Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
quadrupol
Física
Dispositiu consistent en quatre pols magnètics de signe altern disposats en cercle al voltant d’un feix de partícules carregades, les quals focalitza.
És emprat en acceleradors de partícules i microscopis electrònics, per exemple
mètode de Czochralski
Física
Mètode ideat pel físic polonès Jan Czochralski el 1916 per a l’obtenció d’un monocristall de semiconductors i metalls..
És molt utilitzat per a la producció de silici monocristallí per a usos electrònics o fotovoltaics
Jordi Pascual i Gainza
Física
Físic.
Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona 1972, doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1978 i Docteur d’État per la Universitat de Montpeller 1979 Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 i director de l’Institut Català de Nanotecnologia des del 2005 El 1997 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per l’estudi espectroscòpic dels estats electrònics i de vibracions dels semiconductors, i per l’activitat formativa i organitzativa…
cronògraf
Física
Instrument enregistrador d’intervals de temps, caracteritzat per una gran precisió.
Els cronògrafs primitius eren de funcionament mecànic, anàleg al dels rellotges, però modernament n'hi ha d’electrònics, capaços de mesurar intervals de temps molt petits Aquests instruments són emprats especialment en astronomia, en balística, en laboratoris de física, en competicions esportives, etc
densitòmetre
Fotografia
Física
Aparell emprat per a mesurar la densitat de color en els negatius i les transparències en color.
N'hi ha de dues menes el densitòmetre òptic , que indica sobre una escala graduada la densitat de cadascun dels tres colors bàsics, i el densitòmetre electrònic , que funciona mitjançant circuits electrònics i dóna mesures més exactes, puix que no depenen de l’apreciació òptica personal
Claude Cohen-Tannoudji
Física
Físic francès.
Doctorat en física a l’École Normale Supérieure de París 1962, des del 1973 és professor al Collège de France Desenvolupà tècniques de refredament dels àtoms amb làser, per les quals rebé els premis Quantum Electronics de l’European Physical Society 1966 i el Nobel de física 1997, compartit amb SChu i WDPhillips
Arthur Rudolph Berthold Wehnelt
Física
Físic alemany.
Ideà un tipus d’interruptor electrolític per a alta freqüència, conegut amb el seu nom, i féu recerques sobre els tubs electrònics, de raigs catòdics i de raigs X descobrí l’acció dels metalls alcalinoterris dipositats sobre el càtode per a millorar l’emissió electrònica i ideà el cilindre que duu el seu nom per al tub de raigs catòdics
Jack Saint Clair Kilby

Jack Saint Clair Kilby
© Texas Instruments
Física
Físic nord-americà.
Es graduà en enginyeria elèctrica a la Universitat d’Illinois 1947 El 1958 ideà i construí el primer circuit electrònic integrat L’any següent registrà la primera patent del xip, sota el nom de Circuits Electrònics Miniaturitzats Fou pioner en l’aplicació de la tecnologia dels microxips per a usos militars, industrials i comercials i coinventor de la calculadora electrònica de butxaca Rebé el premi Nobel de física l’any 2000, compartit amb Žores I Alferov i Herbert Kroemer
escombratge
Electrònica i informàtica
Física
Acció i efecte d’explorar d’una manera sistemàtica la superfície d’un objecte amb un raig lluminós (làser), un feix de partícules (electrons) o un tren d’ones (microones, ultrasons, etc) per tal de generar un senyal elèctric variable.
El valor instantani del senyal elèctric és funció de la informació continguda en la fracció d’àrea examinada a cada instant Aquesta informació és tractada convenientment per un sistema informàtic i és traduïda posteriorment en imatges La tècnica de l’escombratge és utilitzada en els analitzadors i els tubs d’imatge de televisió, en els sistemes de radar, en imatgeria electrònica, en els microscopis electrònics d’escombratge, en els analitzadors cromàtics d’imatge emprats en arts gràfiques, en la tomografia axial per ordinador, en els sistemes de telecòpia, en certs procediments…
fosforescència
Física
Emissió de radiació deguda a transicions electròniques en les quals l’estat excitat i l’estat normal tenen diferent spin.
Aquesta emissió, a diferència de la fluorescència, persisteix durant un quant temos després de suprimida l’excitació Primerament la seva intensitat disminueix segons una funció exponencial del temps com la fluorescència, i després més lentament, segons una cinètica més complicada Els espectres de l’emissió fluorescent i de la fosforescent solen ésser idèntics, i la superior persistència de la segona sorgeix del fet que determinats estats electrònics metaestables són “congelats”, i n'esdevé necessària l’excitació tèrmica per a produir l’emissió Moltes vegades aquests estats…