Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
bateria bipolar
Transports
Bateria amb una gran capacitat d'emmagatzemament que es compon únicament de capes de cèl·lules sobreposades, sense connectors ni cablatge, amb la finalitat d'augmentar l'autonomia dels vehicles elèctrics i d'abaratir els costos de fabricació.
L'absència de connectors i cablatge de les bateries bipolars es deu a la utilització d'elèctrodes que presenten materials actius com a càtodes i com a ànodes
motonau
Transports
Vaixell propulsat per motors de combustió interna, sobretot motors dièsel.
Aquesta solució s’ha anat imposant a causa de la gran quantitat d’avantatges que presenten, com ara preu més econòmic del combustible, nombre més reduït de personal al servei de les màquines, etc
sustentació
A l’esquerra i de dalt a baix, quatre etapes en la generació de la sustentació : la velocitat és petita i no hi ha sustentació (a) o bé no n'hi ha prou (b), la sustentació igual el pes (c), la sustentació ja és més gran que el pes (d); a la dreta, els vectors resistència a l’avanç i sustentació en una ala
© Fototeca.cat
Transports
Força que manté en l’aire les aerodines i que és la component vertical de les forces aerodinàmiques engendrades per l’aire en l’ala d’un avió o en el rotor d’un helicòpter, la component horitzontal de les quals és la resistència a l’avanç.
Els plans de sustentació , constituïts per l’ala o el rotor, presenten una inclinació cap amunt, segons una secció transversal de l’aerodina, de manera que, per efecte de la velocitat, l’aire hi incideix per l’intradós, zona en la qual es produeix una compressió que empeny els dits plans sustentadors amunt i, lleugerament, endarrere La inclinació de l’ala o del rotor provoca, també, en l’extradós una depressió, que els aspira amunt i lleugerament endarrere, superior a la compressió creada en l’intradós Hom calcula el coeficient de sustentació d’una aerodina —el qual, en els…
tren Decauville
Transports
Sistema francès de vies desmuntables i de fàcil trasllat per a petits transports ferroviaris eventuals, ideat per Paul Decauville (1846-1922).
L’ample de via és de 60 cm, i els carrils, en trams de 3 m de llargada, van fixament muntats damunt travesses de planxa de ferro acanalada, molt amples, per a permetre de collocar la via damunt el terreny sense necessitat del llit de grava habitual en les línies fixes Les agulles presenten la via desviada en corba de radi molt curt i hi ha accessoris per a maniobrar el petit material plaques giratòries, etc El material rodant consisteix, generalment, en vagonetes de dos eixos a 60 cm de separació, soles o combinades diversament segons el transport a efectuar Per a la tracció,…
vehicle híbrid
Transports
Vehicle que combina la tracció elèctrica amb altres tipus de sistemes, ja siguin motors tèrmics alternatius, turbines de gas o cèl·lules de combustible.
El principal avantatge d’aquest tipus de vehicle és la major autonomia que aconsegueixen respecte dels dotats amb motor elèctric i bateries d’alimentació A més, tenen la possibilitat de circular en zones urbanes solament amb electricitat i, per tant, sense emissió de contaminants L’inconvenient d’aquest disseny és l’elevat cost de fabricació que suporten a causa de la complexitat del sistema motor-transmissió Els vehicles híbrids presenten diferents morfologies l’híbrid en sèrie, l’híbrid en parallel i l’híbrid universal L’híbrid en sèrie té un petit motor de combustió interna…
coberta
Coberta per a una roda de carreta de magatzem
Transports
Part externa del pneumàtic que cobreix la cambra.
Consta de la carcassa, formada per fils de cotó, raió, niló o acer, i d’una capa de cautxú que l’envolta, prima en les parets laterals i gruixuda en la banda de rodolament o part que està en contacte amb el terra A l’interior de les vores que encaixen amb la llanda porta uns cèrcols de filferro gruixut que li donen rigidesa Actualment, la carcassa no és formada per teixits, sinó per fils parallels units per cautxú, a fi que tingui flexibilitat, disposats en capes La seva missió és de donar resistència En millorar la superfície de contacte, les carcasses de filferro d’acer augmenten l’…
vestit anti-g
Transports
Vestit emprat per les tripulacions dels avions de combat per tal de protegir-les dels efectes que els canvis bruscs de direcció exerceixen sobre l’organisme.
Ateses les grans velocitats assolides en els moderns avions de combat i els moderns sistemes de comandament, qualsevol canvi brusc de posició representa una forta acceleració, que és mesurada en g acceleració de la gravetat positiva, si actua en el mateix sentit en què ho fa sobre l’organisme l’acceleració de la gravetat, o negativa, si actua en sentit contrari La capacitat de l’organisme humà per a suportar g depèn de la configuració física de l’individu, del temps que hi és sotmès i de la seva posició Els g positius comporten una insuficiència en la irrigació sanguínia al…
pneumàtic
Coberta d’un pneumàtic radial sense cambra per a automòbil, amb una banda de rodolament especial per a neu
© Fototeca.cat
Transports
Element de rodolament de les rodes de molts vehicles, com autòmobils, camions, vehicles d’obres públiques, bicicletes, motocicletes, avions, vagons de metro, etc.
És constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra proveït d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa , base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció El pneumàtic, ultra les seves qualitats amortidores, augmenta l’adherència de la roda al sòl Les cambres solen ésser actualment de cautxús sintètics, que…
embragatge
Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…