Resultats de la cerca

El nombre de graus Balling dóna el nombre de grams de sucre disssolts en 100 g de solució Fou establerta pel químic alemany Karl Josef Napoleon Balling Gabrielshütte, Bohèmia 1805 — Praga 1868 en el sacaròmetre que porta el seu nom és utilitzada en les indústries sucrera i cervesera

Fou establerta per Max Born el 1926 Hom defineix la densitat de corrent de probabilitat per l’expressió J x , t = -ih/2M υ* x , t ∇ υ x , t - ∇ υ* x, t υ x , t , on M és la massa de la partícula i h la constant de Planck reduïda

La substància pot presentar zones de característiques elàstiques i d’altres de plàstiques, o bé pot combinar-les globalment Es presenta, generalment, en cossos elàstics sotmesos a una tensió superior a l’establerta pel seu límit elàstic, i en què la deformació no s’anulla en desaparèixer la tensió aplicada

La nova escala modifica lleugerament alguns valors, com ara el punt d’ebullició de l’aigua, que passa a ésser de 99,975° C La variació a temperatura ambient, respecte a l’escala habitual, només serà de millèssimes de grau a partir de 700° C serà d’unes dècimes i per damunt dels 2 500° C la diferència serà de més d’un grau L’escala té sobretot valor en els experiments que requereixen una gran exactitud de mesura

El moment angular és anomenat també moment cinètic i quantitat de moviment angular i, en el cas d’un sistema de partícules, és definit com la suma dels moments angulars de les partícules del sistema La propietat que fa interessant el moment angular és establerta per l’anomenat teorema del moment angular , segons el qual, sota condicions molt generals com, per exemple, agafar el punt A fix, la derivada temporal del moment angular respecte al punt A és igual al moment resultant, respecte al punt A , del sistema de forces exteriors actuants Un corollari immediat d’aquest teorema és…

Doctorat per la Universitat de París 1983, és conegut per haver estat el primer en collaboració amb P Grangier, G Roger i J Dalibard a comprovar experimentalment les desigualtats de Bell i així resoldre la paradoxa establerta per Einstein, Podolskij i Rosen sobre la completesa de la mecànica quàntica experiment d’Aspect Posteriorment ha treballat en el refredament d’àtoms, i el seu grup fou el primer a aconseguir la condensació de Bose-Einstein d’heli metaestable És director d’investigació del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS Ha rebut els premis Servan de l’Acadèmia de…

Aquesta fórmula, que depèn d’una sèrie de paràmetres que s’han d’ajustar experimentalment, permet de calcular l’energia d’enllaç del nucli i també la seva massa

El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs…

Aquesta definició, decidida per la 17a Conferència General de Pesos i Mesures octubre del 1983, substitueix totes les donades anteriorment El Comitè Internacional de Pesos i Mesures recomana diferents mètodes de posar en pràctica aquesta definició mitjançant làsers L’origen del metre es remunta a la decisió presa el 1790 per l’Assemblea Nacional Francesa, a París, d’establir una norma pràctica i segura per a les longituds i els pesos Per tal de relacionar la unitat de longitud amb alguna magnitud característica i invariable pròpia de la natura, fou decidit de fixar-la igual a la deu…

Hom l’escriu m =1,00814 Z +1,00898 A-Z - a 1 A+a 2 A 2 / 3 + a 3 A -2 Z 2 /2 A +0,000627 Z 2 / A 1 / 3 + δ on δ és un terme corrector que depèn de la paritat de A i Z val 0 per a A imparell i Z qualsevol, -0,036 A per a A i Z parells i 0,0036 A - 3 / 4 per a A parell i Z imparell i a 1 , a 2 i a 3 són coeficients determinats experimentalment en aplicar la fórmula a àtoms la massa dels quals és coneguda els valors de a 1 =0,01507, a 2 =0,014 i a 3 =0,0834 donen un error inferior al 0,1% en el càlcul de les masses dels àtoms