de guardacostes
torreta
Transports
Cadascun dels emplaçaments mòbils de tir proveïts de canons o de metralladores disposats generalment a la cua i a les parts superior i inferior del buc dels bombarders.
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…