Resultats de la cerca

Fou professor a les universitats de Princeton i Califòrnia, i després ocupà la càtedra Oppenheimer a l’Institute for Advanced Study Des del 2000 ocupa la càtedra Hermann Feshbach a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts Quan era estudiant de doctorat de David Gross a Princeton, ambdós descobriren que les teories no abelianes de gauge tenien una gran abundància de partícules portadores de la interacció La seva activitat i recerca són molt notables axions, teories de superconductivitat d’alta temperatura, cosmologia, física nuclear, etc Rebé el premi Nobel de física…

Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de Bolonya El 1780 descobrí, casualment, que l’electricitat podia excitar la contracció muscular fenomen anomenat galvanisme , i l’any 1791 publicà l’obra De viribus electricitatis in motu musculari commentarius Renuncià la càtedra per tal de no haver de jurar reconeixement a la República Cisalpina, creada per Napoleó

Es doctorà en teologia i fou catedràtic de filosofia de la Universitat de València 1791-94 Interessat per les matemàtiques, publicà Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios 1799 i ocupà la càtedra de matemàtiques de la mateixa Universitat En restar vacant la de mecànica i física experimental l’ocupà, i hi restà fins a la mort

Succeí el seu pare Antoine-César Becquerel a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, on es dedicà a l’estudi de la llum El 1842 mostrà la unitat de l’espectre solar i el fotografià per primera vegada A partir del 1857 realitzà treballs sobre la fosforescència i les radiacions infraroges Publicà els resultats dels seus treballs a La lumière, ses causes et ses effets 1869

Física francesa d’origen polonès El 1891 es traslladà a París, on seguí estudis de física i matemàtiques El 1895 contragué matrimoni amb  Pierre Curie , i a partir d’aleshores compartiren les investigacions, que donaren com a resultat descobriments fonamentals en el camp de la radioactivitat Henri Becquerel havia descobert un nou fenomen l’emissió espontània de radiacions similars als raigs X per part de l’urani, i aquests treballs serviren de base a la tesi doctoral de Marie Curie, la qual cercà si cap més matèria presentava aquest comportament el resultat fou el descobriment de la…

Es llicencià a la Universitat de Jerusalem i es doctorà a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley El 1969 guanyà una càtedra a la Universitat de Princeton i es traslladà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, per dirigir el Kavli Institute for Theoretical Physics Gross, juntament amb HDPolitzer i FWilczek, obtingué el premi Nobel de física el 2004 per les seves contribucions a l’estudi de les interaccions fortes i, en particular, pel descobriment de la propietat de la llibertat asimptòtica

Durant la guerra del Francès fou ajudant de cirurgia de l’exèrcit El 1814 li fou confiada la càtedra de física experimental de l’escola de física creada per la Junta de Comerç de Barcelona Més tard fou vicerector i catedràtic de la Universitat de Barcelona, vicepresident de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i membre de les de Bones Lletres i de Ciències i Arts de Barcelona Traduí obres de text per a estudis de física i publicà alguns opuscles de temes científics

Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física

Es doctorà a la Universitat de Barcelona, on fou professor 1899-1905 El 1905 guanyà la càtedra de física i química de l’institut d’ensenyament mitjà de Girona el 1919 li fou confiada la direcció dels ensenyaments de física i química de l’Instituto-Escuela de Madrid Fou catedràtic de l’institut de Tarragona 1921-32 El 1932 fou nomenat director de l’Institut-Escola de Barcelona, creat per la Generalitat, i presidí 1932-33 la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques Pedagog notable, deixà llibres de text, com Compendio de química 1921, Problemas de física…

Es doctorà a la Universitat de Munic 1910 i ocupà la càtedra de física a les universitats de Zuric, Utrecht, Göttingen i Leipzig El 1940 s’exilià als EUA, on fou nomenat professor de la Cornell University, Ithaca Nova York Estudià la teoria de les dissolucions de sals, els moments dipolars i l’estructura molecular Estengué la idea de la ionització de les sals en dissolució d’Arrhenius a l’estat sòlid cristallí, investigà el cas de les solucions concentrades i determinà de forma quantitativa el nivell d’associació existent entre les molècules de solut i les de dissolvent Els seus…