Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
augment

augments d’un sistema òptic
© Fototeca.cat
Física
En els instruments òptics que donen imatge
real, com p ex els aparells fotogràfics o de projecció, nombre donat per la relació entre la mida de la imatge i la de l’objecte.
Hom considera l' augment lateral , β =y'/y, l' augment angular , α═σ'/σ, i l' augment axial , γ═Δ z'/ Δ z En els instruments que donen imatge virtual, com p ex la lupa, el microscopi i la ullera, l’augment és mesurat per la relació entre la tangent de l’angle β sota el qual hom veu l’objecte en observar-lo amb l’instrument i la tangent de l’angle α sota el qual hom el veuria si no en feia ús Per als aparells d’observació pròxima lupa, microscopi, l’angle α és funció de la distància des d’on hom mira per aquest fet hom fixa el criteri de mesurar α situant l’objecte a la mínima…
contrapès
Física
Massa destinada a disminuir o a anul·lar l’acció d’una força sobre un element mecànic.
Té aplicació, p ex, en els ascensors per a contrabalançar el pes de la cabina i estalviar potència al motor
osmosi inversa
Física
Química
Osmosi en què el moviment de les molècules de dissolvent canvia de sentit (en passar de la dissolució més concentrada a la menys concentrada) per acció d’una pressió que supera la pressió osmòtica del sistema.
Aquest procés té diferents aplicacions industrials com, p ex, en el dessalatge de l’aigua i en la tecnologia alimentària, per a concentrar substàncies especialment delicades sucs de fruita, proteïnes de xerigot, etc
densitat de flux
Física
Flux d’una magnitud (escalar o vectorial) per unitat de superfície.
Les magnituds que són caracteritzades per llur flux, com p ex el vector inducció magnètica B o el desplaçament elèctric D són anomenades densitat de flux magnètic i densitat de flux elèctric, en l’exemple considerat
anihilació
Física
Desaparició d’una partícula quan troba la seva antipartícula, de la qual resulta un conjunt d’altres partícules.
Aquesta reacció és permesa per la llei de conservació de la massa-energia l’energia total inicial de la parella partícula-antipartícula es transforma en massa i energia cinètica de les noves partícules Quan tota l’energia inicial es transforma en energia cinètica de partícules sense massa hom diu que la matèria desapareix transformant-se en radiació P ex, un electró i un positó poden anihilar-se i donar lloc a dos fotons El fenomen oposat és la materialització o producció de parelles
núclid
Física
Espècie química caracteritzada pel seu nombre atòmic Z i pel seu nombre de massa A
.
Dos núclids amb el mateix Z són núclids isotòpics dos núclids amb el mateix A són núclids isobàrics Un element és constituït pels núclids isotòpics amb el Z que defineix l’element Generalment, un núclid és representat pel símbol químic de l’element definit pel seu Z i per un superíndex que n'expressa el nombre de massa p ex, els núclids que tenen 92 protons Z =92 i 143 neutrons A =92+143=235 són representats per 2 3 5 9 2 U o, simplement, per 2 3 5 U
Christiaan Huygens

Christiaan Huygens
© Fototeca.cat
Física
Físic neerlandès.
El 1673 publicà la seva obra cabdal, Horologium oscillatorium , síntesi dels seus coneixements de mecànica, que fructificaren en l’invent del rellotge de pèndol Juntament amb el seu germà Constantijn, construí telescopis gràcies als quals pogué explicar l’anell de Saturn i descobrir Tità, satèllit de Saturn i microscopis amb els quals investigà sobre petits organismes vius És famosa la seva teoria sobre la natura ondulatòria de la llum Traité de la lumière , 1690 Feu importants aclariments sobre la força centrífuga De vi centrifuga i sobre el xoc dels cossos elàstics De motu corporum…
convertidor d’imatge
Electrònica i informàtica
Física
Tub electrònic que converteix una radiació no visible (p ex, infraroja) en una imatge visible.
Consta d’un fotocàtode que, en ésser sotmès a una radiació no visible, emet un flux d’electrons que són focalitzats per unes lents electròniques i projectats sobre una pantalla fluorescent ànode, on produeixen una imatge visible Són utilitzats com a intensificadors d’imatge pels sistemes de raigs X, per les cambres fotogràfiques o els telescopis infraroigs, pels microscopis, els visors nocturns, etc
teoria de les catàstrofes

teoria de catàstrofes Les cinc catàstrofes elementals de codimensió menor que quatre
Física
Matemàtiques
Corpus teòric desenvolupat pel matemàtic francès René Thom d’ençà del 1972, i originat en l’intent de modelitzar els canvis discontinus que hom observa en la natura.
En molts sistemes, una petita variació quantitativa de les condicions inicials dóna lloc a una enorme diferència qualitativa en el comportament a llarg termini del sistema situació anomenada bifurcació de comportament Això és important per a l’estudi dels fenòmens d’estabilitat estructural, on cal que el sistema sigui insensible a petites pertorbacions En la teoria de les catàstrofes, aquest requeriment implica que el sistema dinàmic que modelitza el fenomen natural pugui ésser descrit localment per mitjà d’una de les set formes normals conegudes com a catàstrofes…
microscopi acústic
Física
Microscopi que visualitza un objecte de petites dimensions (la mostra) en detectar les variacions que una ona ultrasonora (de freqüència superior a 1 GHz) experimenta en interaccionar-hi.
Així, doncs, aquest instrument fa ús de les característiques mecàniques diferencials de l’objecte per a obtenir-ne una imatge visual El principi del seu funcionament és similar al del microscopi òptic Un generador d’ultrasons fa el paper que en aquell feia la font lluminosa La lent és aquí la lent acústica , que consisteix en una interfície de forma semiesfèrica entre dos medis diferents, que poden ésser, p ex, un cristall de safir i aigua les ones ultrasòniques planes, provinents del generador, travessen el safir i, en arribar a la interfície semiesfèrica, es refracten de manera…