Resultats de la cerca

Cap d’estat major de l’exèrcit 1955, participà en l’enderrocament del general Perón 1955 i esdevingué president provisional de la república dos mesos després d’aquest cop d’estat en substitució del general Leonardi El 1958 convocà eleccions, que donaren el triomf a Arturo Frondizi, i es retirà Es presentà com a candidat a president per la Unión del Pueblo Argentino 1963, però no resultà elegit Segrestat 1970, fou mort pels montoneros

Guerriller en la guerra contra Napoleó, lluità contra els absolutistes durant el Trienni Constitucional i contra els carlins a la primera guerra Carlina, a la Rioja, el País Basc, el País Valencià i Catalunya Ascendit a mariscal de camp, fou partidari d’Espartero i participà en el bombardeig de Barcelona 1842 Caigut Espartero, es refugià a Portugal Tornà, però, a Espanya, i pel novembre del 1844 s’alçà a la Rioja contra Narváez i ocupà Nájera, però fou derrotat i afusellat

Segon marquès de Valero i primer duc d’Arión 1725 Fill segon del novè duc de Béjar Fou virrei de Sardenya 1704-06 al servei de Felip V, a favor del qual lluità durant la guerra de Successió Acabada aquesta, fou recompensat amb el càrrec de virrei de Nova Espanya 1716-22, des del qual impulsà la colonització de Texas 1720, urbanitzà la ciutat de Mèxic i reprimí la insurrecció dels indis de Nayarit 1722 Havent tornat a la península Ibèrica, fou president del Consell d’Índies

Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec

Lluità durant la invasió napoleònica en els dos setges de Saragossa, en la batalla de Tudela i en altres accions, i fou lloctinent i secretari del guerriller basc Gaspar Jáuregui Igualment participà, amb els absolutistes, en la guerra contra els liberals, els anys 1822 i 1823 El 1829 Ferran VII l’ascendí a coronel i l’envià de governador a Ferrol Destituït pel govern d’aquest comandament en circumstàncies no prou ben aclarides, es retirà a Pamplona Quan esclatà la primera guerra Carlina 1833 fou nomenat general en cap de l’exèrcit reial de Navarra Home molt actiu i amb una gran capacitat d’…

Fill de camperols, enrolat en l’exèrcit tsarista el 1915, el 1918 passà a l’exèrcit roig i l’any següent ingressà en el partit bolxevic Fou observador soviètic en la Guerra Civil Espanyola Lluità a Manxúria contra el Japó 1939 General el 1940, cap de l’estat major, viceministre de defensa i membre suplent del comitè central 1941, fou comandant en cap del front de l’W durant la Segona Guerra Mundial, i participà en la defensa de Moscou El 1942 passà a formar part del quarter general de Stalin, de qui fou conseller militar Fou enviat a Stalingrad, i més tard a Leningrad Mariscal de l’URSS 1943…

El 1636 realitzà un llarg viatge d’estudis a Italia Lluità durant tota la seva vida contra la dominació turca, sobre la qual redactà pamflets polítics de valor literari, com A török áfium ellen való orvosság ‘Remei contra el verí turc’, 1662 i escriví la seva obra principal, l’epopeia Szigeti veszedelem ‘El setge de Sziget’, 1646, imprès el 1651/> Inspirat en models italians i aprofitant els mitjans poderosos oferts per l’estil barroc, Zrínyi confegí un cant a la resistència contra els turcs

Al servei de Polònia, lluità contra els cavallers teutònics Guanyat a les idees de Jan Hus, organitzà a Tabor les tropes hussites 1419, dirigí la lluita per les llibertats txeques i, malgrat haver quedat cec, aconseguí sorolloses victòries contra les tropes imperials Morí víctima de la pesta

Es graduà a l’acadèmia militar del Yunnan 1911, i fou nomenat general el 1916 Des del 1922 estudià a Alemanya, d’on fou expulsat el 1926, per causa de les seves activitats comunistes L’any següent, ja a la Xina, participà, al costat de Mao Zedong, en la creació de l’exèrcit comunista, del qual fou nomenat cap suprem 1931 Des del 1949 fins al 1954 fou vicepresident del govern, i del 1954 al 1959 vicepresident de la república en aquesta darrera data fou designat president de l’assemblea nacional

Cap de bandolers, lluità al costat dels japonesos, els quals, a la mort de Yuan Shikai 1916, l’ajudaren a esdevenir tukiun general governador de Manxúria, amb la condició que els permetés la colonització econòmica i industrial Amb l’intent de conquerir Pequín i establir-hi una dinastia imperial, s’alià tant amb Wang Shangyuan i Wu Peifu 1920 com amb el seu rival Sun Yat-sen Atacat per Chiang Kai-shek i l’exèrcit del Guomindang 1928, fugí a Manxúria, on morí víctima d’un atemptat