Resultats de la cerca

La invariància dels fenòmens físics sota la transformació de la paritat fou acceptada fins el 1955, en què Lee i Yang feren notar que no hi havia evidència experimental d’aquesta invariància en les desintegracions nuclears beta i en altres interaccions febles Un experiment proposat per ells i realitzat per Wu relatiu a la desintegració beta del cobalt provà que les interaccions febles no són invariants sota la transformació de la paritat, és a dir, que la paritat no es conserva en les interaccions febles

El radiomicròmetre de Vernon-Boys consisteix en un galvanòmetre termoelèctric en el qual la desviació del quadrant mòbil és produïda pel corrent generat per un termoparell, que envolta el quadrant, en incidir-hi la radiació Hi ha, a més, un sistema òptic que permet de concentrar sobre el termoparell la radiació que hom vol mesurar Mitjançant aquest aparell hom pot detectar variacions de temperatura de 10 -6 graus centígrads

Inventat per Samuel Pierpont Langley el 1880, és constituït, esquemàticament, per dues llenques de platí molt primes, pràcticament iguals i ennegrides per a facilitar al màxim l’absorció de les radiacions Aquestes llenques constitueixen dos dels braços d’un pont de Wheatstone, de tal manera que resten paralleles i a molt poca distància perquè només una d’elles rebi el flux d’energia i l’altra serveixi per a compensar les variacions de temperatura alienes a la radiació en aquestes condicions, les variacions de temperatura sofertes per la llenca exposada a la radiació són traduïdes en…

Les partícules normals, com el protó, presenten un nombre d’estranyesa 0, i les partícules dites estranyes tenen valors enters d’estranyesa Originalment s’assimilà a l’observació del fet que certes desintegracions eren més lentes del que hom s’esperava L’estranyesa és conservada en interaccions fortes i electromagnètiques, però no en les febles

Consisteix en dues distribucions planes de fils conductors parallels, mantinguts a un potencial elèctric que creix linealment cap a un costat amb un gradient d’uns 500 a 1 000 V/cm, on és situat un ànode detector A conseqüència de la uniformitat del camp elèctric, els electrons, alliberats en la ionització del gas de la cambra originada pel pas d’una partícula carregada, migren cap a l’ànode detector amb una velocitat constant v ≃5 cm/ μs la mesura del temps t que triguen a arribar-hi permet de determinar la distància d a la qual s’ha produït la ionització la traça del pas a la partícula és…

El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…

El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que hom aconsegueix mitjançant un camp…

És anomenat també fals equilibri

Quan un sòlid és format per molècules repartides regularment en l’espai, de manera que és possible de definir un vector constant que permet de passar d’un punt a un altre d’anàleg, hom diu que el sòlid és un cristall o que és cristallitzat quan hi ha un cert ordre, bé que no hi ha una regularitat en la xarxa, hom parla de quasicristall D’altres, però, tenen llurs components escampats aleatòriament per la massa que constitueix el cos i són anomenats amorfs , com és el cas del vidre, la fusta, el niló, etc De fet, només els cossos cristallins són considerats sòlids en l’estudi d’aquest estat d…