Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
parell de forces

Parell de forces . Representació del moment del parell M en un volant (d distància entre les rectes d’aplicació de les forces F i -F)
© Fototeca.cat
Física
Sistema constituït per dues forces d’igual mòdul, paral·leles i de sentit contrari (i, per tant, de resultant nul·la) i tals que les rectes d’aplicació no són coincidents.
Un parell de forces és caracteritzat per l’anomenat moment del parell , que és un vector el mòdul del qual és el producte del mòdul de les forces del parell per la distància que separa les rectes d’aplicació, és perpendicular al pla de parell i el seu sentit és el sentit en què avança un cargol que giri en el sentit que indiquen les forces del parell
goniòmetre

Goniòmetre d’aplicació o de contacte (a dalt) i de reflexió (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar angles.
Hi ha diverses classes de goniòmetres segons el tipus de mesura a fer Els més coneguts són els goniòmetres d’aplicació o de contacte i els de reflexió , tots dos emprats, principalment, per a mesurar l’angle que formen les cares dels cristalls Els primers són emprats solament en cristalls de grandària suficient, posant-los en contacte directe amb les cares del cristall Els segons són d’una gran precisió i funcionen òpticament En primer lloc hom projecta un raig de llum sobre una cara del cristall i observa amb una ullera el raig reflectit a continuació hom fa girar el cristall entorn d’un eix…
operador
Física
Matemàtiques
Aplicació entre dos conjunts de funcions.
Si l’aplicació és lineal, l’operador és anomenat lineal En general hom aplica els qualificatius de les funcions als operadors Així, operador invers té el mateix sentit que aplicació entre funcions inversa Els operadors més importants són els obtinguts mitjançant combinacions de derivades operadors diferencials , o mitjançant combinacions d’integrals operadors integrals En mecànica quàntica, hom associa un operador a cada magnitud física o observable Aquest operador, en actuar sobre la funció d’ona que representa l’estat d’un sistema quàntic, permet de calcular el valor que la dita…
biorreologia
palanca

A dalt, palanca de primer gènere (alçaprem); al centre, de segon gènere (carretó); a baix, de tercer gènere (martell)
© Fototeca.cat
Física
Màquina simple que pot ésser esquematitzada en una barra rígida, mòbil al voltant d’un punt de suport o fulcre, que permet de vèncer un esforç, anomenat resistència, en aplicar-n’hi un altre, anomenat potència.
Segons la posició relativa dels punts on hom aplica la potència i la resistència i el punt de suport, les palanques són classificades en tres gèneres diferents en la palanca del primer gènere, el punt de suport és situat entre els d’aplicació de la potència i de la resistència en la del segon, la resistència és aplicada entre el punt de suport i el d’aplicació de la potència i en la del tercer, la potència és aplicada entre la resistència i el punt de suport Del primer gènere deriven l’alçaprem, la balança de braços iguals o la romana, del segon el trencanous, i del tercer els molls La llei…
contrapès
Física
Massa destinada a disminuir o a anul·lar l’acció d’una força sobre un element mecànic.
Té aplicació, p ex, en els ascensors per a contrabalançar el pes de la cabina i estalviar potència al motor
principi de Torricelli
Física
Principi segons el qual la velocitat de sortida d’un líquid per un orifici situat en un nivell h per sota de la superfície lliure del líquid és la mateixa que tindria en caiguda lliure des d’una altura igual.
És a dir essent l’acceleració de la gravetat El principi de Torricelli és una aplicació del de Bernoulli a un dipòsit proveït d’un orifici
sobresaturació
Física
Situació instantània d’un vapor en què les condicions termodinàmiques són les adequades per a la seva transformació en líquid, però que encara no ha tingut lloc.
En el cas del vapor d’aigua, hom pot aconseguir aquesta situació abaixant bruscament la temperatura de l’aire humit Una aplicació del fenomen de la sobresaturació és la cambra de boira o de Wilson
treball virtual
Física
Tecnologia
Treball d’una força, corresponent a un desplaçament virtual del seu punt d’aplicació.
Segons el principi dels treballs virtuals , per a un sistema de punts materials sotmesos a lligams i en un instant donat, els desplaçaments dels punts compatibles amb els lligams són aquells que, mantenint els lligams congelats, fan que el treball total de les forces exteriors al sistema que hi actuen sigui nul D’aquest principi deriva tota la dinàmica analítica clàssica principi de D’Alembert
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina