Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
burda volant
Transports
Burda de més cap a proa de cada banda, que hom podia tesar amb un aparell si corresponia a sobrevent i amollar si restava a sotavent.
variòmetre
Transports
Instrument que indica la velocitat vertical mitjana d’un avió, tant si és d’ascens com si és de descens, constituït per un manòmetre diferencial molt sensible.
ona de xoc
Transports
Militar
Regió estreta, formada al si de l’aire, quan la velocitat relativa d’aquest respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil respecte a l’aire és transsònica o supersònica, que travessa les línies de corrent en les quals la dita velocitat varia sobtadament i en la qual es presenta un fort increment de l’entropia.
En el cas d’un mòbil que es mou al si de l’aire, hom pot distingir les ones de xoc normals , formades davant cossos arrodonits, i les ones de xoc obliqües , formades a les arestes o a les discontinuïtats d’una superfície Les ones de xoc són les responsables del soroll que acompanya els avions en vol supersònic També es produeixen ones de xoc en les canalitzacions i els túnels aerodinàmics i en les compressions brusques d’aire o d’altres fluids, especialment en les explosions En armament, és anomenada també ona balística
resistència
Transports
Força que oposa l’aire a l’avanç d’una aeronau al si de l’atmosfera.
És considerada directament proporcional al quadrat de la velocitat i a la secció transversal màxima del buc, dins els límits en què es desenvolupada la navegació aèria, i depèn de l’angle d’atac i de la forma de l’aeronau C x Quan un avió capaç d’assolir velocitats supersòniques va augmentant progressivament la velocitat i arriba a la del so s’esdevé un augment brusc de la resistència, molt per damunt de la que li hauria de presentar l’aire segons la velocitat, i va disminuint lentament, a les velocitats supersòniques, fins a recobrar valors normals
flotabilitat
Transports
Diferència entre la densitat d’un líquid i la d’un cos que hi sura.
Si aquesta diferència és gran, el cos resta a sobreaigua , si és petita, a cara d’aigua , si és nulla roman indiferent, a flor d’aigua o a mitges aigües , i si és negativa se'n va a fons La flotabilitat d’un vaixell ha d’ésser tal, que, bo i submergit el buc fins a la línia de flotació superior, resti prou volum fora de l’aigua a fi de poder navegar amb mal temps reserva de flotabilitat
barra d’unió de les rodes
Transports
Barra o barres que uneixen les rodes directrius d’un vehicle entre si, constituint el que s’anomena el paral·lelogram
de direcció
.
tren
Transports
Sèrie de vagons enganxats els uns amb els altres que, arrossegats per una o més locomotores, condueixen passatgers (tren de passatgers) o mercaderies (tren de mercaderies o tren de càrrega) d’un punt a un altre d’una via fèrria (ferrocarril).
Hom anomena tren mixt el que és format amb vagons de passatgers i vagons de mercaderies i tren correu el tren de passatgers o mixt que transporta també el correu El tren òmnibus és format per vagons de passatgers de totes les classes i para a totes les estacions hom l’anomena també tren tramvia quan el seu recorregut és en un trajecte relativament curt El tren de passatgers que circula amb una rapidesa superior a la dels òmnibus i que para només a les estacions més importants del trajecte és anomenat tren exprés , si ha de parar a tots els punts de bifurcació i d’entroncament de les línies…
respirador
Transports
Cadascun dels orificis practicats a la coberta de les embarcacions que permeten la respiració dels compartiments interiors, dels pallets, dels tancs de combustible, etc.
Proveïts cadascun, a manera de perllongació, d’un tub de fosa o d’acer, recte si és llarg n'hi ha fins de dos metres o corbat a la part superior si és curt n'hi ha de només 50 cm, i en aquest cas és anomenat coll de cigne
deriva
Transports
Modificació de la direcció d’avanç d’una aeronau respecte a la direcció que hauria de tenir si només fos impel·lida pels motors.
És ocasionada per l’acció conjunta del vent i l’empenyiment dels motors és positiva quan el vent ve de l’esquerra, i negativa quan ve de la dreta És mesurada per l' angle de deriva
guerxament
Transports
Distribució de perfils aerodinàmics d’una ala, o dels seus angles d’atac, al llarg de l’envergadura, per tal d’assolir una distribució de la sustentació que disminueixi els moments flectors a l’ala i, sobretot, que impedeixi l’aparició de la pèrdua de sustentació a l’extrem.
Si, essent el perfil constant al llarg de l’envergadura, hi ha disminució de l’angle d’atac cap a l’extrem de l’ala, hom en diu guerxament geomètric Si hi ha modificació del tipus de perfil al llarg de l’envergadura de manera que els coeficients de sustentació màxims dels diferents perfils augmentin cap a l’extrem de l’ala, hom en diu guerxament aerodinàmic