Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
corona obsidional
Militar
Entre els antics romans, recompensa militar concedida al comandament que havia acudit a defensar o a alliberar tropes assetjades.
La corona obsidionalis i graminea consistia en una garlanda trenada amb herbes i flors boscanes collides al mateix lloc del setge, i, bé que era en valor material molt inferior a les altres corones, constituïa una recompensa molt estimada i molt difícil d’obtenir
ausberg
Militar
Túnica de malles o d’escates per a protegir el cos; a vegades anava amb mànigues i una mena de caputxa (ventalla), o combinada amb el capmall.
El mot, en formes llatinitzades, apareix a Catalunya al segle X en una certa concurrència amb el mot lloriga , que aviat fou reservat per a les defenses del cavall i no dels homes Bé que el mot ausberg fou usat fins al segle XV, al XIII fou en part substituït pel de gonió i al XIV s’imposà el de cota de malles o de malla Els guerrers de les miniatures de la Bíblia de Roda segle XI porten adés ausberg de malles, adés ausberg d’escates, molt ben diferenciats per l’artista
cimbell
Militar
Conjunt de petites tires de material conductor que es llança a l’espai aeri per aconseguir enganyar els radars enemics.
Els senyals de radar provoquen petits corrents elèctrics a cadascuna d’aquestes tires, la qual cosa provoca l’emissió de senyals de la mateixa freqüència El senyal així emès equival al d’un objecte més gran i provoca la confusió de l’operador radar a més a més, cauen a una velocitat molt petita Són utilitzats per a crear blancs falsos o bé per a confondre els míssils enemics un cop l’avió ha estat detectat pel seu radar Els primers cimbells, utilitzats durant la Segona Guerra Mundial, eren d’alumini Actualment es fabriquen amb fibra de vidre aluminitzada o amb fibra de niló…
Mikhail Vasiljevič Aleksejev
Història
Militar
Militar rus.
Intervingué en la guerra russoturca 1877-78 i a la russojaponesa 1904-05, en la qual assolí el grau de general Nicolau II el nomenà cap de l’estat major general durant la Primera Guerra Mundial, càrrec que continuà exercint durant el govern provisional març-maig del 1917 i més tard —bé que per molt poc temps— durant el mandat de Kerenskij Després de la revolució bolxevic s’uní a Denikin i treballà a Ucraïna en l’organització de l’exèrcit blanc que havia de lluitar contra els soviètics 1917-18 Fou nomenat 1918 membre del directori d’Ufa govern provisional antibolxevic…
Vo Nguyen Giap

Vo Nguyen Giap
Història
Militar
Política
Militar i polític vietnamita.
Militant del Partit Comunista, s’uní de molt jove a la lluita anticolonialista Graduat en dret i en economia política 1937, ensenyà història en una institució privada Seguidor de Marx, Lenin i Mao, dins el partit Ho Chi Minh li assignà el 1941 el comandament de la branca militar, el Viet-minh Organitzà els primers grups de guerrillers i el 1954 derrotà els francesos a Dien Bien Phu 1954 Ministre de Defensa de la República Democràtica del Vietnam, dirigí l’ofensiva contra la República del Vietnam que propicià la creixent intervenció dels EUA en la guerra del Vietnam , en la qual l’exèrcit…
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…
batalla
Militar
Acció en la qual dos exèrcits enemics es baten l’un contra l’altre i que, per la seva envergadura, pot arribar a decidir el resultat d’una guerra.
La batalla implica modernament, per part de cadascun dels belligerants, un esforç combinat de grans unitats sobre un teatre d’operacions amb un mateix objectiu Durant la batalla els exèrcits coordinen llur capacitat de foc, de moviment i logística per tractar d’assolir resultats decisius per a guanyar la guerra Inicialment hom designava indistintament amb aquesta paraula la lluita material i el gros de l’exèrcit A la batalla, com que hi intervé el gros de cada exèrcit, els quadres de comandament es veuen obligats a variar llurs dispositius i llurs bases d’operacions Bé que el concepte de…
destral

Destral
© Fototeca.cat
Etnografia
Oficis manuals
Militar
Eina de tall formada per una fulla plana de ferro proveïda de tall en un extrem i que en l’altre té un ull on encaixa un mànec que segueix el mateix pla de la fulla.
La destral és una eina emprada en diferents oficis, especialment en els de llenyataire, fuster, carreter i boter Segons la seva finalitat, té diverses formes i mides La destral d’escalabornar , emprada pels esclopers, té la fulla molt rebaixada la destral del pelador és petita i el mànec té l’extrem acabat amb una punta cuneïforme perquè pugui introduir-se entre la pela i la planta per fer-lo servir de palanca la destral de peu té tall a cada costat i és la més grossa que empren els fusters carreters La destral fou una de les peces fonamentals de l’utillatge als començaments de la tècnica…
exèrcit
L’exèrcit català, en un mural gòtic (fi del segle XIII) del Palau Reial Major de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera…