Resultats de la cerca

La idea és aconseguir un model matemàtic que permeti descriure juntes les quatre interaccions fonamentals forta, dèbil, electromagnetisme i gravitació Això és equivalent a unificar la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat El problema fins ara és que no s’ha arribat a una descripció quàntica de la gravitació Un primer pas en la bona direcció fou la unificació matemàtica de les forces dèbil i electromagnètica, assolida per SL Glashow, A Salam i S Weinberg Aquesta unificació indica que per sobre d’una determinada energia les forces dèbil i electromagnètica n'esdevenen la…

Fou proposat pels detractors de la interpretació de Copenhaguen de la mecànica quàntica, i marca la controvèrsia entre aquesta escola “oficial” i els primers Bàsicament, afirma la incompatibilitat del principi de completitud amb el d’acció local, és a dir, mostra la incompatibilitat de les dues proposicions següents en primer lloc, la funció d’ona proporciona una descripció completa d’un sistema individual i, en segon lloc, les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, separats espacialment, són independents

En una descripció elemental, els spinors poden ésser considerats com a elements de l’espai producte de l’espai de Hilbert ordinari de les funcions d’ona i l’espai C 2 , i són indicats especificant-ne les dues components 2 / 1 2 / 2 En la descripció de Dirac els spinors tenen quatre components

En constitueix un exemple la descripció de l’escorça atòmica

Per a la seva descripció no és vàlida l’aproximació lineal, per la qual cosa la part de l'acústica que estudia aquests sons és anomenada acústica no lineal o macrosònica

Estudià matemàtiques i física a la Universitat de Toronto i es doctorà en física a la Universitat de Harvard l’any 1948 El 1979 fundà l’Institut de Física Teòrica a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara UCSB, del qual fou director fins el 1984 En el camp de la física fou distingit amb el premi Oliver Buckley 1960 i el premi Davisson-Germer 1977, i el 1998 rebé la Medalla d’Or Niels Bohr de la UNESCO Aquest mateix any guanyà el premi Nobel de química, juntament amb l’anglès John APople, per les seves aportacions en el desenvolupament de mètodes computacionals aplicats a la química…

Estudià el problema de la descripció dels moviments des de sistemes de referència giratoris i descobrí l’acceleració complementària que porta el seu nom Contribuí a l’establiment d’una terminologia precisa per a la mecànica, en assignar una significació clara a termes com treball i força viva Publicà Du calcul de l’effet des machines 1829, Traité de la mécanique des corps solides et du calcul de l’effet des machines 1844 i Théorie mathématique des effets du jeu de billard 1844

Les GUT sorgiren seguint el camí iniciat per la unificació electrofeble , ideada per S Weinberg i A Salam durant els anys seixanta, i que consistia a descriure mitjançant un únic camp les interaccions electromagnètica i feble Una GUT és una teoria que intenta ampliar aquesta unificació electrofeble per tal que també descrigui la interacció forta Les posteriors ampliacions, que haurien d’incloure la descripció de la interacció gravitacional, presenten força dificultats, especialment en la quantificació del camp gravitacional, i hom les emprèn en el marc de teories com la de les…

És conegut pels seus treballs en física nuclear, en particular per la descripció en aquest context de l’anomenada ressonància de Fano-Feshbach Desenvolupà la seva carrera íntegrament al Massachusetts Institute of Technology MIT, on collaborà amb Philip Morse en la redacció dels dos volums de Methods of Theoretical Physics , una obra de referència durant dècades, com també Theoretical Nuclear Physics , amb Amos de Shalit Durant la seva carrera publicà més de 150 articles en revistes internacionals, i des del 1969 fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA