Resultats de la cerca

Els raigs còsmics primaris xoquen amb les partícules existents a les altes regions atmosfèriques i produeixen els raigs còsmics secundaris , formats d’un seguit de partícules de característiques molt diverses Hom els detecta mitjançant diferents detectors de partícules, com les cambres de boira, les cambres d’ionització, els comptadors de Geiger-Müller, les emulsions fotogràfiques, etc Llur energia mitjana és de 2 GeV per partícula, i hom n'ha detectat fins de 10 11 GeV Llur abundància relativa minva regularment amb l’energia En gran part són composts de protons, un 10%, de nuclis d’heli, i…

Hom en considera una materialització, bé que no exacta, formada d’un petit forat en una esfera buida i recoberta interiorment de fum d’estampa, de manera que qualsevol radiació que hi entra és pràcticament absorbida per la superfície interior gràcies a l’elevat coeficient d’absorció d’aquesta 0,99 i a les successives reflexions interiors El cos negre emet la màxima quantitat possible d’energia per una tempertura determinada lleis de Kirchhoff A més, l’absorció total de radiacions per part d’un cos negre representa l’augment màxim de temperatura La radiació emesa per un cos negre és…

El primer enunciat científic fou formulat per Newton, influït per l’antiga teoria de Demòcrit, segons la qual les fonts lluminoses i els objectes visibles emeten corrents de partícules Newton afirmà que una font lluminosa emet corpuscles materials, elàstics i sotmesos a les lleis generals de la mecànica Aquesta teoria permet d’explicar molt bé la propagació rectilínia de la llum, com també els fenòmens de reflexió i refracció A la teoria corpuscular hom oposà la teoria ondulatòria de Huygens, segons la qual la llum és produïda per la propagació d’ones a través de l’èter tanmateix, a causa del…

Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que, tot i no…

Els disposititus capaços de produir-la s’anomenen miralls conjugadors de fase Si un feix de llum travessa una substància distorsionadora i després és reflectit per un mirall conjugador de fase, aquest fa que el feix reflectit tingui les distorsions del feix incident però de sentit contrari, de manera que, si hom el fa passar novament per la substància distorsionadora retrocedint per la trajectòria inicialment reconeguda, el feix emergent no presenta gairebé distorsions, atès que aquestes han estat compensades Per aquesta raó, el fenomen és conegut també com a reflexió d’inversió temporal o…

La primera part del procés consisteix a filtrar l’aire exterior barrejat amb aire procedent de l’interior Tot seguit, una part d’aquest aire és escalfada, mentre que la resta és refredada per eliminar-ne la humitat D’aquesta manera, en mesclar les dues parts, hom obté aire amb el grau d’humitat inferior al de l’aire d’entrada amb la temperatura desitjada Si hom vol aire més humit, aquest ha de travessar una cambra on l’aigua és polvoritzada i després incorporada a l’aire en forma de vapor Sovint l’aire és tornat a escalfar, puix que en humectar-lo es refreda

Les condicions inicials permeten, doncs, de determinar la solució particular del problema en ajustar les constants arbitràries de la solució general Per exemple, en el problema del moviment d’una massa puntual, un cop conegudes les forces que hi actuen, el moviment concret que realitza depèn només de la posició i la velocitat en un instant inicial, x t o i v t o , essent aquestes les condicions inicials del problema

Per exemple, el potencial electroestàtic d’una distribució de càrregues elèctriques ha de satisfer l’equació diferencial de Laplace ∇ 2 V =0 amb la condició de contorn que V sigui constant sobre la superfície dels conductors que hi hagi a l’espai del problema Les condicions de contorn són imposades per les lleis físiques, per la simetria o per la disposició experimental del problema Si el problema dinàmic és controlat per una o diverses equacions diferencials en derivades parcials, la solució particular del problema generalment ha de satisfer, a més d’unes condicions de contorn, unes…

En relació amb el sistema físic emprat per a la condensació, hi ha dos tipus de condensadors condensador de mescla , en el qual el flux ascendent de vapors a condensar és ruixat amb un líquid fred, generalment aigua, i en el qual la sortida d’aquest líquid arrossega el condensat, i condensador de superfície , aparell en què el vapor a condensar i el fluid fred són separats per una paret El tipus més senzill consta d’un serpentí, per l’interior del qual circula el vapor a condensar, muntat dins un dipòsit pel qual circula aigua freda Els models més generalment utilitzats són els de tipus de…

És mesurada, doncs, per la saturació Un color saturat que té poc gris és poc dens un color poc saturat que té molt gris és molt dens