Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
misticets
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels cetacis constituït per les balenes i els rorquals.
Llur principal característica, que els diferencia dels odontocets, és la total absència de dents i la possessió d’un sistema de formacions còrnies, les barbes , que constitueixen l’aparell filtrador en el qual es basa llur tipus d’alimentació planctòfaga Un altre tret d’aquest grup són les grans dimensions que assoleixen llurs representants, les més grans del regne animal
mamífers

Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…
llançabombes
Militar
Aparell muntat als avions bombarders i caça-bombarders i destinat a llançar bombes.
Bé que els primers consistien en caixes metàlliques que s’obrien cap enfora des de l’interior del buc i en les quals anaven suspeses les bombes, modernament són aparells installats sota les ales o el buc i hi sostenen les bombes horitzontalment, fins que són amollades
xenartres
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels edentats, inclosos antigament, juntament amb els folidots i els tubulidentats, en el grup dels desdentats —actualment dissolt—.
Integrat per espècies actuals i fòssils, d’aspecte molt heterogeni en les tres famílies els bradipòdids, els mirmecofàgids i els dasipòdids en què se subdivideix el subordre, però amb alguns trets comuns, com la presència d’ungles grosses i robustes, sovint falciformes, aptes per a excavar, penjar-se o enfilar-se, la cavitat cranial poc ampla i la mandíbula en forma de V, un nombre de vèrtebres cervicals que varia, en els bradipòdids, entre 6 i 10, la vuitena i la novena de les quals són proveïdes d’un parell de costelles mòbils i amb les últimes vèrtebres dorsals i les lumbars…
sirenis
Mastologia
Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, amb el cos de forma hidrodinàmica.
Tenen entre 2,5 i 4,5 m de longitud segons les espècies, recobert de pocs pèls i amb una gruixuda capa de pannicle adipós subcutani, les dues potes anteriors grosses, en forma d’aletes articulades en un colze, amb els dits palmats, a manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d’aleta horitzontal El cap, massís, presenta un musell arrodonit, uns llavis grossos i característics, orificis nasals en posició dorsal, ulls petits i miops, i orella externa representada per un canal auditiu d’uns pocs millímetres d’amplada L’esquelet presenta ben desenvolupada la cintura toràcica i…
desarmar
Militar
Treure l’artilleria, l’aparell, etc, d’un vaixell fent-lo inútil per a la guerra.
folidots
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris caracteritzats pel fet de tenir tot el cos, excepte la regió ventral i la cara interna de les potes, recobert de grosses escates còrnies, epidèrmiques i imbricades.
El cap és petit i cònic i sense orelles les potes, pentadàctiles i adaptades a una marxa plantígrada, van proveïdes d’ungles molt fortes i aptes per a poder excavar, i els pèls recobreixen les poques parts del cos on no hi ha escata En cas de perill, l’animal pot cargolar-se, amb la cua envoltant el cos L’aparell digestiu és mancat de dents i va proveït d’una llengua llarga i filiforme, viscosa i molt protràctil les glàndules salivals són molt ben desenvolupades De costums nocturns, arborícoles o terrestres, habiten a les zones boscoses o a les sabanes, i es nodreixen de…
dron

Dron X-47B enlairant-se d’un portaavions nord-americà
Northrop Grumman Corp.
Transports
Militar
Aeronau no tripulada i reutilitzable, capaç de funcionar amb un grau més o menys elevat d’autonomia, que obeeix les indicacions remotes d’un pilot o bé la programació introduïda.
N’hi ha de diversos tipus, mides i configuracions Els drons dotats d’una petita càmera poden fer la funció d’observació en temps real i també captar imatges aèries en missions civils i militars de curt abast Gràcies a la miniaturització dels sensors remots, els drons han passat a ser alternatives reals com a plataformes de teledetecció en projectes de poc recobriment territorial en què es necessiti una elevada resolució espacial i facilitat per a sobrevolar, sense cap gran infraestructura, àrees agrícoles, zones afectades per desastres naturals o on sigui perillós fer-hi arribar persones, etc…
caça bombarder
Caça bombarder F-18 de la Northrop-McDonnell Douglas (EUA)
© Fototeca.cat
Militar
Avió especialitzat a realitzar atacs contra objectius terrestres; també rep el nom de bombarder tàctic, avió d’atac ràpid o de suport reduït.
En anglès hom els designa amb les sigles FGA fighter, ground attack , que pressuposen la missió de caça, capacitat que tenen la majoria d’avions moderns d’aquest tipus per raó de la polivalència que cada cop més s’exigeix als costosíssims aparells actuals i així, els models nord-americans F-4, F-15 i F-18 , els soviètics SU-17 i MIG-25 , i els europeus Jaguar i Tornado són avions preparats per al combat aeri Dels concebuts exclusivament per atacar objectius terrestres cal esmentar l’ A-10A ‘Thunderbolt’ EUA, bireactor armat amb un canó automàtic de 6 tubs de 30 mm i amb 7000 kg…