Resultats de la cerca

Durant la Guerra dels Segadors lluità juntament amb el seu pare al costat de la generalitat contra Felip IV de Castella Contrari a l’acord de la Pau dels Pirineus 1659, fou un dels caps de la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 i afavorí l’ofensiva castellana sobre el Rosselló Descoberts els conjurats març-abril, es refugià al Principat Malgrat tot, encara ajudà el governador de Puigcerdà, Jerónimo Dualdo, a ocupar l’Alta Cerdanya i l’alt Conflent gairebé fins a les portes de Vilafranca Les autoritats franceses li confiscaren els béns del Rosselló, però foren tornats a la seva muller,…

Inicialment eren formades per 30, 50 i fins a 150 homes, amb soldada i sota la direcció del batlle o del regidor de la població on radicaven A partir del 1721 romangueren reduïdes a les tres esquadres de Valls, Rodonyà i Riudoms, que constaven de dotze mossos i un caporal, cadascuna sota el comandament del batlle de Valls Pere Anton Veciana Aquest fou el nucli inicial de les Esquadres de Catalunya o del Batlle de Valls , que s’anaren estenent per tot el Principat fins el 1816 estigueren sota el comandament dels Veciana fins a la fi de l’Antic Règim, el 1835, i foren el model d’altres cossos…

Estudià a Oxford, però es decantà per la carrera militar i lluità a Flandes i, durant la guerra de Successió, a la península Ibèrica, a les ordres del general Peterborough Ascendit a general, conquerí l’illa de Menorca per a Anglaterra 1708 i esdevingué general en cap de les forces angleses El 1710 emprengué una campanya victoriosa, conjuntament amb el general austríac Starhemberg llur victòria a Almenara permeté al rei arxiduc Carles III de reconquerir Aragó i li obrí, encara que efímerament, altre cop les portes de Madrid Durant la retirada subsegüent, lluità a Brihuega i fou…

El 1807 fou nomenat comandant general de Montevideo, on lluità contra els anglesos, els quals obligà a evacuar el virregnat del Riu de la Plata Tornat a la península Ibèrica, fou capità general dels segon i tercer exèrcits, que lluitaven contra Napoleó En tornar de França Ferran VII abril del 1814, acudí a rebre'l i l’incità repetidament a la Jaquesa, Aragó a Sogorb, Puçol i València a reprendre el poder absolut, i es convertí en cap de la conspiració absolutista ordida a València Nomenat capità general de València i Múrcia, hi desfermà la repressió antiliberal i esdevingué un…

Senyor de Benalfaquí, Catamarruc i Llombo Fill del cavaller de Montesa Vicent de Montserrat i Crespí de Valldaura Ingressà en les Guàrdies Espanyoles d’Infanteria Participà destacadament en la conquesta de Nàpols i fou premiat pel nou rei Carles VII el futur Carles III d’Espanya amb el marquesat de Cruïlles 1735 Lluità novament a Itàlia 1745-47 fou governador militar de Badajoz 1751-54 i comandant general d’Aragó 1754-60 Carles III el féu tinent general i virrei 1760-66 de Nova Espanya Mèxic Ocupà el càrrec en plena guerra dels Set Anys i s’ocupà de mobilitzar més de 10 000 homes…

Fou membre de la Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1788 Inventà una màquina de bregar cànem premiada per la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País i un model de baló aerostàtic, que descriví en el seu opuscle Regio Faetonte aereostático 1788 Fet marquès d’El Palacio per Carles IV d’Espanya, fou tinent general de l’exèrcit i comandant general de Menorca, càrrec que ocupava el 1808, quan fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta formada a Lleida, en iniciar-se la guerra del Francès Fou substituït aviat pel…

Estigué a la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, on fou protector del novellista Masuccio Salernitano A la mort del rei 1458, seguí el partit de Joan d’Anjou, que pretenia el tron de Nàpols fracassat l’intent 1462, es posà al servei de Lluís XI de França Amb forces franceses, participà com a capità en la guerra civil catalana i collaborà a la derrota de Joan II a Peralada 1472 El 1475, del Rosselló estant, bescanvià lletres de batalla amb Giulio da Pisa, cap de les forces napolitanes que sostenien el partit de Joan II Durant l’ocupació francesa del Rosselló fou nomenat…

Duc de San Germano i cavaller de l’orde de Sant Jaume Lluità al servei de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó La regent Marianna d’Àustria el nomenà virrei de Sardenya 1668-73, càrrec des del qual s’ocupà d’aclarir l’assassinat del seu antecessor, marquès de Camarasa empresonà i exilià una seixantena de nobles, eclesiàstics i altres persones involucrades en el crim Amic de Joan Josep d’Àustria, quan aquest assolí d’imposar-se a la regent fou nomenat lloctinent de Catalunya 1673-75 Mostrà un interès notable per la prosperitat del país i intentà d’aconduir l’esforç bèllic…

Fou posat sota el patrocini de sant Jordi i la regla de sant Agustí, en temps del mestre Guillem Castelló El rei havia donat el desert d'Alfama Baix Ebre a Joan d’Almenara i a Martí Vidal perquè hi edifiquessin un hospital, convent, casa d’oració i misericòrdia a honra de Déu i sant Jordi per lloar-los i servir de fre a les invasions marítimes Creà unes ordinacions de 30 capítols Els primers cavallers edificaren un castell per a la defensa de la marina castell de Sant Jordi d'Alfama Els reis li donaren béns a València, on fou creat un priorat, les Balears i Sardenya En temps de…

Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls Lluità a la defensa de Barcelona 1697 contra els francesos Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick En entrar aquest a Barcelona 1714, fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé abusos per lucrar-se…