Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
accidentogen | accidentògena
descarrilament
Transports
Acció i efecte de descarrilar.
El descarrilament es pot produir a conseqüència d’un xoc amb un altre tren o amb un obstacle interposat a la via, per una falsa maniobra d’una agulla, pel mal estat de la via o dels encreuaments i canvis de via, per la ruptura d’un eix o per altres avaries del material mòbil i per excés de velocitat als viratges Els defectes de la via i del material mòbil produeixen trepidacions i moviments oscillatoris que arriben a provocar el descarrilament Per tal de reduir el risc de descarrilament hom colloca contracarrils als canvis, als encreuaments i en altres indrets perillosos De…
Sistema Intel·ligent Vehicle-Carretera
Transports
Mecanismes que serveixen per a ajudar a pal·liar la congestió que provoca el trànsit.
Un dels principals avantatges és que permeten aprofitar d’una manera més eficaç la capacitat de la infraestructura viària actual, augmentant la seguretat i reduint el consum de combustible amb la consegüent reducció de les emissions contaminants Permeten donar al conductor informació sobre la situació real del trànsit Així mateix, alguns sistemes són interactius amb la carretera sensors encastrats a l’asfalt i amb la resta de vehicles detectors de proximitat que permeten automatitzar una part de les tasques que han de fer els conductors, com ara mantenir la distància de seguretat, frenar en…
seguretat viària
Transports
Conjunt de condicions de la via pública que garanteix als seus usuaris un risc mínim de patir un accident de trànsit.
Depèn en gran mesura del bon estat de les vies i els vehicles, i del respecte a les normes de conducció També té relació amb l’educació viària, en què s’incorporen i es transmeten coneixements i actituds de responsabilitat i convivència viàries A Catalunya, el Servei Català de Trànsit impulsà el Pla de Seguretat Viària 2008-10, que té com a principal objectiu assolir com a mínim una reducció de la meitat de la sinistralitat viària de l’any 2000
canvi marítim
Transports
Dret marítim
Contracte aleatori pel qual el capità o patró d’un vaixell manllevava una quantitat per a despeses de reparació, negociació de mercaderies, etc, amb la condició que, si el viatge arribava a bona fi, a més de tornar el principal, pagaria un premi determinat al prestador.
Aquest, per la seva banda, assumia el risc dels béns sobre els quals hom havia contractat el canvi —buc, càrrec, nolis guanyats, o tot plegat—, de manera que, en cas de destrucció d’aquestes garanties, perdia el capital donat i el premi convingut Aquest contracte, regulat ja en el Llibre del Consolat de Mar i documentat des del 1230, complia alhora funcions d’assegurança i de crèdit per a la navegació Podia ésser ell mateix objecte d’assegurança i fou reglamentat conjuntament amb aquesta a les ordinacions de Barcelona del 1435, el 1458 i el 1484 Fou habitual als Països Catalans…
permís de conducció
Transports
Autorització per a poder conduir un vehicle de motor.
L’any 2005 el govern de l’Estat espanyol aprovà l’anomenat carnet per punts, que ja estava instaurat a França, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia El sistema atorga a les persones que disposin del permís de conducció d’un nombre de punts determinat 12 o 8, segons si són conductors experimentats o novells El nombre de punts disminueix a mesura que el conductor incorre en infraccions de trànsit acció que és independent de la multa econòmica Si s’exhaureixen els punts, aleshores el permís de conducció és retirat automàticament L’1 de juliol de 2008, dos anys després de la introducció del permís de…
petrolier
Petroliers al port de Raas Tannurah, a l’Aràbia Saudita, carregant petroli
© Corel Professional Photos
Transports
Vaixell de càrrega, generalment de grans dimensions, especialment concebut i construït per al transport de combustibles líquids no envasats prèviament.
Es caracteritza per la seva elevada resistència estructural especialment del fons, del folre i de les mampares que divideixen transversalment el buc en diversos tancs, elements damunt els quals gravita tot el pes de la càrrega, per l’absoluta estanqueïtat dels tancs o mampares al líquid al qual són destinats, per l’existència de tot un sistema de bombament amb bombes de gran cabal, exclusiu per al moviment de càrrega i, per tant, independentment de les altres bombes del vaixell, i per l’existència d’un complex sistema de ventilació i extracció dels vapors produïts pel líquid Els petroliers…
vestit anti-g
Transports
Vestit emprat per les tripulacions dels avions de combat per tal de protegir-les dels efectes que els canvis bruscs de direcció exerceixen sobre l’organisme.
Ateses les grans velocitats assolides en els moderns avions de combat i els moderns sistemes de comandament, qualsevol canvi brusc de posició representa una forta acceleració, que és mesurada en g acceleració de la gravetat positiva, si actua en el mateix sentit en què ho fa sobre l’organisme l’acceleració de la gravetat, o negativa, si actua en sentit contrari La capacitat de l’organisme humà per a suportar g depèn de la configuració física de l’individu, del temps que hi és sotmès i de la seva posició Els g positius comporten una insuficiència en la irrigació sanguínia al cervell, mentre…
sorrera
Transports
Dipòsit que tenen les locomotores i els automotors, destinat a contenir la sorra que, per gravetat o per impulsió pneumàtica, és dirigida sobre els carrils davant les rodes motrius, especialment en els trams de via on hi ha el risc que patinin, per tal d’augmentar-ne l’adherència als carrils.
Malgrat que el sorrejament és un procediment més econòmic que els altres emprats per a augmentar l’adherència de les rodes com és ara l’aplicació de substàncies químiques o el bombardeig d’electrons mitjançant un arc voltaic, és previsible la seva desaparició davant mètodes més efectius, com l’emprat en l' Urbatrain , el qual, mitjançant forces electromagnètiques entre la locomotora i els carrils, permet la tracció i la frenada sense haver de recórrer a l’adherència
Transports 2018
Transports
Aviació Trànsit de passatgers i mercaderies A l’aeroport del Prat va augmentar el trànsit de passatgers respecte al 2017 © AeroBarcelona El dia 19 d’agost de 2018 van passar per l’aeroport Barcelona-el Prat 181206 passatgers, una xifra que constitueix el rècord de passatgers en un sol dia L’hora de màxima afluència va ser de dotze a una del migdia, amb 13321 passatgers Aquell mateix dia, l’aeroport va gestionar 1104 operacions encara lluny del rècord dels 1140 moviments d’aeronaus en un sol dia del maig del 2007 Durant tot el mes d’agost van circular per les installacions de l’aeroport…