Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
quilla
Transports
Peça longitudinal metàl·lica o de fusta, que pot ésser considerada la base de tota l’estructura de l’embarcació i el seu eix longitudinal.
És la primera que hom colloca en la construcció d’una embarcació, disposada de proa a popa, a la part inferior del buc, i prolongada a proa per la roda i a popa pel codast En les embarcacions de fusta, la quilla consisteix en una biga de secció rectangular, composta per dues o més peces de fusta seleccionada —sense nusos i ben assecada—, generalment d’avet, de pi o de roure, unides pels extrems i a les quals són encaixades les varengues, les quadernes i algunes peces del folre En les embarcacions de construcció metàllica la quilla és, de fet, la traca central del fons i pot ésser constituïda…
buc
Transports
Cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures.
Actualment els bucs dels vaixells són construïts amb acers de diferents menes El folre exterior pot ésser de planxes reblades o soldades, cas en què la construcció és més ràpida i menys cara i pesant, però ofereix més perill en cas de collisió o d’acció bèllica A més de les planxes del folre, tant interior com exterior, cal considerar com a parts del buc els perfils en T, Z, U, etc, i les peces característiques dels vaixells baus, quilla, roda, codast, quadernes, aletes de balanç, etc, i les que compartimenten l’interior les mampares Les característiques del buc…
llitera
Transports
Llit lleuger emprat per al transport, en posició ajaguda, dels malalts o ferits.
Presenta la forma d’un baiard amb plataforma de tela o bé és construït a base de tubs o planxes metàlliques i va proveït de rodes
codast
Transports
Peça d’acer o fusta amb la qual acaba la part de popa de la quilla i que es perllonga per l’obra morta.
En el codast acaben les planxes o els taulons del folre exterior serveix també de suport a l’eix del timó La seva forma depèn del tipus de popa
carronada
Transports
Peça d’artilleria naval, apareguda al s XVIII, de gran calibre i poca longitud (uns 8 calibres).
Descansava en dues planxes de fusta, en lloc del carro dels canons navals, que sostenien un cargol de punteria Foren usades com a peces auxiliars en vaixells que armaven peces més grosses i també per a armar vaixells de poc desplaçament
roda
Transports
Peça més sortint de la proa d’una embarcació, que li dóna la forma.
En la roda, que pot ésser de fusta o metàllica, segons que l’embarcació sigui de l’una o de l’altra natura, acaben els taulons o les planxes del folre exterior o del folre, respectivament La part inferior de la roda va unida a la quilla mitjançant una peça o una part d’ella mateixa, anomenada peu de roda En les embarcacions metàlliques, la roda, recta o inclinada, sol ésser constituïda per un perfil d’acer arrodonit a la cara anterior
caixa
Transports
Part d’un carro o d’un camió destinada a contenir la càrrega.
Als camions, la caixa, que és collocada darrere la cabina i forma amb aquesta la carrosseria, és constituïda generalment per una armadura metàllica fixa al bastiment del vehicle i recoberta de planxes de ferro o de fusta, que forma la solera, gairebé sempre acompanyada de quatre parets laterals o baranes, almenys una de les quals és movible hom construeix caixes especials amb possibilitat de rotació com en el cas dels camions de trabuc o bé adaptades a la mena de transport ciment, formigó, líquids, etc
piragua
Transports
Embarcació llarga i estreta que pot navegar propulsada per pagaies o a vela.
Hom distingeix la piragua monòxil, d’una sola peça, excavada generalment en un tronc d’arbre i difosa des de la prehistòria pertot arreu Actualment és emprada principalment a les zones d’Austràlia septentrional, Àsia meridional, Àfrica oriental i Amèrica nord-occidental i insular Un altre tipus de piragua és la construïda unint dues peces que poden ésser d’escorça cosida Austràlia oriental, Sibèria i continent americà, pells Amèrica del Nord o planxes unides Polinèsia, Nova Zelanda Un cert tipus de piragua porta un balancí balancí d’estabilització, i per això és anomenada piragua de balancí
blindatge
Transports
Militar
Capa de material especialment resistent (acer, formigó, etc.) amb què és revestit un vehicle, un vaixell, una fortificació, etc., a fi de protegir-los dels projectils, del foc, etc.
L’evolució del blindatge ha estat marcada per l’evolució dels sistemes ofensius, tant, que modernament l’extraordinari increment de la potència de les noves armes ha relegat el blindatge a un segon terme artilleria Els blindatges han estat aplicats, sobretot, a bastiments fixos nius de metralladores, blocaus, etc amb blindatges de formigó, i a ginys mòbils vaixells, tancs, avions, etc amb blindatges d’acer i d’altres aliatges Bé que en l’antiguitat clàssica o en els vaixells vikings poden ésser trobats precedents de l’actual blindatge, l’aparició d’aquest en el sentit estricte de cuirassa,…
carrosseria
Soldatge automàtic d’una carrosseria d’automòbil realitzat per un robot soldadura
© Fototeca.cat
Transports
Part de l’automòbil que serveix per a allotjar-hi els passatgers, per a protegir els mecanismes i per a transportar els bagatges.
Comprèn la carrosseria pròpiament dita, amb les portes i els vidres el frontal dels quals és anomenat parabrisa, el capó del motor, el portaequipatge i els parafangs La carrosseria, que sol ésser feta de planxes d’acer soldades, va muntada sobre el xassís Si aquest muntatge és rígid, de tal manera que es formi un conjunt, la carrosseria participa activament en la resistència a la deformació i és anomenada carrosseria monobuc o monobloc En alguns casos, la carrosseria sola, sense xassís, és la que forma el suport total del vehicle carrosseria autoportant Les carrosseries van…