Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Arquimedes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic grec.
Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en…
principi d’Arquimedes
© Fototeca.cat
Física
Un dels principis fonamentals de l’estàtica de fluids, segons el qual un cos submergit en un fluid és afectat per una força ascensional (empenyiment d’Arquimedes) aplicada al metacentre igual al pes del fluid desallotjat.
Si hom suposa que el cos i el líquid són homogenis i de pesos específics γ 1 i γ 2 , i anomena P el pes del cos, i F la força ascensional, s’acompleix que P = V γ 1 i F = V γ 2 , on V és el volum del cos Si P > F , el cos s’enfonsa Si P = F , el cos neda entre dues aigües, i si P , el cos sura
rosca d’Arquimedes
Física
Màquina per a elevar aigua que consisteix en un tub proveït interiorment d’una xapa en forma de rosca o d’hèlix, la qual, en girar amb una velocitat suficient, permet de passar l’aigua d’un nivell baix a un altre de més alt.
balança hidroestàtica
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a determinar la densitat (relativa) de sòlids i líquids.
Bàsicament, consisteix en una balança clàssica que, sota d’un dels plats, porta un ganxo on hom penja el cos la densitat del qual hom vol determinar La densitat relativa d’un cos sòlid és el quocient entre la massa m del cos i la massa m ' d’aigua que aquest desplaça en ésser submergit m/m ' En el cas d’un líquid, hom determina la massa m ' de l’aigua desplaçada per un cert cos de massa coneguda i la massa m 1 / m ' densitat
primera llei de Stokes
Física
Llei sobre els fluids viscosos, enunciada per Stokes el 1845.
Afirma que quan una esfera de radi r es troba en moviment relatiu de velocitat v en el si d’un fluid de viscositat dinàmica η, apareix sobre aquella una força que s’oposa al moviment, que val F = 6 π η r v fórmula de Stokes La proporcionalitat de la força amb els altres paràmetres dimensió, velocitat i viscositat s’acompleix, també, per a cossos que no siguin esfèrics, però cal canviar el coeficient 6 π pel corresponent a la forma considerada De la primera llei de Stokes hom pot deduir que la velocitat v a què cau un cos esfèric de radi r , sotmès a l’acceleració de la gravetat g , en un…
centre d’empenyiment
Física
Centre de gravetat del fluid desplaçat per un sòlid que hi és submergit totalment o parcial.
És el punt en què s’aplica l’empenyiment o força ascensional d’Arquimedes
hidroestàtica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el comportament mecànic dels líquids i, per extensió, de molts gasos quan es troben en equilibri dins un camp de forces.
Històricament, la hidroestàtica ha estat la part on més aviat hom arribà a una primera formulació precisa dels coneixements Arquimedes al segle III aC i a la fomra pràcticament definitiva Pascal al segle XVII El concepte fonamental de la hidroestàtica és el de la pressió, conseqüència del fet que els líquids més usuals tots els newtonians i molts dels no newtonians no poden resistir, en repòs, esforços de cisallament i, per tant, exerceixen sobre qualsevol superfície una força perpendicular a aquesta De l’estudi del líquid com a medi continu hom dedueix l’equació fonamental de…
Giovanni Battista Benedetti
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques Formulà una llei de la caiguda dels cossos Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber 1585
estàtica
Física
Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.
Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs Arquimedes Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una força única…
palanca
© Fototeca.cat
Física
Màquina simple que pot ésser esquematitzada en una barra rígida, mòbil al voltant d’un punt de suport o fulcre, que permet de vèncer un esforç, anomenat resistència, en aplicar-n’hi un altre, anomenat potència.
Segons la posició relativa dels punts on hom aplica la potència i la resistència i el punt de suport, les palanques són classificades en tres gèneres diferents en la palanca del primer gènere, el punt de suport és situat entre els d’aplicació de la potència i de la resistència en la del segon, la resistència és aplicada entre el punt de suport i el d’aplicació de la potència i en la del tercer, la potència és aplicada entre la resistència i el punt de suport Del primer gènere deriven l’alçaprem, la balança de braços iguals o la romana, del segon el trencanous, i del tercer els molls La llei…