Resultats de la cerca

Comte de Quaregna i de Cerreto Des del 1820, catedràtic de física a la Universitat de Torí Les lleis formulades per Gay-Lussac 1805-10 suggeriren a Avogadro el seu model dels gasos, presentat al “Journal de Physique” 1811 en la memòria Essai d’une manière de déterminer les masses relatives des molécules élémentaires des corps et les proportions selon lesquelles elles entrent dans ces combinaisons , la qual reformà la teoria atòmica Les lleis d’Avogadro donaren la solució al conflicte entre la teoria atòmica de Dalton i les experiències de Gay-Lussac Les seves conclusions romanen…

Fou professor a Manchester 1868-1905 Estudià els fluids i aportà conclusions decisives sobre el comportament dels líquids en els tubs segons llur velocitat, el qual depèn d’un coeficient anomenat nombre de Reynolds Estudià també la lubrificació, les turbines i les bombes centrífugues

Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física

D’una banda, determinar la llista mínima de paràmetres que el descriuen completament, i permetre, així, el plantejament d’experiències que donin informació completa amb el mínim de mesures de l’altra, planejar les experiències a escala reduïda o ampliada quan l’escala original del fenomen el fa poc apte per a l’experimentació directa L’anàlisi dimensional parteix del fet que dins cada sistema d’unitats físiques hom pot escriure, per a cada variable física i per a cada paràmetre numèric que intervé en les relacions, una equació de dimensions que té la forma d’un producte de les potències de…

Les primeres investigacions fetes en el camp de la física, als s XVI i XVII, per Kepler, Galileu i Newton, tingueren com a objectiu primordial l’estudi del moviment, i les conclusions obtingudes feren abandonar la secular idea aristotèlica d’un univers intuïtiu així nasqué la mecànica, una branca de la qual, la cinemàtica, estudia el moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen, i l’altra branca, la dinàmica, en considera la causalitat Pel fet d’ésser l’espai i el temps els paràmetres que determinen un moviment, juntament amb l’establiment d’un sistema de…

El concepte d’experiment inclou el conjunt d’operacions de tipus heurístic encaminades a donar solidesa a la formulació d’una hipòtesi basada en una sèrie de suposicions més o menys vagues Per tant, un experiment només és possible si hi resten especificades de forma explícita les condicions de comprovació d’una hipòtesi, si aquestes condicions es poden produir voluntàriament i si hom pot controlar determinats factors En general, la informació obtinguda per mitjà de l’experimentació és representada quantitativament i són els mètodes estadístics els que permeten de determinar la relació…

Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment al rang de…

Certes mesures, però, poden ésser de tipus qualitatiu “sí o no”, “més gran que o igual a”, “lineal”, etc, o poden estar relacionades amb una entitat gràfica d’imatge que serà donada per una “concentració” o per una probabilitat obtinguda per repetició del fet experimental El procés de mesura ha d’ésser objectiu i, per tant, la comparació ha d’ésser feta amb una magnitud unitat de la mateixa espècie i de similar dimensió Si hom l’efectua per un procés indirecte transductor, la magnitud final ha d’ésser calibrada en unitats de la magnitud primitiva No totes les magnituds són mesurables en un…