Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
reforma del sector de seguretat
Militar
Procés dinàmic per a transformar el sistema de seguretat on s’inclouen totes les parts involucrades, com també les seves funcions, responsabilitats i accions, aplicat sobretot en contexts de forta inestabilitat.
Aquests actors han de treballar de manera conjunta i cooperativa per tal de gestionar i fer operatiu un sistema de seguretat afí amb les normes democràtiques i els principis del bon govern, per establir un marc ampli i eficaç de seguretat, tal com sosté la definició del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD construcció de condicions de vida —individuals i collectives— en llibertat, pau i seguretat participació plena en la presa de decisions, protecció dels drets fonamentals, i accés als recursos per a cobrir les necessitats bàsiques La seguretat de les persones i la dels…
Joan de Bayarte Calassanç i Àvalos
Història
Militar
Militar, fill de Josep Bayarte i Calassanç, secretari del Consell d’Aragó i governador de Menorca (1664-84) i d’Eivissa (1684-89).
A Menorca féu fortificar l’illa, i proposà a la reina Marianna d’Àustria un nou sistema d’artilleria A Eivissa reformà les ordinacions municipals Publicà diversos tractats polítics i militars
Manuel Montesinos y Molina
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità a Bailèn 1808 i fou ferit i deportat a França Establert a València, lluità contra els carlins a Xiva 1836 Cap de presons, reformà diverses penitenciaries del País Valencià i hi fomentà el treball manual dels presos
Albrecht von Roon
Història
Militar
Política
Mariscal i polític prussià.
Comte de Roon Escriví diferents tractats militars 1832-37 Des del ministeri de la guerra 1859-73 i de la marina 1861-71 reformà l’exèrcit i el servei militar El 1873 substituí Bismarck en el càrrec de president del consell
Miguel Miramón
Història
Militar
Militar mexicà.
Des del 1854 lluità contra els liberals i durant la guerra de Reforma 1858-60 aconseguí els primers èxits contrarevolucionaris Exiliat a Cuba i a Europa, tornà el 1863 i collaborà amb l’emperador Maximilià, com a ambaixador i com a general de les forces imperials Capturat a Querétaro, fou afusellat juntament amb Maximilià
Gabriel de Lorges
Història
Militar
Militar francès, comte de Montgomery.
En un torneig, el 1559, causà la mort d’ Enric II de França , fet pel qual es feu odiós a la reina Caterina de Mèdici Passat a la Reforma, combaté amb Condé i es distingí en la defensa de Rouen 1562 Obligat a retre's a Domfront 1574, fou portat a París i executat
Manuel Cassola y Fernández
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Prengué part en les campanyes de Cuba i de Santo Domingo 1862-71 Dominà la insurrecció cantonalista de Cartagena el 1873, i lluità en la tercera guerra Carlina al País Basc i a Navarra 1874 Ministre de la guerra del govern liberal de Sagasta 1887, proposà una reforma militar a l’estil alemany amb servei militar obligatori, molt discutida i que no fou aprovada Dimití el 1889
Guillaume-Henri Dufour
Història
Militar
General suís.
Durant el Primer Imperi participà en diverses campanyes al servei de l’exèrcit francès Tornat a Suïssa, fou nomenat enginyer cantonal 1817, quartier maître de la confederació 1832 i general en cap de l’exèrcit federal 1847 Reorganitzà la milícia, dirigí la reforma de la carta topogràfica de Suïssa i presidí el congrés internacional de Ginebra del 1864, que originà la creació de la Creu Roja
Jacobo Arbenz Guzmán
Història
Militar
Política
Polític i militar guatemalenc.
Integrà el govern provisional 1944-45 arran de l’enderrocament de la dictadura del general Jorge Ubico President de la república 1950 pel Partido de Acción Revolucionaria, impulsà la legislació i les conquestes revolucionàries i endegà una reforma agrària que el contraposà amb els interessos de l’empresa nord-americana United Fruit Castillo Armas, amb l’ajuda militar i financera dels EUA, s’emparà del poder 1954 i Arbenz s’hagué d’exiliar
mesures pràctiques de desarmament
Militar
Terme establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1996 per a designar totes aquelles mesures de control de la demanda d’armes, l’oferta i els arsenals existents.
Les principals accions en aquest sentit fan referència al control de l’adquisició i de l’ús de les armes la creació de mesures de confiança la desmobilització i reintegració d’antics combatents la reforma del sector de seguretat el desminatge i la reconversió de la indústria militar les restriccions sobre la producció i sobre les transferències, i la recollida d’armes de la societat civil, tant en contexts postbèllics com en situacions d’inseguretat ciutadana