Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
reforma del sector de seguretat
Militar
Procés dinàmic per a transformar el sistema de seguretat on s’inclouen totes les parts involucrades, com també les seves funcions, responsabilitats i accions, aplicat sobretot en contexts de forta inestabilitat.
Aquests actors han de treballar de manera conjunta i cooperativa per tal de gestionar i fer operatiu un sistema de seguretat afí amb les normes democràtiques i els principis del bon govern, per establir un marc ampli i eficaç de seguretat, tal com sosté la definició del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD construcció de condicions de vida —individuals i collectives— en llibertat, pau i seguretat participació plena en la presa de decisions, protecció dels drets fonamentals, i accés als recursos per a cobrir les necessitats bàsiques La seguretat de les persones i la dels…
Joan de Bayarte Calassanç i Àvalos
Història
Militar
Militar, fill de Josep Bayarte i Calassanç, secretari del Consell d’Aragó i governador de Menorca (1664-84) i d’Eivissa (1684-89).
A Menorca féu fortificar l’illa, i proposà a la reina Marianna d’Àustria un nou sistema d’artilleria A Eivissa reformà les ordinacions municipals Publicà diversos tractats polítics i militars
Manuel Montesinos y Molina
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità a Bailèn 1808 i fou ferit i deportat a França Establert a València, lluità contra els carlins a Xiva 1836 Cap de presons, reformà diverses penitenciaries del País Valencià i hi fomentà el treball manual dels presos
Albrecht von Roon
Història
Militar
Política
Mariscal i polític prussià.
Comte de Roon Escriví diferents tractats militars 1832-37 Des del ministeri de la guerra 1859-73 i de la marina 1861-71 reformà l’exèrcit i el servei militar El 1873 substituí Bismarck en el càrrec de president del consell
Gabriel de Lorges
Història
Militar
Militar francès, comte de Montgomery.
En un torneig, el 1559, causà la mort d’ Enric II de França , fet pel qual es feu odiós a la reina Caterina de Mèdici Passat a la Reforma, combaté amb Condé i es distingí en la defensa de Rouen 1562 Obligat a retre's a Domfront 1574, fou portat a París i executat
Miguel Miramón
Història
Militar
Militar mexicà.
Des del 1854 lluità contra els liberals i durant la guerra de Reforma 1858-60 aconseguí els primers èxits contrarevolucionaris Exiliat a Cuba i a Europa, tornà el 1863 i collaborà amb l’emperador Maximilià, com a ambaixador i com a general de les forces imperials Capturat a Querétaro, fou afusellat juntament amb Maximilià
Manuel Cassola y Fernández

Manuel Cassola y Fernández
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Prengué part en les campanyes de Cuba i de Santo Domingo 1862-71 Dominà la insurrecció cantonalista de Cartagena el 1873, i lluità en la tercera guerra Carlina al País Basc i a Navarra 1874 Ministre de la guerra del govern liberal de Sagasta 1887, proposà una reforma militar a l’estil alemany amb servei militar obligatori, molt discutida i que no fou aprovada Dimití el 1889
Guillaume-Henri Dufour
Història
Militar
General suís.
Durant el Primer Imperi participà en diverses campanyes al servei de l’exèrcit francès Tornat a Suïssa, fou nomenat enginyer cantonal 1817, quartier maître de la confederació 1832 i general en cap de l’exèrcit federal 1847 Reorganitzà la milícia, dirigí la reforma de la carta topogràfica de Suïssa i presidí el congrés internacional de Ginebra del 1864, que originà la creació de la Creu Roja
Jacobo Arbenz Guzmán
Història
Militar
Política
Polític i militar guatemalenc.
Integrà el govern provisional 1944-45 arran de l’enderrocament de la dictadura del general Jorge Ubico President de la república 1950 pel Partido de Acción Revolucionaria, impulsà la legislació i les conquestes revolucionàries i endegà una reforma agrària que el contraposà amb els interessos de l’empresa nord-americana United Fruit Castillo Armas , amb l’ajuda militar i financera dels EUA, s’emparà del poder 1954 i Arbenz s’hagué d’exiliar
mesures pràctiques de desarmament
Militar
Terme establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1996 per a designar totes aquelles mesures de control de la demanda d’armes, l’oferta i els arsenals existents.
Les principals accions en aquest sentit fan referència al control de l’adquisició i de l’ús de les armes la creació de mesures de confiança la desmobilització i reintegració d’antics combatents la reforma del sector de seguretat el desminatge i la reconversió de la indústria militar les restriccions sobre la producció i sobre les transferències, i la recollida d’armes de la societat civil, tant en contexts postbèllics com en situacions d’inseguretat ciutadana