Resultats de la cerca

Els sistemes passius valls, obstacles, obstruccions, etc són de caràcter secundari davant dels actius, actualment molt diversos i de més gran eficàcia Les mines antitancs clàssiques no tan sols es paren amb màquines automàtiques sinó que són llançades des d’aeronaus o mitjançant coets i, passat un cert temps, es desactiven soles Al costat dels llançacoets portàtils que disparen projectils de càrrega buida , igual que els dels canons sense retrocés, hi ha una àmplia gamma de míssils antitancs els més lleugers, de guiatge per fil filodirigits i disparats per un sol…

Disparava projectils autopropulsats coets de càrrega buida, de calibre 60 mm, capaços de penetrar blindatges d’acer de 125 mm de gruix des d’una distància de 250 m El sistema donà origen als moderns canons sense retrocés, tot i que hom continua utilitzant com a arma portàtil antitancs els llançacoets, actualment molt perfeccionats

És format de barreres o successions de files paralleles de mines, els eixos de les quals formen una línia trencada, i de masses de línies o conjunts de mines sense ordenació La densitat o nombre de mines és donada en metres lineals barrera o metres quadrats masses Generalment hom installa de forma alternativa mines antitancs i mines antipersonal amb la intenció de dificultar l’acció dels sapadors Actualment, es generalitza el sistema d’escampada de mines des dels avions, amb la qual cosa els camps presenten una ordenació irregular que en fa encara més difícil l’aixecament

En anglès hom els designa amb les sigles FGA fighter, ground attack , que pressuposen la missió de caça, capacitat que tenen la majoria d’avions moderns d’aquest tipus per raó de la polivalència que cada cop més s’exigeix als costosíssims aparells actuals i així, els models nord-americans F-4, F-15 i F-18 , els soviètics SU-17 i MIG-25 , i els europeus Jaguar i Tornado són avions preparats per al combat aeri Dels concebuts exclusivament per atacar objectius terrestres cal esmentar l’ A-10A ‘Thunderbolt’ EUA, bireactor armat amb un canó automàtic de 6 tubs de 30 mm i amb 7000 kg…

Aquests eren reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals, com la Companyia dels Almogàvers almogàver, les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin o la Companyia dels Blaus de València Des de la fi del s XV reberen també el nom de capitanies , com les del Gran Capità a Granada i a Nàpols En disminuir, al llarg del s XVI, el nombre d’homes que les formaven, foren agrupades en terços L’ordenança del 1768 abolí el nom de capitania i establí la formació d’unitats superiors a partir de la companyia En aquella època també s’organitzaven en companyies la cavalleria i l’artilleria,…

Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…

Hi ha mines de mar , també dites submarines o marines i mines de terra o terrestres Les mines de mar són les que hom colloca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són collocades en aigües sota control propi o de països amics Quant a llur posició dins l’aigua, les mines…