Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
velocitat pràctica
Militar
Velocitat del projectil en un punt determinat de la seva trajectòria.
També és anomenada velocitat residual i velocitat restant
velocitat inicial
Militar
Velocitat que té el projectil en sortir de la boca de l’arma de foc, expressada en metres per segon.
És indicada generalment com a v 0
velocitat pràctica de tir
Militar
Nombre de projectils que dispara, de mitjana, una arma per minut, tenint en compte el temps necessari per a carregar-la.
míssil
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es…
caça
Militar
Avió militar, generalment monoplaça, d’una gran velocitat i d’una elevada potència de foc, destinat a assegurar el domini de l’espai aeri oposant-se a les accions d’avions enemics.
Els primers caces, que aparegueren a l’inici de la Primera Guerra Mundial, eren aparells d’observació dotats d’armament A partir del 1915 foren creats nous tipus d’avions dedicats específicament a actuar com a caces Les característiques que hom els demanava eren una gran maniobrabilitat, una bona velocitat ascensional i una acceptable velocitat en vol horitzontal El biplà fou aleshores el tipus d’avió que s’adaptava millor a aquestes característiques, fins que l’aparició dels bombarders monoplans, de velocitat igual o superior a la dels caces biplans,…
pèndol balístic
Militar
Dispositiu, ideat pel matemàtic anglès Benjamin Robins el 1742, que permet de determinar la velocitat d’un projectil disparat contra ell, a partir de la desviació que sofreix a causa de l’impacte..
Dispositiu, ideat pel matemàtic anglès Benjamin Robins el 1742, que permet de determinar la velocitat d’un projectil disparat contra ell, a partir de la desviació que sofreix a causa de l’impacte
metxa
Militar
Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu.
Consta, generalment, d’una ànima de pólvora negra embolcallada en una beina tèxtil jute o cànem en espiral protegida de la humitat per una capa de quitrà o un altre material impermeable Segons la velocitat de combustió hom classifica les metxes en lentes de l’ordre d’1 m/s i ràpides de velocitats entre 50 i 150 m/s Hom pot assolir velocitats més elevades adjuntant substàncies explosives a la pólvora Hom empra també les metxes de temps , utilitzades en l’encesa de bengales d’illuminació, i les metxes de seguretat , caracteritzades per llur gran regularitat de combustió
detonació
Militar
Reacció de transformació dels explosius detonadors, autopropagada i extremament ràpida, en la qual l’ona pressió-temperatura avança a velocitats compreses entre 1 000 i 9 000 m/s.
La detonació es pot iniciar per impacte mecànic, fregament o augment de temperatura, i de vegades va precedida per un període de deflagració La velocitat de detonació d’un explosiu a la temperatura ordinària és màxima quan té la màxima densitat, si el confinament és perfecte Si la densitat minva, hi ha un descens lineal de la velocitat de detonació La disminució del diàmetre de la càrrega produeix, generalment, un descens de la velocitat per dessota d’un determinat diàmetre crític, la detonació s’extingeix
bombarder
©
Militar
Dit de l’avió militar destinat al bombardeig, la càrrega del qual és constituïda principalment per bombes i míssils; sol anar proveït d’aparells electrònics per a confondre els dispositius de detecció enemics.
Ultra que radi d’acció, capacitat de càrrega, autonomia i sostre han d’ésser el més elevats possible, cal que el bombarder sigui capaç de volar a una gran velocitat per damunt de l’objectiu i de llançar les bombes amb precisió Hom classifica els bombarders en mitjans i estratègics , segons que el radi d’acció no arribi a 5000 km o que ultrapassi aquesta xifra malgrat tot, fins a la Segona Guerra Mundial hom feia la classificació atenent més la capacitat de bombes que no pas el radi d’acció, i, així, eren anomenats bombarders lleugers, mitjans i pesants El concepte de bombarder…
bala roja
Militar
Bala de canó, que hom escalfava al foc i, roent, era emprada per a produir incendis en els vaixells i les poblacions.
Quan no havia adquirit prou temperatura o arribava a l’objectiu amb poca velocitat i, per tant, no produïa els efectes desitjats, era anomenada bala freda