Resultats de la cerca

Durant la insurrecció de Kościuszko 1794 es distingí en la defensa de Varsòvia Després de la tercera partició de Polònia anà a França i rebé l’encàrrec de formar un cos d’exèrcit polonès a Itàlia, amb el qual participà a totes les campanyes napoleòniques El 1814 tornà a Polònia per tal d’organitzar-hi l’exèrcit

Era comandant de la guàrdia d’assalt a Madrid en iniciar-se la guerra civil de 1936-39, i intervingué en el setge de l’alcàsser de Toledo, en l’organització del cinquè regiment, en la defensa de Madrid i en la batalla del Jarama, on comandà el tercer cos d’exèrcit amb el grau de tinent coronel El mes de maig del 1937, i fins el novembre, es féu càrrec dels serveis d’ordre públic a Barcelona, on actuà contrà els membres del POUM, i ascendí a coronel Governador d’Alacant, on dirigí l’evacuació de personalitats rellevants del Front Popular, al març del 1939 fou fet presoner per les forces del…

Féu les campanyes de Cuba, les Filipines i el Marroc El 1917 reprimí la vaga d’Astúries Nomenat alt comissari al Marroc 1922, ascendí a tinent general, a director de la guàrdia civil i a president del Consell Suprem de Guerra i Marina Contrari a Primo de Rivera, es desafià amb el seu fill José Antonio Presidí el consell de guerra contra el govern provisional republicà març del 1931, que derivà en una pública manifestació contra la Dictadura i la monarquia Amb la República fou president de la Creu Roja 1931 i intentà una actuació política esquerrana, refusada pels socialistes Havia publicat…

Fou diputat per Astúries 1808 i membre de la Suprema Junta Central Nomenat secretari de guerra 1814 i 1815-17, fou destituït pel fet de negar-se a signar la condemna a mort del general Lacy Fou tres cops capità general de Catalunya 1814, 1824, 1826-27 protegí els liberals barcelonins de la repressió absolutista i dirigí l’exèrcit que combaté l’alçament dels Malcontents Féu portar les aigües de Montcada a Barcelona, fet que commemora el monument que li fou dedicat al pla de Palau 1856

Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria 1798-99, d’Alemanya, Prússia i Polònia 1805-07 i de la península Ibèrica 1808-13 Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi 1813 Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo 1815 El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit

Marquès d’Avilés Tinent coronel de dragons de l’exèrcit de Felip V a Catalunya És autor d’un tractat d’heràldica en dos volums Ciencia heroica reducida a las leyes heráldicas del blasón 1725

Fill natural de Felip IV de Castella i de l’actriu María Calderón, dita La Calderona L’any 1642 fou reconegut pel seu pare, i cinc anys després rebia el comandament suprem de l’esquadra reial Després de contribuir a la pacificació de la revolta de Masaniello a Nàpols 1647, exercí el càrrec de virrei de Sicília 1648-51 Entre el 1651 i el 1652, juntament amb el marquès de Mortarra, dirigí el setge de Barcelona, on tingué cura sobretot del bloqueig marítim de la ciutat Com a plenipotenciari del rei, presidí les negociacions de rendició de la ciutat, i el 13 d’octubre entrà a Barcelona Fou…

Prengué part a la darrera guerra carlina i en la campanya de Puerto Rico De retorn a la Península passà per diverses comandàncies militars, entre les quals la de Barcelona General de brigada 1919, fou cap superior de policia de Barcelona, a les ordres immediates del governador civil general Severiano Martínez Anido novembre 1920-octubre 1922 La seva actuació durant aquells anys de lluites sindicals —sindicats únics de la CNT, sindicats lliures i patronal—, d’atemptats socials i pistolerisme fou discutida apassionadament, aprovada per uns sectors de la patronal i de la dreta i pels elements…

El mes de juliol de 1936 era cap de la guarnició militar d’Oviedo després d’haver fingit adhesió al govern durant els primers dies, se sumà a l’alçament i resistí els atacs de les forces republicanes fins que tot el nord fou ocupat per les forces del general Franco Després fou cap del cos d’exèrcit de Galícia, capità general de València 1939 i, posteriorment, dirigí l’Escuela Superior de Guerra fins a la darreria del 1942 Els seus intents de propiciar, en 1942-44, una restauració monàrquica, l’enfrontaren amb Franco, que el postergà i, per fi 1949 el passà a la reserva El 1976, el rei Joan…

Coronel 1955 i sotssecretari de defensa 1957-58, entre 1970 i 1974 fou president de la república Destacà per la dura repressió contra la guerrilla Fou ascendit a general el 1971