Resultats de la cerca

En particular, un sòlid isòtrop sota la influència de deformacions elàstiques pot esdevenir òpticament anisòtrop

Segons aquesta teoria, la interacció entre els quarks és nulla o negligible a distàncies molt petites, però augmenta en separar-se per esdevenir infinita quan les distàncies entre ells assoleixen les dimensions d’un hadró

Consisteix, essencialment, a substituir els valors teòrics o arbitraris d’algunes constants físiques com la massa o la càrrega elèctrica, que poden esdevenir infinites en el decurs d’un càlcul, pels valors realment observables La redefinició d’aquestes constants és realitzada mitjançant l’anomenat grup de renormalització , el qual elimina els infinits, sense significat físic, dels càlculs

En són exemples el principi de superposició i l’ús d’estats entrellaçats per a representar els bits d’informació anomenats en aquest cas bits quàntics o qubits Hi ha nombrosos sistemes candidats a esdevenir ordinadors quàntics, si bé per ara cap no ha aconseguit acomplir tots els requisits postulats per DiVincenzo 2000 escalabilitat possibilitat d’incrementar el nombre de qubits utilitzats possibilitat d’inicialitzar els qubits en un estat qualsevol possibilitat de llegir els qubits temps d’operació de les portes lògiques més curt que el temps de decoherència dels qubits , i…

Aquesta característica fou estudiada des de mitjan segle XX en cristalls de silici i de germani sotmesos a dopatge, i s’aprofità per a desenvolupar elements de circuit elèctric que exercien de sensors mecànics, sobretot a partir de silici Aquests sensors foren perfeccionats i miniaturitzats mitjançant processos nanotecnològics fins a esdevenir sistemes microelectromecànics MEMS al final del mateix segle, i es continua investigant per optimitzar el funcionament dels transistors de silici El 2006 un equip de físics dels EUA afirmaren observar el que anomenaren piezoresistència…

Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que, tot i no…