Resultats de la cerca

El galvanòmetre de bobina o de quadre mòbil , molt corrent, és constituït essencialment per una bobina quadrangular penjada d’un fil de torsió que li proporciona el parell recuperador La bobina és situada entre els pols d’un imant permanent, de manera que, en passar per la bobina el corrent a mesurar, aquesta gira, però per efecte de la torsió del fil arriba a una posició d’equilibri que depèn del corrent El fil de torsió porta solidària una agulla o un mirallet que reflecteix un raig de llum que indica la intensitat del corrent sobre una escala graduada Aquest galvanòmetre, anomenat també…

La unitat SI de força magnetomotriu és l’ampere En una bobina, la força magnetomotriu és donada pel producte del nombre de voltes o espires de la bobina per la intensitat que circula expressada en amperes

Hom la defineix com la integral de línia del vector intensitat de camp H al llarg d’una línia tancada Aquesta magnitud, que presenta una analogia formal amb la força electromotriu, equival al treball necessari per a desplaçar una unitat de pol magnètic, seguint un circuit magnètic tancat En el cas d’un camp magnètic creat per una bobina o un electroimant, és igual a l'excitació magnètica La unitat SI de força magnetomotriu és l' ampere o, en el cas d’una bobina, l' ampere volta En el sistema CGS electromagnètic és mesurada en gilberts Sol ésser abreujada mitjançant les sigles fmm

Consisteix en un galvanòmetre connectat a una bobina, el nucli de la qual és sotmès a l’acció del flux magnètic que hom vol mesurar

Generalment són del tipus electrodinàmic, amb una bobina de tensió i una altra d’intensitat Per a circuits de corrent altern trifàsic calen aparells més complexos, com el wattímetre doble o el triple en el cas més general

El moment magnètic total és nul L’òrgan mòbil d’alguns aparells de mesura és format per un parell astàtic de manera que la bobina de l’aparell actua solament sobre un dels imants galvanòmetre de lord Kelvin

El 1840 s’establí a París i es dedicà a la fabricació d’instruments físics de precisió, notables per llur perfecció El 1851 ideà el cèlebre dispositiu destinat a produir corrents induïts d’alta tensió conegut com a rodet o bobina de Ruhmkorff , que fou mostrat públicament a l’exposició de París del 1855

Essencialment és un galvanòmetre connectat en sèrie amb una resistència de valor elevat Són emprats tots els tipus de galvanòmetre, però és corrent el de bobina mòbil, per a corrent continu, i el de ferro mòbil, per a corrent altern El voltímetre electroestàtic , anàleg a l'electròmetre, és utilitzat en alguns casos especials cal esmentar també el voltímetre electrodinàmic , amb dues bobines

La tensió a mesurar és amplificada prèviament i després és mesurada amb un galvanòmetre del tipus de bobina mòbil La característica principal d’aquest aparell és la impedància d’entrada, que és molt elevada Un tipus molt corrent és l’anomenat voltímetre de vàlvula , amb tubs, bé que actualment n'hi ha amb transistors Cal esmentar també els voltímetres digitals , com més va més emprats

Establí la classificació de les magnituds fonamentals de la fotometria, i n'elegí les diverses unitats Investigà la teoria d’alternadors i motors síncrons i línies de conducció El 1893 inventà l’oscillògraf de bobina mòbil, i el 1909 projectà la maquinària de la central de les Gorges du Rhône de Génissiat S'interessà també en radioelectricitat, creà els primers radiofars i escriví, entre d’altres obres, Les transmissions électriques d’énergie 1898 i Théorie des moteurs synchrones à courants alternatifs 1896