Resultats de la cerca

Cal distingir entre les lleis de conservació associades a simetries dinàmiques i les lleis de conservació que resulten de simetries més profundes de la natura D’una banda, l’existència d’una llei de conservació d’una variable dinàmica com és ara l’energia, permet que, en analitzar l’evolució del sistema, hom pugui rebutjar totes aquelles solucions que, si bé són possibles per tal com satisfan l’equació dinàmica, no s’adiuen amb la conservació admesa per tant, el coneixement de les lleis de conservació simplifica notablement el…

Les equacions de continuïtat expressen el ritme de variació de la densitat de la magnitud considerada en termes de la divergència de la densitat de corrent associada ∂ρ∂ t = -div n així, per exemple, ρ pot ésser la densitat de massa en un fluid, la densitat de càrrega en un conductor, o la densitat de probabilitat d’una partícula en mecànica quàntica, i j pot ésser la densitat de corrent del fluid j= ρ v , v essent el camp de velocitats, la densitat de corrent elèctric, o la densitat de corrent de probabilitat de la partícula, respectivament Les equacions de continuïtat resulten d’aplicar el…

Fou professor de fisiologia a Königsberg, Bonn i Heidelberg i de física a Berlín Estudià des d’angles inèdits aspectes importants de la fisiologia, com ara el mecanisme íntim dels sentits La seva aportació a l’acústica moderna és fonamental Féu també nombroses investigacions en el camp de l’electrodinàmica, analitzà l’activitat muscular i fou el primer a formular matemàticament el principi de conservació de l’energia a la seva obra Über die Erhaltung der Kraft ‘Sobre la conservació de l’energia’, 1847 Inventà l’oftalmoscopi 1851, perfeccionà la teoria dels colors de…

Quan un nucli excitat lliure emet un fotó, aquest surt amb una energia E Ƴ = E - R , on E és la diferència entre l’energia del nucli en els estats final i inicial, i R R = E 2 /2 mc 2 , m = massa del nucli l’energia amb què retrocedeix el nucli per no violar la conservació del moment lineal per contra, quan un fotó és capturat pel nucli i aquest torna a l’estat excitat, la mateixa conservació del moment fa que l’energia del fotó sigui E Ƴ = E + R , de manera que el fotó emès inicialment pel nucli no serveix, en principi, per a tornar el nucli a l’estat excitat…

Els nombres quàntics isospín, estranyesa, encant, bellesa, veritat, nombre leptònic restringeixen els diferents processos que poden experimentar les partícules elementals, malgrat que siguin processos permesos per la conservació de la càrrega elèctrica i l'energia

Les forces s’indiquen amb línies que surten d’uns punts anomenats vèrtexs , en què s’han de complir les lleis de conservació Hom marca el camí que segueixen les partícules amb una línia i una fletxa les antipartícules porten la fletxa invertida L’intercanvi de partícules virtuals s’indica amb una sinusoide

Físic, irlandès d’origen, però de formació francesa Publicà treballs sobre balística i mecànica celeste, en els quals hi ha una primera formulació del principi de la conservació de l’impuls Però sobretot són interessants els aparells que construí màquines hidràuliques i l’electròmetre, primer aparell que permetia de mesurar les forces elèctriques

Es doctorà a la Universitat de Tübingen Contribuí a la formació de la termodinàmica, sobretot amb els seus estudis sobre la determinació quantitativa de l' equivalent mecànic de la calor i sobre el principi de conservació de l’energia, que ell intentà d’aplicar als éssers vius i a l’estudi dels fenòmens còsmics

La conjugació de càrrega deixa invariants les interaccions forta i electromagnètica, és a dir, les lleis d’aquestes interaccions no canvien si hom substitueix les partícules per llurs antipartícules, però no passa el mateix amb la interacció feble, la qual no és invariant per reflexió espacial no-conservació de la paritat L’operador conjugació de càrrega C té els valors propis 1 i -1

En les zones centrals del camp la visió és més perfecta que en les perifèriques La conservació del camp visual normal depèn de la integritat de la funció de la retina, del nervi òptic, del quiasma, i de les vies i els centres òptics L’exploració del camp visual, que pot ésser manocular o binocular, és duta a terme mitjançant la perimetria o la campimetria