Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
acampte | acampta
sabor
Física
Propietat basada en els nombres quàntics que distingeix els sis diferents tipus de quarks i les tres famílies de leptons.
Els nombres quàntics isospín, estranyesa, encant, bellesa, veritat, nombre leptònic restringeixen els diferents processos que poden experimentar les partícules elementals, malgrat que siguin processos permesos per la conservació de la càrrega elèctrica i l'energia
Julius Rosenberg
Física
Físic nord-americà.
Ell i la seva muller foren acusats d’espionatge a favor de l’URSS en l’època coneguda com de la cacera de bruixes del maccarthisme Foren condemnats a mort el 1951 i executats dos anys després, malgrat les protestes internacionals
Nikolaj Nikolajevič Bogol’ubov
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic rus.
Treballà al departament de física matemàtica de l’Acadèmia de Ciències d’Ucraïna des del 1925, on fou nomenat doctor honoris causa en matemàtiques 1930 malgrat no posseir cap títol acadèmic Fou professor a les universitats de Kíev i Moscou i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1948 obtingué el premi Lenin el 1958 Treballà sobre superfluïdesa, superconductivitat, anàlisi matemàtica, teoria de funcions, equacions diferencials i teoria quàntica de camps
model atòmic de Sommerfeld
Física
Ampliació del model atòmic de Bohr, realitzada per A.Sommerfeld l’any 1915.
Consisteix essencialment a suposar que les òrbites electròniques són ellíptiques —el nucli atòmic essent un dels focus de la corba— i a aplicar a les integrals d’acció principi de la mínima acció pròpies del moviment electrònic una quantificació Aquest model introduí el total de nombres quàntics azimutals, però hi ha certes diferències entre llurs valors i els observats experimentalment, raó per la qual, malgrat que permeté en alguns casos d’explicar la multiplicitat observada en l’espectre de ratlles, fou aviat superat pel model basat en la mecànica quàntica model atòmic de…
Max Abraham
Física
Físic alemany.
Destacà pels seus estudis sobre l’electromagnetisme de Maxwell publicà en dos volums la Theorie der Elektrizität , obra estàndard durant força anys Introduí la noció de moment magnètic i mostrà que la massa de l’electró creix infinitament, a mesura que la seva velocitat s’apropa a la velocitat de la llum Malgrat això, no va conciliar-se mai amb la teoria relativista d’Einstein, que creia errònia per tal com era contrària al sentit comú, i romangué convençut de la validesa de la hipòtesi de l'èter
model de Hubbard
Física
Model formulat per John Hubbard el 1963 per descriure el comportament d’un sistema de fermions interactuants que es troben en una xarxa periòdica.
Aquest model ha de permetre entendre millor el comportament dels materials superconductors d’alta temperatura crítica, els quals tenen una estructura cristallina amb capes quasi bidimensionals El model és molt simple ja que només té en compte les interaccions de partícules quan són en el mateix punt de la xarxa, com també la possibilitat que es moguin als punts veïns més propers Malgrat aquesta simplicitat, el model només s’ha pogut resoldre fins ara per al cas unidimensional, i no hi ha solució analítica ni numèrica en el límit termodinàmic en dues ni tres dimensions És per això…
temps oficial
Astronomia
Física
Temps vàlid per a tots els llocs situats dins un mateix fus horari, que correspon al temps civil dels llocs que són en un determinat meridià geogràfic, situat dins el fus que hom pren com a referència.
Per raons pràctiques, alguns estats adopten en certes èpoques de l’any un valor del temps que difereix en una o dues hores del valor corresponent al seu fus Proposat al començament del segle XX, a la Primera Guerra Mundial, el canvi d’hora es feu extensiu a tota l'Europa occidental, amb l’objectiu d’estalviar carbó Posteriorment, amb la crisi del petroli 1974, hom en recuperà l’aplicació, que des d’aleshores s’ha mantingut Hom parla d’ horari d’hivern quan a l’octubre els rellotges es retarden una hora, i d’ horari d’estiu quan al març s’avancen una hora En alguns casos, el temps oficial…
interacció

Interacció fonamental
© Fototeca.cat
Física
Acció recíproca que s’exerceixen dos sistemes físics.
Aquest concepte substitueix el de força , molt més imprecís per tal com fixa l’atenció exclusivament sobre el sistema físic en qüestió, els sistemes físics del seu entorn essent només considerats pel fet que exerceixen un efecte sobre el sistema La física contemporània suggereix que la natura, malgrat la gran diversitat de fenòmens que s’hi esdevenen, pot ésser explicada, essencialment, en termes d’uns constituents fonamentals les partícules fonamentals, classificades en dues grans famílies, els hadrons i els leptons i d’unes interaccions fonamentals entre aquells, que es…
bosó de Higgs
Física
Partícula amb spins zero i massa no nul·la predita pel model estàndard de les partícules elementals.
El bosó de Higgs es relaciona amb la ruptura espontània de simetria, que és el mecanisme mitjançant el qual les partícules adquireixen massa Predit teòricament el 1964 per Peter Higgs del qual rep el nom i altres físics, pressuposa el mecanisme de Higgs , que faria possible l’existència de massa dins d’un camp, anomenat camp de Higgs , que comprèn la totalitat de l’univers Hom n'inicà el els treballs per a detectectar-la i identificar-la mitjançant els acceleradors de partícules A l’estiu del 2000 hi hagué indicis del seu descobriment al superaccelerador LEP del Centre Européen pour la…