Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…
míssil portàtil terra-aire
Militar
Tipus d’armament lleuger d’una elevada efectivitat i letalitat que pot ésser utilitzat per una sola persona, la qual sosté l’arma a l’espatlla en el moment de disparar.
Per les seves sigles en anglès, són coneguts com a MANPADS Man Portable Air Defense System Mostra de la seva efectivitat és que els mujahidins afgans, durant el conflicte armat amb la Unió Soviètica, abateren 269 avions russos amb 340 d’aquestes armes Des dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001, aquest tipus d’armament és una de les principals prioritats en la lluita contra la proliferació d’armes, ja que la seva efectivitat i la gran quantitat d’unitats produïdes el fan molt cobejat i assequible per a organitzacions terroristes
antimíssils
Militar
Dit del míssil o sistema d’arma utilitzat per a la intercepció dels míssils enemics.
Al final de la dècada dels seixanta del s XX, tant els EUA com l’URSS havien posat a punt míssils antimíssils que, generalment mitjançant explosions nuclears, podien destruir ICBM Inter-Continental Ballistic Missile enemics a la darrera fase de la seva trajectòria Aquests sistemes, dits ABM Anti-Ballistic-Missile, el desenvolupament dels quals fou paralitzat el 1972 per acord entre les dues superpotències, disposaven d’exemplars com el Nike-X americà i el Galoix soviètic, que malgrat no ésser capaços de deturar un atac, podien interceptar míssils intercontinentals aïllats Poc…
autoguiatge
Militar
Sistema de guiatge de determinats míssils o projectils.
En l' autoguiatge actiu , el míssil incorpora un emissor d’energia, normalment un radar, que el guia cap a l’objectiu en funció de les dades proporcionades per l’ona que aquest reflecteix En l' autoguiatge passiu , el míssil s’orienta per l’energia que emet el fitó aquest és el cas dels míssils autoguiats terra-terra, que es guien pels raigs infraroigs que emet la tobera de l’avió
escut antimíssils
Militar
Projecte de defensa militar impulsat per l’Administració de George W. Bush el 2007.
Era una continuació de l’anterior Sistema Nacional de Defensa Antimíssils impulsat el 1999 durant l’etapa de la presidència de Bill Clinton Es tracta d’un complex sistema defensiu basat en satèllits i radars capaços de detectar el llançament d’un míssil balístic atacant que pot ser destruït durant la seva trajectòria per un míssil defensiu L’escut antimíssils fou revisat al setembre del 2009 per l’Administració de Barack Obama i amplià la cobertura defensiva d’EUA als països aliats europeus de l’OTAN A Europa té previst desplegar radars i interceptors antimíssils a…
bombardeig

Bombardeig amb míssils
© NATO
Militar
Acció de bombardejar.
El bombardeig, que té normalment un objectiu terrestre —bé que també pot ésser l’objectiu una formació naval o àdhuc un vaixell—, pot ésser efectuat de terra estant artilleria , míssil , des d’un vaixell bombardeig naval , o per l’aviació bombardeig aeri Hom tendeix a reservar especialment el mot bombardeig per al bombardeig aeri, pel fet que ha esdevingut el de més valor tàctic en la guerra moderna
llançamíssils
llançamíssils muntat sota les ales d’un avió
© Fototeca.cat
arma nuclear
Militar
Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
La seva força destructiva prové d’una reacció nuclear en cadena, que dóna origen a un alliberament energètic de gran magnitud Hom considera com a armes nuclears tant les de fissió bomba nuclear, com les de fussió bomba termonuclear, les que combinen els efectes de fusió i fissió, i les de neutrons bomba de neutrons Atesa la seva potència, les armes nuclears s’esglaonen des de les que són de fracció de kilotona a les de desenes de megatones megatona L’explosió del giny més potent ha estat fins ara la realitzada per l’URSS, el 30 d’octubre de 1961, que fou de 50 megatones Les armes de fusió, i…
cap nuclear
Militar
Part d’un míssil formada per la càrrega nuclear i un cos de reentrada.
Els míssils poden portar un o més caps nuclears En aquest darrer cas els míssils poden ésser MRV , amb caps múltiples simples que el vector dispersa sobre un únic objectiu MIRV , amb caps múltiples independents guiats, que el vector orienta successivament vers uns objectius diferents i allunyats els uns dels altres, i MARV, amb caps maniobrables dotats individualment d’una capacitat d’evolució que els permet de millorar llur precisió Els caps nuclears tenen diverses característiques de potència, segons que vagin dirigits contra sitges de míssils, centres poblats, altres caps de míssils…
terra-aire
Militar
Dit de qualsevol tipus de míssil llançat o disparat des de terra contra un objectiu aeri.