Resultats de la cerca

Consisteix, essencialment, a substituir els valors teòrics o arbitraris d’algunes constants físiques com la massa o la càrrega elèctrica, que poden esdevenir infinites en el decurs d’un càlcul, pels valors realment observables La redefinició d’aquestes constants és realitzada mitjançant l’anomenat grup de renormalització , el qual elimina els infinits, sense significat físic, dels càlculs

Féu progressar la teoria del càlcul vectorial i creà el càlcul simbòlic Estudià la teoria de les ones electromagnètiques, la telefonia i la telegrafia i formulà la hipòtesi de l’existència a l’alta atmosfera d’una capa ionitzada, anomenada capa de Heaviside

Estudià el problema de la descripció dels moviments des de sistemes de referència giratoris i descobrí l’acceleració complementària que porta el seu nom Contribuí a l’establiment d’una terminologia precisa per a la mecànica, en assignar una significació clara a termes com treball i força viva Publicà Du calcul de l’effet des machines 1829, Traité de la mécanique des corps solides et du calcul de l’effet des machines 1844 i Théorie mathématique des effets du jeu de billard 1844

Per això, aquesta ciència fixa les magnituds i les unitats més adients i comprèn mètodes de mesura i de càlcul d’aquestes magnituds

Fou professor a l’École Polytechnique i a la Sorbona Féu recerques importants en anàlisi matemàtica, càlcul de probabilitats, calor, acústica, capillaritat, elasticitat de materials, etc Deixeble de Laplace, és un dels precursors de la física matemàtica

La solució de l’eqüació diferencial que explicita analíticament el problema és una cicloide El problema de trobar aquesta corba és famós en la història de la matemàtica, car conduí Johann Bernoulli a l’establiment formal del càlcul de variacions variació

A les teories que incorporen aquesta simetria, anomenades teories supersimètriques, a cada bosó li correspon un fermió i a cada fermió un bosó L’ús de la supersimetria minimitza els problemes relacionats amb els infinits que apareixen en el càlcul de pertorbacions de les teories de quàntica de camps

Abans de començar la construcció d’una màquina, d’un pont, d’un edifici, etc, en el càlcul de la resistència de les seves peces i dels seus elements, cal determinar la tenacitat dels metalls i d’altres materials que hi seran emprats En el cas dels metalls, la tenacitat és determinada a partir del límit d’elasticitat, la càrrega i l’allargament de ruptura i l’estricció

És anomenat també moment dipolar magnètic Mitjançant el càlcul integral hom generalitza el concepte de moment magnètic per a qualsevol tipus d’espira, sigui o no plana, per a un solenoide μ = NI s , essent N el nombre d’espires i per a un cos sotmès a l’acció d’un camp magnètic imantació D’altra banda, hom també associa un moment magnètic a les òrbites tancades que poden seguir les càrregues elèctriques en vol, com poden ésser les dels electrons atòmics en els models de Rutherford i Bohr

Fou professor a Colònia, a Nuremberg i a Munic A part els seus treballs sobre geometria, òptica i acústica, poc coneguts, Ohm aportà a la ciència la llei fonamental del corrent elèctric, descoberta experimentalment i també per via del càlcul, i que actualment porta el seu nom Estudià també la polarització de les piles i la interferència dels raigs polaritzats en els cristalls, i establí una teoria de la sirena Publicà, entre altres obres, Die galvanische Kette mathematisch bearbeitet ‘Tractament matemàtic de la cadena galvànica’, 1827 i Grundzüge der Physik ‘Trets fonamentals de la física’,…