Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
batalla de Terol
Història
Militar
Batalla de la Guerra Civil Espanyola lliurada des del 15 de desembre de 1937 al 23 de febrer de 1938.
Iniciada pels republicans per tal d’evitar un atac imminent de Franco sobre Madrid, les forces de la república s’infiltraren i encerclaren per sorpresa Terol 1516 de desembre, on entraren 21 de desembre, vencent una resistència tenaç, i feren rendir la seva guarnició després de combats molt violents 1-8 de gener Un intent dels franquistes de socórrer la guarnició assetjada 24-31 de desembre fou rebutjat Franco hagué de muntar una gran contraofensiva i assolí la recuperació de Terol 17-23 de febrer, prèvia la batalla d’encerclament d’Alfambra 5-7 de febrer Lliurada en…
Rafael Ram de Viu y Pueyo
Història
Militar
Militar.
Baró d’Herbers Fill segon i successor de Jerónimo Ram de Viu y Liñán i segon comte de Samidor com a successor del seu germà consanguini Ventura Ram de Viu i Baillet Aferrissat absolutista, fou corregidor de Castelló de la Plana En morir Ferran VII residia a València, des d’on anà a Morella i, d’acord amb el coronel governador de la plaça, Carlos Victoria, s’alçà en armes a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó novembre del 1833 El governador de Tortosa, Manuel Bretón , es presentà davant Morella, obligà els conjurats a fugir i l’ocupà 9 de desembre Ram de Viu s’internà a Aragó i,…
orde del Sant Redemptor
Militar
Orde militar fundat per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1188 a Terol amb la finalitat de redimir captius cristians.
La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l' orde de Santa Maria de Montgaudi El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta…
Agustí Nogueras
Història
Militar
Militar.
Durant la primera guerra Carlina lluità en l’exèrcit liberal al Maestrat, a Móra d’Ebre i a Aragó Ascendit a general, fou comandant general de la província de Terol Fou d’ell la iniciativa de l’afusellament de Maria Griñó, mare del capitost carlí Ramon Cabrera Fou capità general de Mallorca 1840-43 i ministre de la guerra 1843 En caure Espartero, s’exilià i anà a residir a Gibraltar
Llorenç Maria Schmid i Molo
Història
Militar
Militar.
De família noble, ingressà a vuit anys al regiment de Wimpffen, com a cadet, al costat del seu pare, Amanz Schmid, també militar, suís de naixement Actuà en accions militars a Catalunya 1820-33 i combaté els carlins a Navarra 1833-36 Ascendit a general, fou comandant general de Terol 1853 i governador militar de Santander i Santoña 1854 Participà en l’alçament progressista del 1854, fet pel qual ascendí a mariscal de camp
Fidel Dávila Arrondo
Història
Militar
Militar.
Lluità a Cuba 1896-98 i al Marroc El 1929 ascendí a general de brigada En ésser proclamada la República 1931 sollicità de passar a la reserva Prengué part en l’alçament militar del 1936 a la mort del general Mola comandà l’exèrcit que ocupà el nord de la península Ibèrica Prengué part en l’ocupació de Terol 1938 i en la batalla de l’Ebre Fou ministre de l’exèrcit el 1938 i en 1945-51 El 1948 fou creat marquès de Dávila
José Enrique Varela e Iglesias
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità en la guerra del Marroc, on guanyà dues grans creus llorejades de Sant Ferran 1920 i 1921 Ascendit a general de brigada 1935, promogué la participació dels carlins a la rebellió contra la República, i s’aixecà a Cadis, que ocupà 1936, així com Toledo Lluità al front de Madrid, a Brunete i a Terol Fou ministre de l’exèrcit 1939-42, tinent general 1941 i alt comissari d’Espanya al Marroc 1945-51 El 1951 Franco li concedí, pòstumament, el títol de marquès de Varela de San Fernando
Carles Botet i Vehí
Militar
Militar.
Nebot de Joaquim Botet i Sisó Era capità d’artilleria, a Barcelona, en produir-se l’alçament militar del juliol del 1936, i es mantingué fidel a la República El 24 de juliol sortí cap al front d’Aragó, on organitzà l’artilleria de les forces dependents del govern de la Generalitat Pel juliol del 1937 el govern republicà el nomenà cap de la reserva general d’artilleria, i l’any següent, comandant general d’artilleria Intervingué, entre altres, en les accions de Brunete, de Quinto, de Belchite, de Terol i de l’Ebre, i en la retirada de Catalunya Acabà la guerra essent coronel…
confraria de Sant Jordi
Militar
Confraria del braç militar establerta, sota la protecció reial, en diferents punts dels Països Catalans.
El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confraria de Sant Jordi a Terol El 1303 n'hi havia una altra d’establerta a Múrcia La confraria de València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353 A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors La confraria de Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553 A Barcelona hi havia també confraries de Sant Jordi des de la fi del s XIV Pere el Cerimoniós el 1371 hi havia fundat la confraria dels cavallers de…
Frederic Escofet i Alsina
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Obtingué el grau d’alferes de l’acadèmia de cavalleria de Valladolid Lluità com a voluntari al Marroc i hi fou ferit tres vegades Més tard fou destinat a Barcelona i a Vilafranca del Penedès, ja com a capità El 1930 ingressà al cos de mossos d’esquadra, del comandament del qual es féu càrrec, amb l’adveniment de la República, fins que el substituí Enric Pérez i Farràs Romangué al cos com a capità caporal i fou ajudant del president Macià Durant els fets del Sis d’Octubre del 1934 li fou encarregada la comissaria general d’ordre públic, per abandó del titular Intentà la defensa del palau de la…