Resultats de la cerca

El capità era a les ordres de l’almirall, del capità general o del vicealmirall i els substituïa en llur jurisdicció en cas d’absència

Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al segle XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al segle XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i,…

El càrrec era nomenat per l’armador un particular, una ciutat o el rei, el qual el confirmava, en qualsevol cas Podia recaure tant en nobles com en ciutadans o mercaders

A la corona catalanoaragonesa, el càrrec de capità general fou creat el 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó amb jurisdicció sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya, i persistí, vinculat a la persona del governador, fins el 1500, que la jurisdicció fou ampliada a tot el Principat de Catalunya A partir del 1512, fou vinculat a la persona del lloctinent general —fet que es produí també a València quan hom hi creà el càrrec el 1520, fora del període de lloctinència de Germana de Foix— i persistí així fins a l’abolició pels decrets de Nova Planta, àdhuc durant l’època d’unió a la…

A mitjan s XVI hom començà a designar amb aquest nom els graus superiors de la jerarquia militar de l’exèrcit reial, de la monarquia hispànica dels Àustria, els quals no sempre exercien el mateix tipus de funcions Designava el general en cap d’un exèrcit en el qual era representant del rei i podia, o no, ésser alhora el mestre de camp, és a dir, el responsable de la direcció militar Era nomenat en començar una campanya, i només temporalment —en el curs d’aquesta campanya— ostentava el càrrec A les zones frontereres, on l’estat de guerra era permanent, el càrrec adquirí jurisdicció territorial

Fill de Pedro, cinquè senyor d’Aguilar, i de Priego Lluità a favor d’Isabel la Catòlica contra Joana la Beltraneja Participà en la guerra contra Granada, i li fou confiat el comandament de la fortalesa d’Illora El 1495 passà a Itàlia, on lluità a favor de Ferran II de Catalunya-Aragó contra els francesos, que havien envaït el regne de Nàpols Hi introduí una nova concepció militar, basada en l’ús d’una infanteria mercenària nombrosa, en lloc de la formació medieval, basada en la cavalleria Tot i una derrota inicial a Seminara, rebutjà les forces franceses a Calàbria i assetjà Atella, amb èxit…

El 1554, al capdavant d’una esquadra, combaté els corsaris francesos, i el 1561 s’encarregà de vigilar l’estret de Gibraltar En la batalla de Lepant comandà l’esquadra de reforç de 30 galeres que contribuí decisivament a la victòria Conquerí Tunis el 1573, i ajudà el duc d’Alba a l’ocupació de Portugal El 1582 Felip II de Castella el nomenà capità general de l’Oceà, i després li encarregà d’organitzar l’expedició de la Invencible, però morí abans de dur-la a terme

Aquests eren reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals, com la Companyia dels Almogàvers almogàver, les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin o la Companyia dels Blaus de València Des de la fi del s XV reberen també el nom de capitanies , com les del Gran Capità a Granada i a Nàpols En disminuir, al llarg del s XVI, el nombre d’homes que les formaven, foren agrupades en terços L’ordenança del 1768 abolí el nom de capitania i establí la formació d’unitats superiors a partir de la companyia En aquella època també s’organitzaven en companyies la cavalleria i l’…