Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
arma química
Militar
Agent tòxic, produït per síntesi química, emprat com a arma per tal de produir la mort o la incapacitació dels combatents o de la població civil.
Les armes químiques gasos, sòlids o líquids són dispersades per atomització per via aèria o mitjançant projectils, bombes, bombes de fum, coets, etc D’acord amb llur manera d’actuar es divideixen en neuroparalitzants inhibidors de la colinesterasa, hemolítics, sufocants o asfixiants, vesicants, lacrimògens, vomitius i incapacitants psicotomimètics D'entre els més coneguts sobresurten el neurogasos sarín , tabun i soman, i el vesicant gas mostassa Les armes químiques, extensament emprades durant la Primera Guerra Mundial, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del…
arma convencional
Militar
Arma bèl·lica la utilització de la qual no ha estat prohibida o discutida per cap acord o organització internacional.
En resten excloses les nuclears, les químiques i les biològiques
arma de destrucció massiva
Militar
Arma nuclear, química o biològica concebuda per a matar un gran nombre de persones de manera indiscriminada i danyar el medi, amb un abast ampli en l’espai i en el temps.
Es tracta del tipus d’armament que té major nombre de regulacions i controls internacionals Es coneix també amb la sigla WMD de l’anglès weapon of mass destruction Les armes de destrucció massiva adquiriren a principis del segle XXI un gran protagonisme en el terreny mediàtic, ja que foren el motiu adduït pels EUA per a atacar l’Iraq i enderrocar el règim de Saddam Ḥusayn març del 2003, acusat de fabricar-ne i emmagatzemar-ne, si bé pocs mesos després la mateixa administració dels EUA en reconegué la inexistència Els primers anys del segle XXI algunes estimacions xifraven l’arsenal de caps…
arma convencional pesant
Militar
Arma bèl·lica que té com a objectiu deixar fora de combat el major nombre possible de persones.
S’anomena convencional perquè no pertany a la categoria d’armes de destrucció massiva, com les químiques, biològiques i nuclears, i pesant perquè és una arma de gran volum que no pot ser transportada per una persona o un grup de persones, com avions, vaixells, submarins, tancs, canons o metralladores
Militar 2013
Militar
Després de la intervenció militar de França al conflicte de Mali, les Nacions Unides van enviar les seves tropes per mantenir la pau © UN Photo / Marco Dormino Aquest any els conflictes armats van continuar a l’Orient Mitjà, malgrat la retirada gradual de les tropes aliades de l’Afganistan, amb un especial protagonisme de la guerra civil a Síria Parallelament, el nord d’Àfrica va patir convulsions militars a Egipte, mentre que la intervenció militar estrangera a Líbia ha deixat un país molt inestable que alimenta la insurgència a Mali i desestabilitza bona part del Sahel Cal no oblidar, però…
Francesc Ricart i Gualdo
Història
Militar
Militar enginyer.
Llicenciat en ciències químiques Essent capità d’enginyers, fou triat defensor militar de Pere Coromines en el procés de Montjuïc del 1896 tingué llavors una brillant actuació, assessorada per Amadeu Hurtado i Salvador Dalí Posteriorment es lliurà a una sèrie de treballs tècnics, especialment preocupat per les comunicacions òptiques i elèctriques i l’higienisme militars El 1918 ascendí a coronel
arma biològica
Militar
Agent agressiu constituït per organismes vivents (principalment microorganismes) o per llurs toxines i capaç de produir infeccions que incapaciten o maten gran nombre d’éssers vius.
La disseminació de les armes biològiques és similar a la de les armes químiques a més, pot ésser efectuada per contacte amb d’altres éssers infectats, o per enverinament d’aigües, d’aliments, etc Les armes biològiques, no emprades fins ara en cap conflicte bèllic important, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 no ratificat encara per nombrosos països, entre ells els EUA i per una resolució de l’ONU del 1966 Entre les malalties que semblen ésser més adequades en les armes biològiques dirigides contra l’home figuren l’àntrax, la psitacosi i la tularèmia
guerra química
Militar
Guerra en la qual hom empra, contra l’enemic, diverses substàncies químiques per llurs efectes tòxics sobre els éssers vius.
Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a partir del 1937…
municions
Militar
Càrrega de tota mena d’armes de foc, qualsevulla que sigui llur finalitat: abatre l’enemic, fer senyals, il·luminar, expandir substàncies ofuscants, químiques, radioactives, etc.
mina

Mina antitanc proveïda de sensors de contacte
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte bèl·lic, destinat a abatre l’enemic en una explosió inadvertidament provocada pel mateix enemic.
Hi ha mines de mar , també dites submarines o marines i mines de terra o terrestres Les mines de mar són les que hom colloca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són collocades en aigües sota control propi o de països amics Quant a llur posició dins l’aigua, les mines…