Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
honors militars
Militar
Cerimonial que hom efectua per a retre homenatge a algú, seguint el protocol militar.
cadència de tir
Militar
Nombre de trets que efectua una arma de foc per unitat de temps, generalment un minut.
‘Ubayd Allāh ibn ‘Abd Allāh al-Balansī
Història
Militar
General musulmà.
Fill d' ‘Abd Allāh al-Balansī , participà amb el seu pare i el seu oncle Sulaymān en llur revolta contra Hišām I En tornar d’Aquisgrà —on acudí a sollicitar l’ajut de Carlemany— el nou emir al-ḤakamI el nomenà general de l’exèrcit Sota el seu govern i el del seu successor ‘Abd al-Raḥman II efectuà nombroses aceifas a territoris cristians, entre les quals destaquen, en terres catalanes, els dos intents frustrats 813 i 828 d’ocupar Barcelona
paracaigudisme

Paracaigudista
© Lluís Prats
Esport
Militar
Activitat que consisteix a llançar-se en paracaigudes amb finalitat bèl·lica, esportiva, etc.
Com a activitat esportiva, aparegué després de la Segona Guerra Mundial Hi ha dos tipus de proves la de precisió en l’aterratge, en què el paracaigudista demostra la seva destresa, i la de l’estil, on individualment o en equip hom realitza diverses figures El salt és efectuat des d’una altura de 1000 a 1500 m i el paracaigudes s’obre a uns 400 m Cada prova puntua diferentment i la suma d’ambdues permet d’establir la classificació La reglamentació definitiva i la creació de la Federació Internacional són del 1949, i l’any següent s’efectuà la primera competició
Venustiano Carranza
Història
Militar
Polític i militar mexicà.
Participà en la revolució en contra de Porfirio Díaz, al costat de Madero 1910-11 A la mort d’aquest prengué la direcció de l’exèrcit constitucionalista, i després d’una brillant ofensiva entrà a Mèxic el 1914 i formà un govern provisional Tanmateix, l’enfrontament entre els altres caps constitucionalistes, Villa i Zapata, menaren a la seva destitució però després d’un contracop, ajudat per Obregón, tornà al poder El 1916 convocà un congrés que proclamà la Constitució del 1917, i fou nomenat president de la República Bé que durant el seu mandat efectuà algunes reformes, com la…
cinquena columna
Militar
Grup d’individus encarregat d’acomplir un treball polític i militar que s’efectua en el mateix territori de l’adversari.
A Espanya, en la primera fase de la guerra civil 1936 hom donà el nom de cinquena columna als partidaris del govern de Burgos que actuaven en el camp republicà
setge
Història
Militar
Encerclament d’una ciutat, fortalesa, etc, per combatre-la i emparar-se’n.
En l’antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa, com el cas de Troia Més tard, els assetjants disposaren de màquines d’atac i amb la intervenció combinada de forces navals, tal com succeí en el setge de Sevilla 1248 i de Màlaga 1487 Les defenses de les ciutats s’adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards baluard A l’inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb blocatge, selecció del punt d’atac, construcció de mines i trinxeres, etc…
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…
apuntador | apuntadora
Militar
Artiller especialitzat en el servei d’apuntar les peces, operació que efectua apuntant el canó en direcció a l’objectiu i donant-li l’angle de tir adequat.
direcció de tir
Militar
Conjunt d’aparells que efectua, d’una manera contínua, els càlculs necessaris per a determinar la posició que ha d’adoptar una peça d’artilleria que dispara contra un objectiu mòbil i que transmet les ordres per al moviment d’aquesta peça.