Resultats de la cerca

Prengué part a la darrera guerra carlina i en la campanya de Puerto Rico De retorn a la Península passà per diverses comandàncies militars, entre les quals la de Barcelona General de brigada 1919, fou cap superior de policia de Barcelona, a les ordres immediates del governador civil general Severiano Martínez Anido novembre 1920-octubre 1922 La seva actuació durant aquells anys de lluites sindicals —sindicats únics de la CNT, sindicats lliures i patronal—, d’atemptats socials i pistolerisme fou discutida apassionadament, aprovada per uns sectors de la patronal i de la dreta i…

Ingressà a l’acadèmia militar el 1887 El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra 1896 Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919 L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc expedient Picasso, càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona Acusat de complicitat en l’intent d’alçament militar contra la Dictadura…

Equival al grau de general de brigada dels exèrcits de terra i de l’aire Sol tenir el comandament de divisions de la flota, sectors navals, escoles navals, etc

Oficial des del 1933, formà part dels serveis d’intelligència franquistes durant la Guerra Civil Espanyola, i més tard figurà en l’alt estat major arribà a tinent general el 1976 Vicepresident primer del govern per a afers de la defensa 1976-81, s’esforçà, des d’un tarannà liberal, per obtenir de l’exèrcit l’acceptació de la reforma política, la qual cosa l’enfrontà als sectors ultradretans de l’oficialitat El Vint-i-tres de febrer del 1981, es destacà per la seva decidida actitud davant els insurrectes Ja retirat, recollí els seus records en el llibre Un soldado de España 1983…

Oficial de l’exèrcit, fou destinat a les ambaixades de Xile i Itàlia i participà en la caiguda del president Hipólito Irigoyen Dirigent del misteriós Grupo de Oficiales Unidos, fou un dels organitzadors del cop d’estat del 1943, favorable a les potències de l’Eix Fou ministre del treball i de la guerra i vicepresident del govern Farrell Passà d’un neutralisme militar a un conservadorisme feixistitzant i desembocà en un populisme nacionalista prooccidental 1945, basat en la Confederación General del Trabajo i en la manipulació informativa 1945 Una reacció de la burgesia el féu destituir arran…

Fill d’una família noble, el 1940 emigrà a l’URSS per tal d’entrar a l’exèrcit polonès que s’hi formava Després de la Segona Guerra Mundial lluità contra els grups militaritzats antigovernamentals a l’est de Polònia General i cap del departament polític de l’exèrcit 1960, fou viceministre de defensa 1962-68, ministre de defensa 1968-85, membre del Politburó del Partit Obrer Unificat Polonès POUP 1971-81 i, el 1981, en plena crisi econòmica i política de Polònia, fou nomenat primer ministre El 13 de desembre d’aquell mateix any féu un cop d’estat Decretà la llei marcial, formà un consell…

Disposava de 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo batalla de Belchite Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre enquadrat en la 74 Divisió, en els sectors de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa Operà encara a Pena-roja Tingué en total 316 morts Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de…

Participà en la guerra russojaponesa 1904-05, i durant la Primera Guerra Mundial comandà un cos d’exèrcit Després de la Revolució de Febrer de 1917 fou nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit Es declarà contrari a la revolució socialista d’octubre, fugí a la zona del Don i, amb Kornilov i Aleksejev, creà els exèrcits blancs, que comandà, a més dels exèrcits cosacs, després de la mort de Kornilov Lluità contra l’exèrcit roig per tot Ucraïna i Rússia central, i ocupà Khàrkiv, Kíev i Voronež El 1919 centralitzà tots els poders polítics i militars, la qual cosa provocà l’oposició d’alguns…

Poden ésser situades al propi país o en un país estranger per tal d’obtenir un control estratègic sobre determinats sectors Les primeres bases construïdes pels estats colonialistes fora de llur territori tenien la missió d’augmentar el poder en una determinada zona geogràfica i de garantir la seguretat en les rutes comercials com ara les bases britàniques de Malta, Xipre, Suez, Aden i Gibraltar L’estratègia de blocs donà lloc, a partir dels anys cinquanta i fins el 1991, al nou concepte, creat pels EUA, de base militar com a mètode de contenció enfront de la Unió Soviètica, amb l…

Al llarg del temps el reclutament ha presentat diverses formes i sovint ha coexistit la prestació forçada amb la voluntària Els estats del Renaixement implantaren exèrcits, basats en voluntaris mercenaris estrangers, els quals eren instruments autocràtics L’estat liberal instituí el servei militar obligatori, considerant-lo més democràtic i efectiu, però l’obligatorietat fou sovint esquivada o ablanida per lleis que permetien, a les classes superiors, rescats, reemplaçaments o graus d’oficial de reserva Actualment, els països anglosaxons i molts dels del Tercer Món conserven el reclutament…