Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
polarització dels fotons
Física
Estat de spin dels fotons.
Tot i que un fotó, pel fet de tenir spin, hauria de presentar la component del seu spin en la direcció del moviment quantificada amb els valors 1, 0 i -1, el fet que la seva massa sigui nulla i es mogui sempre a la velocitat de la llum fa que les úniques polaritzacions que presenti siguin 1 i —1
confinament dels quarks
Física
Teoria que intenta de justificar la impossibilitat d’aïllar els quarks constituents dels hadrons.
Segons aquesta teoria, la interacció entre els quarks és nulla o negligible a distàncies molt petites, però augmenta en separar-se per esdevenir infinita quan les distàncies entre ells assoleixen les dimensions d’un hadró
paradoxa dels bessons
Física
Efecte relativista derivat de la dilatació del temps relativitat).
Si dos bessons, situats inicialment en un mateix punt d’un sistema de referència inercial S, se separen, l’un d’ells romanent a S mentre que l’altre emprèn un viatge espacial a gran velocitat, aleshores la cinemàtica relativista prediu que, en tornar-se a trobar, el bessó que ha romàs a S ha envellit més que no ho ha fet el que ha viatjat Per al nostre sentit comú, aferrat a la idea d’un temps absolut, és difícil d’entendre que aquesta dilatació del temps dels rellotges mòbils no és una paradoxa sinó una conseqüència matemàtica de la teoria de la relativitat que ja ha estat…
teoria cinètica dels gasos
Física
Teoria sobre la conformació dels gasos.
Considera que són formats per partícules diminutes molècules, independents, perfectament elàstiques, dotades de moviment continuat i que xoquen entre elles i amb les parets del recinte que les conté A cadascuna d’aquestes hom pot aplicar les lleis de la mecànica clàssica i obtenir, així, expressions macroscòpiques que permeten de determinar la pressió, l’energia interna i les calors específiques dels gasos
placa de fixació dels tubs
Física
Cadascuna de les plaques situades als extrems d’una caldera, d’un bescanviador de calor, etc, proveïdes de forats als quals són fixats els tubs.
teoria de Planck
Física
Teoria enunciada per Planck el 1900 per tal de trobar una formulació que satisfés l’experiència en la radiació d’un cos negre, després d’haver fracassat la teoria clàssica amb la fórmula de Rayleigh-Jeans, i segons la qual qualsevol sistema físic en què la coordenada que el caracteritzi efectuï oscil·lacions harmòniques simples, només pot tenir una energia total E que satisfaci la relació E = nhν, on n és un enter (dit nombre quàntic), h la constant de Planck i νla freqüència d’oscil·lació.
teorema de Varignon
Física
Teorema, enunciat per Pierre Varignon, segons el qual el moment de la resultant d’un sistema de forces concurrents en un punt d’un pla i contingudes en aquell pla, respecte a un altre punt del pla o d’un eix, és igual a la resultant dels moments de totes aquelles forces respecte al mateix punt o al mateix eix.
magnetohidrodinàmica
Física
Part de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels fluids electritzats (gasos ionitzats, plasmes, etc), sotmesos a l’acció de camps magnètics.
La teoria que pretén d’explicar-la parteix de les equacions de Maxwell, que són lineals però la dificultat principal és precisament la no-linealitat de les equacions que en resulten, les quals només poden ésser resoltes per mètodes numèrics Hom pot afirmar que, en general, a causa de la interacció entre les partícules carregades i el camp aplicat, el fluid i les línies de força del camp tendeixen a moure’s conjuntament Actualment hi ha dos temes que centren l’interès de la magnetohidrodinàmica El primer és l’anàlisi dels moviments de grans masses de plasma estellar i…
fus horari

Mapa dels fusos horaris
© Fototeca.cat
Física
Cadascun dels vint-i-quatre fusos convencionals en què ha estat dividida la Terra per a la unificació de l’hora internacional.
Cada fus té 15° de longitud, bé que, a la pràctica, els fusos són de forma irregular per tal com respecten les grans divisions politicoadministratives, i tots els punts de la superfície terrestre compresos dins els seus límits es regeixen per la mateixa hora, segons les convencions establertes, bé que hi ha zones que conserven l’hora del fus contigu El meridià de Greenwich passa pel centre del fus base Aquest s’estén, per tant, de 7° 30’ a l’est a 7° 30’ a l’oest Els fusos van numerats de 0 —temps de l’Europa Central— a +12 en direcció E i a —11 en direcció W Europa és dividida en tres fusos…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina