Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
exèrcit
La majoria dels estats tenen exèrcit propi. A l’Estat espanyol, hi ha hagut una professionalització progressiva de les forces armades
© Fototeca.cat-Corel
Militar
Cadascuna de les dues o tres organitzacions que componen les forces armades d’un estat.
La divisió més usual és la que comprèn l' exèrcit de terra , l' exèrcit de l’aire i l’armada, que és com són anomenades les forces navals
tropa
Militar
Conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits.
contramesures
Militar
Conjunt de sistemes i dispositius que tenen per objectiu de neutralitzar els dispositius de l’enemic.
explosiu | explosiva
Fonètica i fonologia
Militar
Dit de les consonants oclusives que no tenen intensió i que només consten de distensió o explosió.
optrònica
optrònica Sistema telemètric a base d’un làser muntat sobre un vaixell de guerra
© Fototeca.cat
Militar
Concepte que engloba el conjunt de tècniques i dispositius optoelectrònics ( optoelectrònica
) que tenen aplicació per a fins militars.
Entre els més significatius hi ha els làsers, que hom utilitza per al marcatge i illuminació de fitons en el guiatge de míssils i en sistemes de punteria per a canons de tir automàtics, en telemetria i en l’avaluació del tir d’artilleria i l’efectuat des de tancs els detectors d’infraroigs per a l’orientació de la navegació i del foc els aparells de visió nocturna i els aparells d’imatgeria electrònica els simuladors de vol i de foc, etc
gastador
Militar
Antigament, soldat proveït d’instruments per a obrir pas en les marxes.
Actualment, són soldats de primera que, comandats per un caporal, marxen al capdavant dels regiments o batallons Els instruments per a obrir el pas que porten a les desfilades tenen un caràcter ornamental
carrousel
Militar
Exercicis d’habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars.
Tenen l’origen en uns jocs introduïts a Nàpols al s XVI carosello , en els quals els cavallers es llançaven boles de guix Adquiriren una gran esplendor a França als s XVII i XVIII
míssil
Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…
metralla
Militar
Conjunt dels bocins en què es parteixen les carcasses de diversos artefactes proveïts d’una càrrega explosiva interior.
Algunes granades de mà tenen la carcassa metàllica, de 4 o 5 cm de gruix, profundament gravada en forma de pinya, per a facilitar-ne la partició múltiple i homogènia en el moment de l’explosió
recerca militar
Militar
Conjunt de recursos provinents de l’Estat o de l’empresa privada destinats a la investigació científica aplicada al desenvolupament de nous armaments o tecnologies que tinguin una aplicació militar, també les instal·lacions o infraestructures de caràcter militar.
Inclou no solament la recerca i desenvolupament destinada als exèrcits de terra, mar i aire, sinó també totes aquelles recerques que tenen alguna cosa a veure amb la vigilància i la seguretat interior que són de caràcter militar, incloses les espacials de comunicació per satèllit