Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
polarímetre
© Fototeca.cat
Física
Química
Instrument per a mesurar la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada en travessar un medi òpticament actiu.
Consta fonamentalment d’una font lluminosa que emet radiació monocromàtica, generalment una làmpada de vapor de sodi, un polaritzador, constituït per un prisma de Nicol o un polaroide, el qual transforma la llum ordinària en polaritzada, un tub situat en la direcció de propagació de la radiació, el qual conté la mostra, i un analitzador, constituït generalment per un altre prisma de Nicol El funcionament d’un polarímetre simple és el següent quan el tub per a la mostra és buit, es transmet un màxim de llum a través de l’analitzador quan aquest és alineat amb el polaritzador En collocar en el…
Johann Wilhelm Ritter
Física
Físic alemany.
Inicialment ajudant de farmàcia, es dedicà després a la investigació física, sobretot en electricitat i electròlisi Descobrí el principi bàsic de l’acumulador 1803, establí la primera sèrie electroquímica metàllica i analitzà els efectes del galvanisme Descobrí els raigs ultraviolats Publicà Physikallisch-Chemische , en 3 volums 1806, i Das Elektrische System des Körpers 1805, entre altre obres
Bernice Weldon Sargent
Física
Físic canadenc.
Professor a la Queen's University de Kingston fins el 1941 i des del 1951, on s’havia graduat el 1923 Féu recerques importants sobre radioactivitat, especialment sobre la desintegració β, on ha establí l’anomenat diagrama de Sargent , bàsic per a l’estudi d’aquest tipus de desintegració Treballà també als NRC Laboratories 1941 i fou cap de físiques del Chalk River Laboratories 1941-51
estàtica
Física
Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.
Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs Arquimedes Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una força única aplicada en un…
Donald Arthur Glaser
Física
Físic nord-americà.
El 1946 es graduà en físiques al Case Institute of Technology de Cleveland i el 1950 obtingué el doctorat al California Technology Institute Professor a la Universitat de Michigan 1949-1959 i posteriorment a la Universitat de Califòrnia, inventà la cambra de bombolles , dispositiu per a seguir la trajectòria dels electrons, i en dirigí la construcció El 1960 fou distingit amb el premi Nobel de física, pels seus estudis sobre les partícules subatòmiques Des de mitjan anys seixanta feu recerca en biologia molecular L’any 1971 fundà amb altres collaboradors seus la companyia Cetus, la primera…
cambra de deriva
© fototeca.cat
Física
Detector de partícules derivat de la cambra proporcional multifil
.
Consisteix en dues distribucions planes de fils conductors parallels, mantinguts a un potencial elèctric que creix linealment cap a un costat amb un gradient d’uns 500 a 1 000 V/cm, on és situat un ànode detector A conseqüència de la uniformitat del camp elèctric, els electrons, alliberats en la ionització del gas de la cambra originada pel pas d’una partícula carregada, migren cap a l’ànode detector amb una velocitat constant v ≃5 cm/ μs la mesura del temps t que triguen a arribar-hi permet de determinar la distància d a la qual s’ha produït la ionització la traça del pas a la partícula és…
Ruggero Giuseppe Boscovich
Astronomia
Física
Matemàtiques
Físic, astrònom i matemàtic italià, d’origen croat.
Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als suscitats per…
verd
Física
Color verd, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, entre el groc i el blau.
Les longituds d’ona de la llum verda són compreses entre 4920 i 5700 Å Pigments verds nom genèric corrent i composició química tonalitat origen poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l’atmosfera principals utilitzacions verd de crom verd de Brunswick, verd anglès, mescla de blau de Prússia i groc molt variable, segons la composició fabricació química bo elevada mitjana pintura industrial vermell de Halonàmina ftalocianina de coure clorada blavosa fabricació química excellent excellent pintura industrial, esmalt al forn verd de Guignet òxid de crom hidratat viva…
aerodinàmica
© fototeca.cat
Física
Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid (gas o aire).
El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so L’aerodinàmica estudia, doncs, moviments subsònics si el cos…
Joan Ignasi Cirac i Sasturain
© Max Planck Institute of Quantum Optics
Física
Físic.
El 1988 es llicencià a la Universitat Complutense de Madrid, on també es doctorà l’any 1991 El 1993 va ser nomenat investigador associat al laboratori d’astrofísica de la Universitat de Colorado EUA, i el 1996 passà a dirigir el Departament de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Des del 2001 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica de Garching, a Alemanya Ha publicat més de 200 treballs sobre diversos aspectes relacionats amb el seu tema de recerca bàsic, la teoria quàntica de la informació, que ha de permetre desenvolupar nous i més potents sistemes de càlcul,…