Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
exèrcit
La majoria dels estats tenen exèrcit propi. A l’Estat espanyol, hi ha hagut una professionalització progressiva de les forces armades
© Fototeca.cat-Corel
Militar
Cadascuna de les dues o tres organitzacions que componen les forces armades d’un estat.
La divisió més usual és la que comprèn l' exèrcit de terra , l' exèrcit de l’aire i l’armada, que és com són anomenades les forces navals
tropa
Militar
Conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits.
contramesures
Militar
Conjunt de sistemes i dispositius que tenen per objectiu de neutralitzar els dispositius de l’enemic.
explosiu | explosiva
Fonètica i fonologia
Militar
Dit de les consonants oclusives que no tenen intensió i que només consten de distensió o explosió.
optrònica
optrònica Sistema telemètric a base d’un làser muntat sobre un vaixell de guerra
© Fototeca.cat
Militar
Concepte que engloba el conjunt de tècniques i dispositius optoelectrònics ( optoelectrònica
) que tenen aplicació per a fins militars.
Entre els més significatius hi ha els làsers, que hom utilitza per al marcatge i illuminació de fitons en el guiatge de míssils i en sistemes de punteria per a canons de tir automàtics, en telemetria i en l’avaluació del tir d’artilleria i l’efectuat des de tancs els detectors d’infraroigs per a l’orientació de la navegació i del foc els aparells de visió nocturna i els aparells d’imatgeria electrònica els simuladors de vol i de foc, etc
gastador
Militar
Antigament, soldat proveït d’instruments per a obrir pas en les marxes.
Actualment, són soldats de primera que, comandats per un caporal, marxen al capdavant dels regiments o batallons Els instruments per a obrir el pas que porten a les desfilades tenen un caràcter ornamental
carrousel
Militar
Exercicis d’habilitat i de lluïment executats per cavallers agrupats en quadrilles, realitzats en festes cortesanes o en parades i festes militars.
Tenen l’origen en uns jocs introduïts a Nàpols al s XVI carosello , en els quals els cavallers es llançaven boles de guix Adquiriren una gran esplendor a França als s XVII i XVIII
metralla
Militar
Conjunt dels bocins en què es parteixen les carcasses de diversos artefactes proveïts d’una càrrega explosiva interior.
Algunes granades de mà tenen la carcassa metàllica, de 4 o 5 cm de gruix, profundament gravada en forma de pinya, per a facilitar-ne la partició múltiple i homogènia en el moment de l’explosió
míssil
Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…
recerca militar
Militar
Conjunt de recursos provinents de l’Estat o de l’empresa privada destinats a la investigació científica aplicada al desenvolupament de nous armaments o tecnologies que tinguin una aplicació militar, també les instal·lacions o infraestructures de caràcter militar.
Inclou no solament la recerca i desenvolupament destinada als exèrcits de terra, mar i aire, sinó també totes aquelles recerques que tenen alguna cosa a veure amb la vigilància i la seguretat interior que són de caràcter militar, incloses les espacials de comunicació per satèllit